En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Il.lustracions definitives (1º Part)

Les dues primeres il.lustracions acabades i colorejades de les cinc que vaig realitzar per adaptar moments clau de la novel.la infantil "En Jim Botó i en Lluc el maquinista". El format de les dues és d'un A4 i la técnica utilitzada llapissos de fusta amb el to del color retocat amb l'escàner.

El primer encontre dels protagonistes amb el Sr. Tur Tur en el desert de la Fi del Món...

… I amb el mig drac Nepomucè al País dels Mil Volcans.

Miscel.lània

Llista d'esbossos i il.lustracions sense cap ordre en concret.

Protagonista d'una història d'homes-llop anomenada “Caïm” que mai vaig arribar a fer i que havía de ser la versió salvatge de “Teen wolf”. En ella, un noi descobreix l'últim any d'institut la maledicció ancestral de la seva sang, fent el que pot per a que no li afecti a la seva vida. El cas era que al final no podia evitar acabar “infectant” de licantropía a mig institut, convertint la nit del ball de fi de curs en una orgia de sang, udols i mort. 

Penedit per sentir-se culpable per lo succeït, llavors fuguia, anant a parar a una petita comunitat rural perduda en mig de boscos i muntanyes, que no era més que la tapadera per a tot un clan de licàntrops que, en part pels diners, en part per la diversió de matar, organitzaven una espècie de “caceres” entre ells i caçadors humans rics, desitjosos d'emocions fortes i prou bojos com per desafiar-los durant una nit de lluna plena; a més d'un tipus de "lluita de gladiadors" entre els propis homes-llops. Atrapat en aquest tinglado, el pobre no tenia més remei que escapar llavors tan dels caçadors humans -armats amb tot tipus d'armas-, como dels altres licàntrops que el veien com a un estrany i invasor. Al final, després d'una altra matança, aconseguia convertir-se en el nou líder de la “manada”, no sense lluitar abans, i vencer-lo, a l'anterior cap de la comunitat: una sanguinaria dona-llop.

Esbossos per als personatges d'un còmic que havíem de realitzar amb el meu germà i que mai va sortir a la llum. De dalt abaix, respectivament, el protagonista, l'antagonista i un secundari, cada qual més fet pols.

El protagonista d'un relat curt que vaig escriure farà la catapum: "La caza del Hombre-Mapache".

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Sra. Queixaluda

Darrer post dedicat als esbossos dels personatges de les il.lustracions de "En Jim Botó i en Lluc el maquinista". En les següents entrades dedicades a aquest apartat, penjaré ja les il.lustracions definitives i acabades. Avui, però, li toca al vertader "dolent" de la funció: la Sr. Quiexaluda, el drac famella ("dragona"?) que regueix una escola-pressó a la Ciutat dels Dracs, la capital de Kummerland, i anomenada així per quedar-li tan sols un únic queixal a la seva lletja boca.

El primer esbòs, com sempre, fet de memòria. Això explicaría la grandària exagerada que vaig conferir-li en uns primers instants en comparació als protagonistes (a la dreta, mig amagts). La imatge d'un cocodril encara em voltava molt pel cap quan pensava en aquest personatge.

Segon intent; aquest cop conferint-li una aparença més "humana" (amb uns incipients i improbables pits per indicar la seva condició). El dibuix il.lustra el moment en que els pirates autodenominats "els 13 Salvatges" entreguen a una princesa Li Si captiva a la drac, i es troba molt inspirat amb una il.lustració del diuixant alemany Franz Josef Tripp.

Detall del cap de la Sra. Queixaluda, realitzat per avorriment.

La Sra. Queixaluda assetjant a una parella de tonyines. Ja que la drac es reunia amb els pirates 13 Salvatges en uns espadats enmig del mar, vaig imaginar-me que així s'alimentaria la vella dragona durant la seva travessa.

El drac dins el seu cau. Si els dracs clàssics s'amagaven dins de coves, el petit "regne" de la Sra. Quiexaluda és la seva "escola" de roca i pedra, on té encadenats els nens a les taules perquè no puguin fugir. En aquests instants, amb la canya amb la que infringueix els càstigs, passa llista d'aquests pobres desgraciats. 

I la funció és acabada: els herois de la història posant punt i final a la "dictadura" de la drac per alliberar a tots els nens empressonats.

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Les dues torres

Ara ja feia temps que no penjava res sobre les il.lustracions que vaig fer fa més de deu anys entorn a "El Senyor dels Anells", de J.R.R. Tolkien. Seguint l'ordre cronològic dels llibres, ara és el torn del segon volum de la saga: "Les dues torres".

Sortida: L'exèrcit d'orcs Uruk-hai del mag corrupte Saruman marxen cap a l'invasió del regne de Rohan abandonant el seu cau d'Isengard.

Entrada: Per contra, un exèrcit d'ents, els "pastors d'arbres", comandats per Barbarbrat (en la versió catalana. "Treebeard" en l'original anglès i "Bárbol" en la castellana), abandonen la seva llar en el bosc de Fàngorn per invaïr Isengard, on s'alça la torre d'Orthanc (al fons, en la il.lustració). Sobre les espatlles del venerable ent (l'èsser viu més vell de la Terra Mitjana) es troben els sorpresos hòbbits Merry i Pippin.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Nepomucè

Avui, en el llarg recorregut dels esbossos dels personatges de la novel.la "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", li pertoca a en Nepomucè, el covard mig-drac fill d'una hipopòtoma i un drac "pura sang" que els nostres protagonistes troben cap al final ja de la seva aventura, quan ja s'han endinsat de ple a la terrible terra de Kummerland, a punt de creuar les portes de la Ciutat dels Dracs, lloc inhòspit i perillós. 

El primer esbós d'en Nepomucè realitzant, com la majoria, de memòria, sense haver rellegit abans la història.

En Nepomucè en actitud d'amenaça i utilizant una de les poques habilitats que, com a drac, va heretar del seu pare: Expulsar flames de colors per la boca i les orelles.

El mig-drac en actitud de descans o defensiva, cargolant-se com una serp.

En Jim i en Nepomucè gaudint d'un mos (de menjar normal el noi; de roques i quitrà el mig-drac) després de la seva accidentada presentació.

Jugar amb foc

La nit passada fou la de la revetlla de Sant Joan, considerada per aquí com la nit més màgica de tot l'any en la que es cremen grans pires de foc. Per a celebrar-ho, el post d'avui serà un esbós per a una història de fantasmes que vaig pensar ja fa temps, i en la que dos aristocràtics germans invoquen esperits del Més Enllà en una vella mansió anglesa per passar l'estona i sense tenir en compte les conseqüències. 

Com no podía ser d'una altra manera, el pentagrama dibuixat al terra per a les invocacions no podía faltar! Inspirat directamente amb els de les pel.lícules de la Hammer.

El vestit "cerimonial", extret directament dels manuals i vells tractats de nigromància que els dos nois han trobat en la vella biblioteca del seu avi, dins la mateixa mansió, tampoc. Veient-lo, no puc mai deixar de pensar en el personatge de Belloq de la saga d'Indiana Jones i el seu final després d'invocar forces més enllà de la seva comprenssió.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Sr. Tur Tur

Arribem a l'equador de les entrades dedicades als esbossos entorn als protagonistes de la novel.la "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", centrada en aquesta ocasió en el senyor Tur Tur, l'ancià i venerable pseudo-gegant vegetarià amb que es topen en Jim i en Lluc enmig de la seva aventura.

Primer esbós que vaig realitzar del personatge i que il.lustra l'esfareïdor primer contacte entre ell i els nostres protagonistes.

En el segon, però, vaig intentar una aproximació més fidedigna a la personalitat pausada del personatge.

El Sr. Tur Tur enmig del seu petit hortet perdut en la immensitat del desert, el seu petit tros de oasis en el no-res. La viva imatge de la tranquilitat, sens dubte! 

Un dels moments més emocionants de la novel-la -tot i no haver-hi cap acció- és el que transcorré durant el sopar que els ofereix el Sr. Tur Tur als protagonistes, on el pseudo-gegant els hi explica als seus inesperats convidats la seva condició de paria social a causa dels prejudicis i la por infundada de la gent. Tota una defensa a favor de la tolèrancia i el fet de ser diferent.