Primer esbós que vaig realitzar del personatge i que il.lustra l'esfareïdor primer contacte entre ell i els nostres protagonistes.
En el segon, però, vaig intentar una aproximació més fidedigna a la personalitat pausada del personatge.
El Sr. Tur Tur enmig del seu petit hortet perdut en la immensitat del desert, el seu petit tros de oasis en el no-res. La viva imatge de la tranquilitat, sens dubte!
Un dels moments més emocionants de la novel-la -tot i no haver-hi cap acció- és el que transcorré durant el sopar que els ofereix el Sr. Tur Tur als protagonistes, on el pseudo-gegant els hi explica als seus inesperats convidats la seva condició de paria social a causa dels prejudicis i la por infundada de la gent. Tota una defensa a favor de la tolèrancia i el fet de ser diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada