diumenge, 16 de setembre de 2018

'A l'Infern me l'han donada… per les males cavalcades!'

Champion of Hell! Count Arnau is a character from a medieval ballad and one of the most prominent figures in Catalan folklore. In theory inspired on a historical member of the Mataplana family from the XIV century, who dominated part of the Ripollès region, the legend tells that the Count was cursed to ride at night on a great infernal black horse spitsflames because of two great sins: seduce and abduct a young abbess from her convent, and not to pay for the work of his vassals. According to the versions, the Count escapes every night from hell from a well of his own castle or from a nearby cave; he himself is covered in flames or he is sometimes accompanied by the abbess's ghost to torment him, in addition to going next to a couple of demons disguised as black giant cats (but depending on the version, they are two big black dogs, goats or pigs). As the tales says, the misfortunes will fall on the person who sees him ride in the middle of the night even from a distance.

Campeón del Infierno! El Conde Arnau es un personaje de una balada medieval y una de las figuras más destacadas del folclore catalán. En teoría inspirado en un miembro histórico de la familia de los  Mataplana del siglo XIV, los cuales dominaron parte de la región del Ripollès, la leyenda explica cómo el Conde fue maldito a cabalgar todas las noches sobre un gran caballo negro infernal y de aliento de fuego por culpa de dos grandes pecados: Seducir y raptar una joven abadesa de su convento, y no pagar por el trabajo de sus vasallos. Según las diferentes versiones, el Conde escapa cada noche del infierno por un pozo de su propio castillo o de una cueva cercana; a veces él mismo se encuentra recubierto de llamas o va acompañado del espectro de la abadesa para atormentarle, además de ir junto a una pareja de demonios disfrazados de dos enormes gatos negros diabólicos (pero dependiendo de la versión, son dos grandes perros negros, cabras o cerdos). Como explican los cuentos, las desgracias caerán sobre aquella persona que lo vea cabalgar en medio de la noche, aunque sea desde la lejanía.

Campió de l'Infern! El Comte Arnau és un personatge d'una balada medieval i una de les figures més destacades del folklore català. En teoria inspirat en un membre històric de la família dels Mataplana del segle XIV, els quals dominaren part del Ripollès, la llegenda explica com el Comte fou maleït a cavalcar totes les nits sobre un gran cavall negre infernal i d'alè de foc per culpa de dos grans pecats: Seduir i raptar una jove abadessa del seu convent, i no pagar per la feina dels seus vassalls. Segons les diferents versions, el Comte escapa cada nit de l'infern per un pou de dins el seu propi castell o d'una cova propera; a vegades ell mateix va recobert de flames o va acompanyat de l'espectre de l'abadessa per atormentar-lo, a més d'anar junt a una parella de dimonis disfressats de dos enormes gats negres diabòlics (però depenent de la versió, poden ser dos grans gossos negres, cabres o porcs). Com expliquen les rondalles, les desgràcies cauran sobre aquella persona que el vegi cavalcar enmig de la nit, encara que sigui desde la llunyania. 











dimarts, 4 de setembre de 2018

Evolució mitològica

Two versions of the same myth: on the left, the Lamia, a child-eating monsters from the classical Greco-Roman folklore. They were also snake-women who served as bogeyman to mothers of antiquity to scare their children; other of their recognizable characteristics were the fact that they were unable to close their eyes to sleep, but they could remove them from the eye sockets to rest, and the fact that the milk they produced was poisonous. And on the right, the basque and medieval version of the legend, the Lamiak, which they were beautiful girls like classical nymphs, somewhat naive, with copper-colored skin and animal feet, usually duck feet because they lived in streams and quiet ponds, where they combed their hair with golden combs.

Dos versiones del mismo mito: a la izquierda, la Lamia, monstruos devora niños del folclore clásico grecolatino. Ellas también eran mujeres-serpiente que sirvieron de cocos a las madres de la antigüedad para asustar a sus hijos; otras de sus características reconocibles era el hecho de que no eran capaces de cerrar sus ojos para dormir, pero podían quitárselos de las cuencas para descansar, mientras que su leche era venenosa. Y a la derecha, la versión vasca y medieval de la leyenda, las Lamiak, que eran chicas hermosas igual que las ninfas clàsicas, pero algo ingenuas, con la piel de color cobrizo y pies de animal, generalmente de pato, ya que vivían en los arroyos y estanques tranquilos donde peinaban sus cabellos con peines de oro.

Dues versions del mateix mite: a l'esquerra, la Lamia, monstres devora nens del folklore clàssic grecollatí. Elles també eren dones-serp que van servir d'home del sac a les mares de l'antiguitat per espantar els seus fills; una altra de les seves característiques era el fet que no eren capaces de tancar els seus ulls per dormir, però podien treure-se'ls de les conques per a descansar, mentre que la seva llet era verinosa. I a la dreta, la versió basca i medieval de la llegenda, les Lamiak, que eren noies belles igual que les nimfes clàssiques, però un pèl ingènues, amb la pell de color rogenc i peus d'animal, generalment d'ànec, ja que vivien als rierols i estanys tranquils on es pentinaven els cabells amb pintes d'or. 





dimarts, 21 d’agost de 2018

Rondallaire

Illustration for one of the heroes of Catalan folklore, Joan de l'Ós (Jean de l'Ours in French, John of the Bear in English and Juan del Oso in its Spanish version, extending the tale to Mexico). According the legend, his mother was raped by a bear at the mountains (yeah, as a origins story leaves to be desired) and from that union he was born. Treated like a freak by the people of his hometown, when he grew up, he followed his mother's advice and went to discover the world. Half man, half bear, all strength, he traveled through the Pyrenees mountains armed with his club and living many adventures, facing giants, bandits, etc… Until reaching his greatest feat: to rescue a young girl from the clutches of the Devil himself.

Ilustración de uno de los héroes del folclore catalán, Joan de l'Ós (Juan del Oso en su versión española, extendiéndose el relato hasta México; Jean de l'Ours en francés y John of the Bear en inglés). Según la leyenda, su madre fue violada por un oso en las montañas (sí, como historia de orígenes deja que desear) y de esta unión nació él. Tratado como un monstruo por la gente de su pueblo, cuando creció siguió el consejo de su madre y se fue a descubrir mundo. Medio hombre, medio oso, todo fuerza, recorrió las montañas de los Pirineos armado con su garrote y viviendo muchas aventuras al enfrentarse a gigantes, bandoleros, etc... Hasta que llegó a su hazaña más grande: rescatar a una joven chica de las garras del mismísimo Diablo.

Il·lustració d'un dels herois del folklore català, Joan de l'Ós (Juan del Oso en la seva versió espanyola, estenent-se la rondalla fins a Mèxic; Jean de l'Ours en francès i John of the Bear en anglès). Segons la llegenda, la seva mare fou violada per un ós a les muntanyes (sí, com a història d'orígens deixa que desitjar) i d'aquesta unió en nasqué ell. Tractat com un monstre per la gent del seu poble, quan cresqué va seguir el consell de la seva mare i marxà a descobrir món. Mig home, mig ós, tot força, recorregué els Pirineus armat amb el seu garrot i vivint moltes aventures al enfrontar-se a gegants, bandolers, etc… Fins que arribà a la seva gesta més gran: rescatar a una noia jove de les urpes del mismíssim Diable. 





divendres, 3 d’agost de 2018

'We're all mad here!… Sorry, I wanted to say: Gotta catch'em all!'

Dying of heat here, I have thought how it would be a Pokemon version in Wonderland, with all the weird characters and fauna created by Lewis Carroll.

Muriéndome aquí de calor, he estado pensando como sería una versión Pokémon en el País de las Maravillas, con todos los personajes extraños y la fauna creados por Lewis Carroll.

Morint-me aquí de calor, he estat pensant com seria una versió Pokémon al País de les Meravelles, amb tots els personatges estranys i la fauna creats per Lewis Carroll.






dimarts, 31 de juliol de 2018

Parallel Mirrors. 2

Don't treat with the Devil! Returning to my series of parallel literary characters, today in honor of this infernal summer heat, two characters marked by their diabolical dealings: Don Juan and the phantom-statue of the Commander. The libertine, lover and adventurer emerged during the Spanish Golden Age from Tirso de Molina's works has known many versions, including even an Italian one, 'Don Giovanni'. By their side, Doctor Faust and the demon Mephistopheles. The medieval German legend of the wise man who sold his soul to the Devil has known many versions, the most loved by the romantic author Johann Wolfgang von Goethe.

No trates con el Diablo! Retomando mi serie de personajes literarios paralelos, hoy, y en honor a este calor infernal del verano, dos personajes marcados por sus tratos diabólicos: Don Juan y la estatua-fantasma del Comendador. El libertino, amante y aventurero surgido durante el Siglo de Oro español de la obra de Tirso de Molina ha conocido muchas versiones, incluyendo incluso una italiana, 'Don Giovanni'. A su lado, el doctor Fausto y el demonio Mefistófeles. La leyenda alemana medieval del sabio que vendió su alma al Diablo ha conocido muchas versiones, la más conocida por el autor romántico Johann Wolfgang von Goethe.

No tractis amb el Dimoni! Repescant la meva sèrie sobre personatges literaris paral.lels, avui, i en honor a aquesta calor infernal d'estiu, dos personatges marcats pels seus tractes diabòlics: Don Juan i l'estàtua-fantasma del Comendador. El llibertí, amant i aventurer sorgit durant el Segle d'Or espanyol de l'obra de Tirso de Molina conegué moltes versions, incloent-hi una italiana, 'Don Giovanni'. Al seu costat, el doctor Faust i el dimoni Mefistòfil. La llegenda alemanya medieval del savi que va vendre la seva ànima al Diable ha conegut moltes versions, la més coneguda per l'autor romàntic Johann Wolfgang von Goethe.




dimarts, 17 de juliol de 2018

Kingdoms & Dragons. The Role Playing Game

'Few people know that Aegon only managed to conquer six kingdoms...' the old chronicles tell us. Role playing time at Westeros. The Targaryen clan again.

'Pocas personas saben que Aegon sólo logró conquistar seis reinos…' nos dicen las viejas crónicas. Momento para una partida de rol en Poniente. El clan Targaryen de nuevo.

'Poques persones saben que Aegon només va aconseguir conquistar sis regnes...' diuen les velles cròniques. Moment per a una partida de rol a Ponent. El clan Targaryen de nou. 





dijous, 12 de juliol de 2018

Una petita parada enmig de l'estiu

To distract a bit from this summer heat, a small break in the form of a humor vignette.

Para distraernos un poco de este calor del verano, una pequeña pausa en la forma de una viñeta de humor.

Per distreure'ns una mica d'aquesta calor de l'estiu, una petita pausa en la forma d'una vinyeta d'humor.