diumenge, 9 de desembre de 2018

Viena, 1529

Sorry for the chainmail bikini lovers, but of all the versions of Red Sonja, I prefer the original one, Red Sonya of Rogatino, from the short story "The Shadow of the Vulture" (1933) by Robert E. Howard, the literary 'father' also of Conan the Barbarian.

Lo siento por los amantes de los bikinis de cota de malla, pero de todas las versiones de Red Sonja, mi preferida es la original, Sonia 'la Roja' de Rogatino, aparecida en el relato corto "La Sombra del Buitre" (1933) de Robert E. Howard, el 'padre' literario también de Conan el Bárbaro.

Ho sento pels amants dels bikinis de cota de malla, però de totes les versions de Red Sonja, la meva preferida és la original, Sonia 'la Roja' de Rogatino, apareguda al relat curt "L'Ombra del Voltor" (1933) de Robert E. Howard, el 'pare' literari també de Conan el Bàrbar.






dilluns, 3 de desembre de 2018

Valaquenta redux IX. Special Old Forest

About a year ago I finished the illustration series about the main divine beigns that populated the Middle-Earth world created by Professor Tolkien, but I forgot this mysterious couple that nobody knows exactly what they are: Like every year at the end of summer, the good and ol' Tom Bombadil gives away lily flowers to his wife Goldberry, the River-woman's daughter… if the Old Forest spirits, like the ancient huorns or the creepy barrow-wights, leave him, of course!

Hará casi un año que terminé la serie de ilustraciones sobre los principales seres divinos que poblaban el mundo de la Tierra Media creado por el profesor Tolkien, pero me olvidé de esta misteriosa pareja que nadie sabe exactamente qué son: Como cada año a finales de verano, el bueno y viejo Tom Bombadil le regala flores de lirio a su esposa Baya de Oro, la Hija del Río... si los espíritus del Bosque viejo, como los ancianos ucornos y los espantosos tumularios, le dejan, por supuesto!

Farà gairebé un any que vaig acabar la sèrie d'il·lustracions sobre els principals éssers divins que poblaven el món de la Terra Mitjana creat pel professor Tolkien, però em vaig oblidar d'aquesta misteriosa parella que ningú sap exactament què són: Com cada any a finals d'estiu, el bo i vell Tom Bombadil li regala flors de lliri a la seva muller, l'Orifraula, la filla de la Dona del Riu… si els esperits del Bosc Vell, com els ancians ucorns i els espantosos tumularis, li deixen, esclar! 





diumenge, 25 de novembre de 2018

Les Missatgeres de la Mort

In Greek mythology, Sirens were monsters half girls, half birds, who attracted their victims with their hypnotizing voices and songs. In his epic poem of the 'Odyssey', the poet Homer tells that they were two, and that they lived in a flowery meadow next to the coast, protected by a fence made of the corpses of the sailors who fell in their spell. It was also said that they were the companions of the Underworld goddess Persephone, and for that reason their statues adorned the cemeteries and tombs.

En la mitología griega, las Sirenas eran monstruos mitad chicas, mitad pájaros, que atraían a sus víctimas con sus voces y canciones hipnotizantes. En su poema épico de la 'Odisea', el poeta Homero explica que eran dos, y que vivían en un prado florido cerca de la costa, protegidas por una valla hecha de los cadáveres de los marineros que habían caído bajo su encanto. También se decía que habían sido las compañeras de la diosa del Inframundo Perséfone, por lo que estatuas suyas adornaban los cementerios y las tumbas.

A la mitologia grega, les Sirenes eren monstres meitat noies, meitat ocells, que atreien a les seves víctimes amb les seves veus i cançons hipnotitzants. En el seu poema èpic de l' 'Odissea', el poeta Homer explica que n'eren dues, i que vivien en un prat florit prop de la costa, protegides per una tanca feta dels cadàvers dels mariners que havien caigut sota el seu encant. També es deia que havien sigut les companyes de la deessa de l'Inframón Perséfone, per la qual cosa estàtues seves adornaven els cementiris i les tombes.







diumenge, 18 de novembre de 2018

'Jo sóc la Cocollona, el monstre de Girona...'

The Cocollona (word formed by the Catalan words 'cocodril'+'papallona' = 'crocodile'+'butterfly') is a monster from a modern legend of Girona city. According with it, there was a once a young nun in the city who was very devout, while her convent companions were the opposite, so that she didn't make them feel guilty, they locked her in a dungeon next to the Onyar river. The poor conditions of the place made her eventually become a crocodile-like creature, but her kindness and faith made her grow two large and splendid butterfly wings with which she managed to escape from her confinement. During full moon nights, just like they say, you can still see her ghost flying over the river, lamenting her sad fate.

La Cocollona (palabra formada por las catalanas 'cocodril'+'papallona' = 'cocodrilo'+'mariposa') es un monstruo de una leyenda moderna de la ciudad de Gerona. Según ésta, había una vez en la ciudad una joven monja muy devota, mientras que sus compañeras de convento eran todo lo contrario, por lo que, para que no las hiciera sentirse culpables, la encerraron en un calabozo junto al río Oñar. Las malas condiciones del lugar hicieron que acabara convirtiéndose en una criatura similar a un cocodrilo, pero su bondad y fe le hicieron crecer dos grandes y espléndidas alas de mariposa con las que consiguió escapar de su confinamiento. Durante las noches de luna llena, según dicen, aún se puede ver su fantasma volando sobre el río, lamentándose de su triste destino.

La Cocollona és un monstre d'una llegenda moderna de la ciutat de Girona. Segons aquesta, hi havia una vegada a la ciutat una jove monja molt devota, mentre que les seves companyes de convent eren tot el contrari, de manera que, perquè no les fes sentir-se culpables, la van tancar a un calabós al costat del riu Onyar. Les males condicions del lloc feren que acabés convertint-se en una criatura semblant a un cocodril, però la seva bondat i fe li feren créixer dues grans i esplèndides ales de papallona amb les quals aconseguí escapar del seu confinament. Durant les nits de lluna plena, segons diuen, encara es pot veure el seu fantasma volant sobre el riu, lamentant-se del seu trist destí.





dissabte, 10 de novembre de 2018

Filles d'Aracne

According to Greek mythology, Arachne was a very skilled girl in the art of spinning and weaving, but by her arrogance and stubbornness, the goddess Athena transformed her into a spider. Since then, her descendants continue weaving and weaving…

Según la mitología griega, Aracne era una chica muy hábil en el arte de hilar y tejer, pero por su arrogancia y obstinación, la diosa Atenea la transformó en una araña. Desde entonces, sus descendientes siguen tejiendo y tejiendo...

Segons la mitologia grega, Aracne era una noia molt hàbil en l'art de filar i teixir, però per la seva arrogància i obstinació, la deessa Atenea la transformà en una aranya. Des de llavors, les seves descendents segueixen teixint i teixint… 



dimecres, 7 de novembre de 2018

Post-Inktober 2018. Les Aventures de l'il·lustrador sense idees

It's been days since the month of November began, but I still have not recovered from the "hangover" of last month's Inktober. I hope that during the next weeks I can come up with new ideas!

Han pasado días desde que comenzó el mes de noviembre, pero todavía no me he recuperado de la "resaca" del Inktober del pasado mes de octubre. ¡Espero que durante las próximas semanas se me ocurran nuevas ideas!

Han passat dies des que va començar el mes de novembre, però encara no m'he recuperat de la "ressaca" de l'Inktober del passat mes d'octubre. Espero que durant les properes setmanes em vinguin noves idees!





dijous, 1 de novembre de 2018

Inktober 2018. Les Aventures de Sir CaraMostela. Cinquena i última setmana

And now, last Inktober post with the last three days of the month. I hope you enjoyed the Adventures of Sir WeaselFace!

Ahora sí, el último post del Inktober con los últimos tres días del mes. ¡Espero que hayáis disfrutado de las Aventuras de Sir CaraComadreja!

Ara sí, l'últim post de l'Inktober amb els últims tres dies del mes. Espero que hagueu gaudit de les Aventures de Sir CaraMostela!



29. 'Double'. Through the mirror. They say that in the No-Return-Castle there is a magic and cursed mirror, a window into the abyss that returns the worst fears of the beholder.
29. 'Doble'. A través del espejo. Dicen que en el Castillo-Sin-Retorno hay un espejo mágico y maldito, una ventana al abismo, que devuelve los peores temores del observador.
29. 'Doble'. A través del mirall. Diuen que al Castell-Sense-Retorn hi ha un mirall màgic i maleït, una finestra a l'abisme, que retorna els pitjors temors de l'observador.

30. 'Jolt'. Not all the Sir WeaselFace adventures ends in victory, as for exemple his frustrated assault on the Rats Stronghold, stopped by the mercenary RampantBuffalo.
30. 'Sacudida'. No todas las aventuras de Sir CaraComadreja terminan en victoria, como por ejemplo su asalto frustrado a la Fortaleza de las Ratas, detenido por el mercenario BúfaloRampante.
30. 'Sacsejada'. No totes les aventures de Sir CaraMostela acaben en victòria, com per exemple el seu assalt frustat a la Fortalesa de les Rates, detingut pel mercenari BúfalRampant.



31. 'Slice'. Some say that Sir WeaselFace ended up dying in one of his adventures, that he disappeared in the fog in another of his long trips around the world or that he finds himself in a magical world battling a nameless evil for the eternity. The truth is that Sir WeaselFace reached the age of 90, celebrating it with his family and closest friends.
31. 'Porción'. Hay quien dice que Sir CaraComadreja acabó muriendo en una de sus aventuras, que desapareció en la niebla en otro de sus largos viajes por el mundo o que se encuentra en un mundo mágico batallando contra un mal sin nombre por la eternidad. La verdad es que Sir CaraComadreja llegó a cumplir los 90 años, celebrándolo junto a sus familiares y amigos más cercanos.
31. 'Porció'. Hi ha qui diu que Sir CaraMostela va acabar morint en una de les seves aventures, que va desaparèixer en la boira en un altre dels seus llargs viatges pel món o que es troba en un món màgic batallant contra un mal sense nom per l'eternitat. La veritat és que Sir CaraMostela arribà a complir els 90 anys, celebrant-ho al costat dels seus familiars i amics més propers.



And that's all! Until next time!

¡Y eso es todo! ¡Hasta la próxima vez!

I això és tot! Fins la propera vegada!