dijous, 25 de juny del 2020

Rulers of Life and Death

 In voodoo, the indigenous religion of Haiti, on the island of Hispaniola, born from the syncretism between the Catholic religion of the settlers and the beliefs of African slaves (mostly from the 'fon' culture of West Africa), there is a varied and lively family of 'loas' (gods) who actively participate in the believers lives. One of the most important is Ghede, Lord of Death (and Life also, in a certain way) and, in his most terrible form, Baron Samedi, Master of the Underground World (the cemetery) and the Afterlife (for that reason he wear sunglasses when he emerging under sunlight). In the other hand, Azaka or Azacca, his younger brother, is the Lord of Agriculture, Fertility and the countryside life, perhaps coming from an earlier indigenous cult of corn. And while Azaka is simple, affable and, to a certain extent, naive, his older brother, although terrible because of the position he holds, is a rather sophisticated, elegant and even a joker guy, a irresponsible and presumptuous lover of rum and cheap tobacco.

 En el vudú, la religión autóctona de Haití, en la isla de La Española, nacida del sincretismo entre la religión católica de los colonos y las creencias de los esclavos africanos (mayoritariamente de la cultura 'fon' del Oeste de África) existe una variada y animada familia de 'loas' (dioses) que participan activamente en la vida de los creyentes. Uno de los más importantes es Ghede, Señor de la Muerte (y de la Vida también, en cierta forma) y, en su forma más terrible, la de Baron Samedi, Amo del Mundo Subtérraneo (el cementerio) y de la Ultratumba (por lo que ha de llevar gafas de sol cuando emerge bajo la luz del sol). Por su lado, Azaka o Azacca, su hermano menor, es el Señor de la Agricultura, la Fertilidad y de la vida en el campo, procedente tal vez de un culto indígena al maíz anterior. Y mientras Azaka es sencillo, afable y, hasta cierto punto, ingenuo, su hermano mayor, aunque terrible por el cargo que ostenta, es un tipo sofisticado, elegante y más bien bromista, un irresponsable y presumido amante del ron y el tabaco barato. 

 En el vudú, la religió autòctona d'Haití, a l'illa de La Española, nascuda del sincretisme entre la religió catòlica dels colons i les creences dels esclaus africans (majoritàriament de la cultura 'fon' de l'Oest d'Àfrica) hi ha una variada i animada família de 'loas' (déus) que participen activament en la vida dels creients. Un dels més importants és Ghede, Senyor de la Mort (i de la Vida també, en certa forma) i, en la seva forma més terrible, la de Baron Samedi, Amo del Món Subterrani (el cementiri) i de l'Ultratomba (pel que ha de dur ulleres de sol quan emergeix sota la llum del sol). Per la seva banda, Azaka o Azacca, el seu germà petit, és el Senyor de l'Agricultura, la Fertilitat i de la vida al camp, procedent potser d'un culte indígena anterior al blat de moro. I mentre Azaka és senzill, afable i, fins a cert punt, ingenu, el seu germà gran, encara que terrible pel càrrec que ostenta, és un tipus sofisticat, elegant i més aviat bromista, un irresponsable i presumit amant del rom i el tabac barat.






dilluns, 15 de juny del 2020

'Something is rotten in the state of Denmark...'

 Some of the most famous words of the theater are about to be spoken! During this confinement I was able to see the adaptation of Shakespeare's play 'Hamlet' by Franco Zeffirelli, which I quite liked. Here is, then, the troubled prince of Denmark with his friend Horatio, holding the skull of his jester Yorick, who gave to him so much fun when he was a child.

 ¡Algunas de las palabras más famosas del teatro están a punto de ser pronunciadas! Durante este confinamiento, pude ver la adaptación de la obra de Shakespeare 'Hamlet' por Franco Zeffirelli, que me gustó bastante. Aquí está, pues, el atribulado príncipe de Dinamarca con su amigo Horacio, mientras sostiene el cráneo de su bufón Yorick, quien tanta diversión le proporcionó cuando era pequeño.

 Algunes de les paraules més famoses del teatre estan a punt de ser pronunciades! Durant aquest confinament, vaig poder veure l'adaptació de l'obra de Shakespeare 'Hamlet' per Franco Zeffirelli, que em va agradar bastant. Aquí està, doncs, l'atribolat príncep de Dinamarca amb el seu amic Horaci, mentre sosté el crani del seu bufó Iòric, qui tanta diversió li proporcionà quan era petit.








dilluns, 1 de juny del 2020

The price of Fame

 For ancient Greeks, Pheme or Ossa was the personification of Fame and Renown. For some authors, she was the last daughter of Gea ('the Mother Earth'), Elpis ('the Hope') or Aphrodite, goddess of Love and Beauty. She acted as Zeus' messenger, like Hermes or Iris, to spread throughout the world the deeds and glory of great heroes, athletes, warriors, etc... However, for later Roman authors, like Virgil and Ovid, the goddess is presented with some monstrous and negative aspects. For the latter, she lives where the sky, the sea and the earth meet, in a bronze palace so that its echoes spread her rumors faster. Likewise, the goddess presents herself as a winged and capricious genie, with one eye in each feather and ears to be able to see and hear everything that happening in the world, and more than one mouth to extend it, and thus make great the small, and small the great, because it was said that she have two trumpets. One to celebrate well-deserved fame and other to spread the most shameful lies. 

 Para los antiguos griegos, Pheme o Ossa era la personificación de la Fama y el Renombre. Para algunos autores, era la última hija de Gea ('la Madre Tierra'), Elpis ('la Esperanza') o de Afrodita, la diosa del Amor y la Belleza. Actuaba como mensajera de Zeus, al igual que Hermes o Iris, para extender por el mundo las hazañas y logros de los héroes, atletas, guerreros, etc... Sin embargo, para autores romanos posteriores, como Virgilio y Ovidio, la diosa se presenta con algunos aspectos monstruosos y negativos. Para este último, vive allí donde se unen el cielo, el mar y la tierra, en un palacio de bronce para que sus ecos extendieran más rápido sus rumores. Asimismo, la diosa se presenta como un caprichoso genio alado, con un ojo en cada pluma y orejas para poder ver y oír todo lo que ocurre en el mundo, además de poseer más de una boca para extenderlo, y así hacer grande lo pequeño, y pequeño lo grande, ya que se decía que poseía dos trompetas. Una para celebrar la fama bien merecida, y la otra para expandir las mentiras más vergonzosas.

 Per als antics grecs, Pheme o Ossa era la personificació de la Fama i el Renom. Per alguns autors, era la darrera filla de Gea ('la Mare Terra'), Elpis ('l'Esperança') o d'Afrodita, la deessa de l'Amor i la Bellesa. Actuava com a missatgera de Zeus, igual que Hermes o Iris, per a estendre pel món les gestes i èxits dels herois, atletes, guerrers, etc... No obstant, per a autors romans posteriors, com Virgili i Ovidi, la deessa es presenta amb alguns aspectes monstruosos i negatius. Per aquest últim, viu allà on s'ajunten el cel, la mar i la terra, en un palau de bronze perquè els seus ecos escampessin més ràpid els seus rumors. Així mateix, la deessa es presenta com un capritxós geni alat, amb un ull a cada ploma i orelles per poder veure i sentir tot el que passa al món, a més de posseir més d'una boca per a estendre-ho, i així fer gran al petit, i petit al gran, ja que es deia que posseïa dues trompetes. Una per a celebrar la fama ben merescuda, i l'altra per expandir les mentides més vergonyoses.