divendres, 24 de desembre del 2021

I malgrat tot... Bones Festes i Bon Nadal 2021!

 The Tió (literally 'log' in Catalan) is the gift bringer at the Christmas holidays in Catalonia. It's a magical Christmas trunk which is usually set apart from the rest to 'feed' it in a secluded corner of the house days before Christmas. When Christmas Eve arrives, the children of the family will hit him with sticks to the rhythm of a song so that the Tió then 'shits' what it ate in form of presents and candies. Formerly it was a simple trunk, although today it's usually adorned with four wooden legs and a happy face at one end, which is why I have represented it as a kind of four-legged beast similar to a wild boar. 

 El Tió (literalmente 'leño' en catalán) es el portador de regalos en las fiestas navideñas de Cataluña. Se trata de un mágico tronco navideño que generalmente se separa del resto para 'alimentarlo' en un rincón apartado de la casa días antes de Navidad. Cuando llega la Nochebuena, los niños de la familia lo golpean con palos al ritmo de una canción para que luego el Tió 'cague' lo que comió en forma de regalos y golosinas. Antiguamente era un simple tronco, aunque hoy en día suele estar adornado con cuatro patas de madera y una cara feliz en un extremo, motivo por el cual lo he representado como una especie de bestezuela de cuatro patas similar a un jabalí.

 El Tió és el portador de regals a les festes nadalenques de Catalunya. Es tracta d'un màgic tronc nadalenc que generalment se separa de la resta per 'alimentar-lo' en un racó apartat de la casa dies abans de Nadal. Quan arriba la Nit de Nadal, els nens de la família el colpegen amb pals al ritme d'una cançó perquè el Tió 'cagui' tot seguit el que va menjar en forma de regals i llaminadures. Antigament era un simple tronc, encara que avui dia sol estar adornat amb quatre potes de fusta i una cara feliç en un dels seus extrems, motiu pel qual l'he representat com una mena de bèstia de quatre potes similar a un porc senglar.








dimecres, 15 de desembre del 2021

Inhabitants beyond the rainbow

 This might look like the cover of a UFO magazine, but actually this is about the beliefs and traditions of the Aboriginal peoples of Northern Australia. According to these, the 'wondjina' (or 'wandjina') were spirits, almost gods, in charge of the climate, mainly rains and storms, although some versions also consider them the creators of all living beings, including humans. They appeared during the mythical 'Dreamtime', the era before our reality, when spirits walked the earth shaping and creating everything we see today. They were tall creatures, with generally white faces and large dark eyes like a skull, surrounded by halos. They didn't have a mouth, but instead they had slits between the eyes, because it was said that if they had a mouth, then it would never stop raining. Today, the walls and caves of Northern Australia are full of paintings depicting them and which, according to the Aborigines, they painted themselves.

 Esto podría parecer la portada de una revista sobre OVNIs, pero en realidad se trata de creencias y tradiciones de los pueblos aborígenes del norte de Australia. Según éstas, los 'wondjina' (o 'wandjina') eran unos espíritus, casi dioses, encargados del clima, principalmente de las lluvias y las tormentas, aunque algunas versiones también los consideran los creadores de todos los seres vivos, incluidos los humanos. Aparecieron durante el mítico 'Tiempo de los Sueños', la era anterior a nuestra realidad, cuando los espíritus caminaban por la Tierra dando forma y creando todo lo que vemos hoy. Eran criaturas altas, de rostros generalmente blancos y grandes ojos negros como de calavera, rodeados por un halo. No tenían boca, sino que en cambio tenían unas fisuras en medio de los ojos, ya que se decía que, si alguna vez tuvieran bocas, entonces nunca pararía de llover. Hoy, las paredes y cuevas del norte de Australia están llenas de pinturas que los representan y que, según los aborígenes, pintaron ellos mismos.

 Això podria semblar la portada d'una revista sobre OVNIs, però en realitat es tracta de creences i tradicions dels pobles aborígens del nord d'Austràlia. Segons aquestes, els 'wondjina' (o 'wandjina') eren uns esperits, quasi déus, encarregats del clima, principalment de les pluges i les tempestes, encara que algunes versions també els consideren els creadors de tots els éssers vius, inclosos els humans. Van aparèixer durant el mític 'Temps dels Somnis', l'era anterior a la nostra realitat, quan els esperits caminaven per la Terra donant forma i creant tot el que veiem avui. Eren criatures altes, de rostres generalment blancs i grans ulls negres com de calavera, envoltats per un halo. No tenien boca, sinó que en canvi tenien unes fisures enmig dels ulls, ja que es deia que, si algún cop tinguessin boques, llavors no pararia mai de ploure. Avui, les parets i coves del nord d'Austràlia estan plenes de pintures que els representen i que, segons els aborígens, pintaren ells mateixos. 








dimecres, 24 de novembre del 2021

The Great Bonfire at the Ends of the World

 Heracles was the greatest hero in Greek mythology whose fame crossed the borders of the Greek peninsula. As the famous myth of his 12 Labours indicates, he traveled to the extremes of the known world in Antiquity using the Mediterranean Sea as his center, where he was known as the Etruscan Hercle, the Roman Hercules and the Phoenician Melkart. In this way, he traveled from the South (Libya and Egypt), to the East (Anatolia, Scythia and Caucasus) and the North (Hyperborea, that is to say the Northern Europe and possibly the British Isles), until he reached the West, the Iberian Peninsula, where he placed two large columns (the Strait of Gibraltar) to mark the limits of the known world. There, according to some accounts, he also rescued the local princess Pyrene from being cremated alive in a great mountain range that had been completely set on fire, and through which they had to escape in extremis. In honor of her, the mountain range received the name of 'Pyrenees'. 

 Heracles fue el héroe más grande de la mitología griega, cuya fama traspasó las fronteras de la península griega. Tal y como indica el famoso mito de sus 12 Trabajos, recorrió todos los extremos del mundo conocido en la Antigüedad utilizando el mar Mediterráneo como centro, donde fue el Hercle etrusco, el Hércules romano y el Melkart fenicio. De este modo, fue desde el Sur (Libia y Egipto), al Este (Anatolia, Escitia y el Cáucaso) y el Norte (Hiperbórea, es decir, la Europa del norte y posiblemente las islas británicas), hasta llegar al Oeste, a la Península Ibérica, donde colocó dos grandes columnas (el estrecho de Gibraltar) para marcar los límites del mundo conocido. Allí, según algunas versiones, rescató también a la princesa local Pirene de ser incinerada viva en una gran cordillera de montañas a la que habían prendido fuego por completo, y a través de la cual tuvieron que escapar in extremis. En honor a ella, la cordillera recibió el nombre de 'Pirineos'.

 Hèracles fou l'heroi més gran de la mitologia grega, la fama del qual traspassà les fronteres de la península grega. Tal com indica el famós mite dels seus 12 Treballs, va recórrer tots els extrems del món conegut a l'Antiguitat utilitzant el mar Mediterrani com a centre, on fou l'Hercle etrusc, l'Hèrcules romà i el Melkart fenici. D'aquesta manera, anà des del Sud (Líbia i Egipte), a l'Est (l'Anatòlia, Escítia i el Caucas) i el Nord (Hiperbòria, és a dir, l'Europa del nord i possiblement les illes britàniques), fins arribar a l'Oest, a la Península Ibèrica, on col·locà dues grans columnes (l'estret de Gibraltar) per a marcar els límits del món conegut. Allí, segons algunes versions, rescatà també a la princesa local Pirene de ser incinerada viva en una gran serralada de muntanyes a la que havien calat foc del tot, i a través de la qual van haver d'escapar in extremis. En honor a ella, la serralada rebé el nom de 'Pirineus'.






  


dimecres, 3 de novembre del 2021

The Miracle of the Flies

 Lord of the Flies! Although it may not seem like it, this illustration is not Halloween-themed, but about the current festivities of the patron saint of the best city in the world. According to legend, during the 13th century, a French army invaded and occupied the city of Girona. The soldiers looted and desecrated all the churches and shrines they could. Upon reaching the Church of Saint Felix, they opened the tomb of Sant Narcís (Saint Narcissus), breaking one of the corpse's arm in the process. At once, a great cloud of large and black flies emerged from the body of the saint and pounced on the frenchmen. The raging plague of flies only affected to them, eventually forcing them to leave the city without its inhabitants even having to fight. From then on, Sant Narcís (with his flies) became the city's protector saint.

 ¡El Señor de las Moscas! Aunque no lo parezca, esta ilustración no va de Halloween, sino de las fiestas del patrón de la mejor ciudad del mundo. Según cuenta la leyenda, durante el siglo XIII, un ejército francés invadió y ocupó la ciudad de Gerona. Los soldados saquearon y profanaron todas las iglesias y santuarios que pudieron. Al llegar a la iglesia de San Félix, abrieron la tumba de Sant Narcís (San Narciso), rompiendo un brazo del cadáver en el proceso. Enseguida, una gran nube de enormes moscas negras emergió del cuerpo del santo y se lanzó sobre los franceses. La furibunda plaga de moscas sólo les afectó a ellos, obligándoles al fin a abandonar la ciudad sin que sus habitantes ni siquiera tuvieran que luchar. A partir de entonces, Sant Narcís (junto a sus moscas) se convirtió en el santo protector de la ciudad. 

 El Senyor de les Mosques! Encara que no ho sembli, aquesta il·lustració no va de Halloween, sinó de les festes del patró de la millor ciutat del món. Segons conta la llegenda, durant el segle XIII, un exèrcit francès envaí i ocupà la ciutat de Girona. Els soldats saquejaren i profanaren totes les esglèsies i santuaris que pogueren. En arribar a l'esglèsia de Sant Fèlix, obriren la tomba de Sant Narcís, trencant un braç del cadàver en el procés. De seguida, un gran núvol d'enormes mosques negras emergí del cos del sant i es llançà sobre els francesos. La furibunda plaga de mosques només els va afectar en ells, obligant-los a la fi a abandonar la ciutat sense que els seus habitants ni tan sols haguessin de lluitar. A partir d'aleshores, Sant Narcís (junt a les seves mosques) esdevingué el sant protector de la ciutat.







 

dijous, 14 d’octubre del 2021

Forest spirits

 Huldras are a kind of fairies or nymphs from Scandinavian folklore. They live at the depths of the forests and usually appear to lost travelers, especially if they are men, not being very dangerous and there are stories that even told of marriages between a man and a huldra, although if they are insulted or mistreated, they can do mislead the traveler. Their appearance is that of attractive girls, but with a cow or fox tail and a large hollow in the back similar to wood from a rotting tree. Aware that this could scare people, they tend to camouflage their tails under long skirts and the hole with their long and beautiful hair, apart from the fact that they also possess superhuman strength.    

 Las Huldras son una especie de hadas o ninfas del folclore escandinavo. Viven en las profundidades de los bosques y suelen aparecerse ante los viajeros perdidos, sobre todo si son hombres, no siendo muy peligrosas y habiendo historias que cuentan incluso matrimonios entre un hombre y una huldra, aunque si son insultadas o maltratadas, pueden hacer perderse aún más al viajero. Su aspecto es el de chicas atractivas, pero con una cola de vaca o de zorro y una gran oquedad en la espalda parecida a la madera de un árbol pudriéndose. Conscientes de que esto puede asustar a la gente, suelen camuflarse las colas bajo largas faldas y el agujero con sus cabellos largos y bonitos, a parte del hecho de que ellas también poseen una fuerza sobrehumana. 

 Les Huldres són una mena de fades o nimfes del folklore escandinau. Viuen a les profunditats dels boscos i solen aparèixer davant dels viatgers perduts, sobretot si són homes, no sent molt perilloses i havent-hi històries que conten fins i tot matrimonis entre un home i una huldra, tot i que si són insultades o maltractades, poden fer perdre's encara més al viatger. El seu aspecte és el de noies atractives, però amb una cua de vaca o de guineu i un gran forat a l'esquena semblant a la fusta d'un arbre podrint-se. Conscients que això pot espantar a la gent, solen camuflar-se les cues sota llargues faldilles i el forat amb els seus cabells llargs i bonics, a part del fet que elles també posseeixen una força sobrehumana.






 

divendres, 1 d’octubre del 2021

A les portes del Ragnarök

 In Norse mythology, the chief gods Odin and Frigg had two twin sons: Balder, god of Light, Wisdom, Forgiveness and Peace, and Hodur, the blind god of Darkness, Discord and Non-understanding. To protect their favorite son, Balder, from all harm due to prophetic dreams about his soon death, his parents asked all living creatures not to harm their son, except the mistletoe plant as considered too harmless. The cunning god Loki, primal god of Fire and Deception, was envious of Balder for the attention he received, so, knowing that mistletoe was the only thing that could hurt him, he tricked the poor and outcast Balder's brother Hodur into throwing him a dart-shaped branch that immediately killed Balder. However, in time the gods took their revenge. They sent the archer god of Vengance Vali to kill Hodur and trapped the elusive Loki to imprision and torture him underground with a snake that spat venom directly into his eyes, the god's convulsions of pain being the origin of earthquakes.  

En la mitología nórdica, los dioses principales Odín y Frigg tenían dos hijos gemelos: Balder, dios de la Luz, la Sabiduría, el Perdón y la Paz, y Hodur, el dios ciego de la Oscuridad, la Discordia y la Incomprensión. Para proteger a su hijo predilecto, Balder, de todos los posibles daños ​​debidos a sueños proféticos sobre su próxima muerte, sus padres pidieron a todas las criaturas vivientes que no hicieran daño a su hijo, excepto a la planta del muérdago por considerarla demasiado inofensiva. El astuto dios Loki, dios primordial del Fuego y del Engaño, tenía envidia de Balder por toda esa atención que recibía, por lo que, sabiendo que el muérdago era lo único que podía herirle, engañó al pobre y marginado hermano de Balder, Hodur, para que le lanzara una rama de muérdago en forma de dardo la cual, inmediatamente, mató a Balder. Sin embargo, con el tiempo los dioses se tomaron su revancha. Enviaron al dios arquero de la Venganza Vali para matar a Hodur, y luego atraparon al esquivo Loki para encarcelarlo y torturarlo bajo tierra con una serpiente que le escupía veneno directamente a los ojos, siendo las convulsiones de dolor del dios el origen de los terremotos. 

 A la mitologia nòrdica, els déus principals Odin i Frigg tenien dos fills bessons: Balder, déu de la Llum, la Saviesa, el Perdó i la Pau, i Hodur, el déu cec de la Foscor, la Discòrdia i la Incomprensió. Per a protegir el seu fill predilecte, en Balder, de tots els possibles danys causats per somnis profètics sobre la seva pròxima mort, els seus pares van demanar a totes les criatures vivents que no fessin mal al seu fill, excepte a la planta del vesc per considerar-la massa inofensiva. L'astut déu Loki, déu primordial del Foc i de l'Engany, tenia enveja d'en Balder per l'atenció que rebia, de manera que, sabent que el vesc era l'única cosa que podia ferir-lo, va enganyar al pobre i marginat germà d'en Balder, l'Hodur, perquè li llancés una branca de vesc en forma de dard que, immediatament, matà en Balder. No obstant, amb el temps els déus es van venjar. Van enviar al déu arquer de la Venjança Vali per a matar l'Hodur, i després van atrapar a l'esquiu Loki per a empresonar-lo i torturar-lo sota terra amb una serp que li escopia verí directament als ulls, sent les convulsions de dolor del déu l'origen dels terratrèmols. 








dimarts, 21 de setembre del 2021

The Melange Makers

 Illustration tribute to the true protagonist from the science-fiction novel 'Dune' (1965) by Frank Herbert: the Shai-Hulud or Great Sandworm of the planet Arrakis.

Ilustración homenaje al auténtico protagonista de la novela de ciencia-ficción 'Dune' (1965) de Frank Herbert: el Shai-Hulud o Gran Gusano de la Arena del planeta Arrakis. 

 Il·lustració homenatge a l'autèntic protagonista de la novel·la de ciència-ficció 'Dune' (1965) de Frank Herbert: el Shai-Hulud o Gran Cuc de la Sorra del planeta Arrakis. 








dissabte, 11 de setembre del 2021

La Caça del Cérvol Sagrat

 In Greek mythology, Actaeon was a renowned hunter from Boeotia. Once he went hunting with his hounds (some authors indicate that his pack reached up to 50 dogs) and he had the misfortune to run into Artemis, goddess of Hunt, Wild Animals and Places, the Moon and protector of teen girls, while she bathed naked in a natural spring in the middle of the forest with her retinue of nymphs. Not only because of the rather surly character towards men of the goddess, but also in compliance with the Law of Cronus (according to it, no mortal could see a god unless he or she wanted to), an angry Artemis turned the unfortunate Actaeon into a deer for his dogs to eat him alive right there. In fact, the little critter that you can see in the mouth of one of them is Lyssa, or Lita, the personification of Homicidal Madness and Frenzy, one of the many minor deities born from Nyx, the Night, and escaped from Pandora's Box to torment humanity, and always present when there was a bloodbath.

 En la mitología griega, Acteón fue un reconocido cazador de Beocia. Una vez que fue a cazar con sus sabuesos (algunos autores hablan de que su manada llegaba a los 50 perros) tuvo la desgracia de toparse con Artemisa, diosa de la Caza, los Animales y Parajes Salvajes, la Luna y protectora de las chicas adolescentes, mientras se bañaba desnuda en una fuente natural en medio del bosque junto a su séquito de ninfas. No sólo por el carácter abiertamente arisco hacia los hombres de la diosa, sino también en cumplimiento de la Ley de Crono (según la cual ningún mortal puede ver a un dios sin su consentimiento), una Artemisa furiosa convirtió al desafortunado Acteón en un ciervo para que sus propios perros lo devoraran vivo allí mismo. De hecho, la criatura que se puede ver en la boca de uno de ellos es Lyssa, o Lita, la personificación de la Locura y el Frenesí Homicidas, una de las muchas divinidades menores nacidas de Nyx, la Noche, y escapadas de la caja de Pandora para atormentar a la humanidad, siempre presente cuando había un baño de sangre.

 A la mitologia grega, Acteó fou un reconegut caçador de Beòcia. Una vegada que anà a caçar amb els seus gossos (alguns autors parlen que la seva canillada arribava als 50 gossos) tingué la desgràcia de topar-se amb Àrtemis, deessa de la Caça, els Animals i Paratges Salvatges, la Lluna i protectora de les noies adolescents, mentre es banyava nua en una font natural al mig del bosc junt al seu seguici de nimfes. No només pel caràcter obertament esquerp cap els homes de la deessa, sinó també en compliment de la Llei de Cronos (segons la qual cap mortal pot veure a un déu sense el seu consentiment), una Àrtemis furiosa convertí al desafortunat Acteó en un cérvol perquè els seus propis gossos el devoressin viu allí mateix. De fet, la criatura que es pot veure a la boca d'un d'ells és Lyssa, o Lita, la personificació de la Bogeria i el Frenesí Homicides, una de les moltes divinitats menors nascudes de Nyx, la Nit, i escapades de la caixa de Pandora per a turmentar la humanitat, sempre present quan hi havia un bany de sang. 








diumenge, 29 d’agost del 2021

The nest at the edge of Time

 Who is the intruder? Ethology work on an extinct species seemed interesting until it become a babysitting job for an entire family of 'Tropeognathus' pterosaurs.

¿Quién es el intruso? El trabajo de etología sobre una especie extinguida parecía interesante hasta que se convirtió en un trabajo de niñera de toda una familia de pterosaurios 'Tropeognathus'. 

 Qui és l'intrús? El treball d'etologia sobre una espècie extinguida semblava interessant fins que es convertí en una feina de mainadera de tota una família de pterosaures 'Tropeognathus'.






 

dimecres, 18 d’agost del 2021

Father of the 'Reges Criniti'

 The Quinotaur was a sea monster, an aquatic bull with up to five horns, which -according to the medieval chronicles of the Franks- is at the origin of the Merovingian dynasty. According to it, its first king, Merovech, was born from the union between his mother and the monster, so that the successors to the throne of France would always come by sea. Reminiscences of the myth of the Minotaur and the sea god Neptune seem to mix in this strange legend.  

 El Quinotauro era un monstruo marino, un toro acuático provisto de hasta cinco cuernos, que -según las crónicas medievales de los francos- se encuentra en el origen de la dinastía merovingia. Según éstas, su primer rey, Meroveo, nació de la unión de su madre con el monstruo, por lo que los sucesores al trono de Francia vendrían siempre por mar. Reminiscencias del mito del Minotauro y del dios del mar Neptuno parecen mezclarse en esta extraña leyenda.

 El Quinotaure era un monstre marí, un bou aquàtic provist de fins a cinc banyes, que -segons les cròniques medievals dels francs- es troba a l'origen de la dinastia merovingia. Segons aquestes, el seu primer rei, Meroveu, va néixer de la unió de la seva mare amb el monstre, de manera que els successors al tron de França vindrien sempre per mar. Reminiscències del mite del Minotaure i del déu del mar Neptú semblen barrejar-se en aquesta estranya llegenda.