Darrer post dedicat als esbossos dels personatges de les il.lustracions de "En Jim Botó i en Lluc el maquinista". En les següents entrades dedicades a aquest apartat, penjaré ja les il.lustracions definitives i acabades. Avui, però, li toca al vertader "dolent" de la funció: la Sr. Quiexaluda, el drac famella ("dragona"?) que regueix una escola-pressó a la Ciutat dels Dracs, la capital de Kummerland, i anomenada així per quedar-li tan sols un únic queixal a la seva lletja boca.
El primer esbòs, com sempre, fet de memòria. Això explicaría la grandària exagerada que vaig conferir-li en uns primers instants en comparació als protagonistes (a la dreta, mig amagts). La imatge d'un cocodril encara em voltava molt pel cap quan pensava en aquest personatge.
Segon intent; aquest cop conferint-li una aparença més "humana" (amb uns incipients i improbables pits per indicar la seva condició). El dibuix il.lustra el moment en que els pirates autodenominats "els 13 Salvatges" entreguen a una princesa Li Si captiva a la drac, i es troba molt inspirat amb una il.lustració del diuixant alemany Franz Josef Tripp.
Detall del cap de la Sra. Queixaluda, realitzat per avorriment.
La Sra. Queixaluda assetjant a una parella de tonyines. Ja que la drac es reunia amb els pirates 13 Salvatges en uns espadats enmig del mar, vaig imaginar-me que així s'alimentaria la vella dragona durant la seva travessa.
El drac dins el seu cau. Si els dracs clàssics s'amagaven dins de coves, el petit "regne" de la Sra. Quiexaluda és la seva "escola" de roca i pedra, on té encadenats els nens a les taules perquè no puguin fugir. En aquests instants, amb la canya amb la que infringueix els càstigs, passa llista d'aquests pobres desgraciats.
I la funció és acabada: els herois de la història posant punt i final a la "dictadura" de la drac per alliberar a tots els nens empressonats.
WebRep
currentVote
noRating
noWeight
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada