A horror tale in the middle of the ocean

Drawing tribute to the short story 'The voice in the night' (1907) by William Hope Hodgson, whose sailor stories are exceptional and brilliant. Don't be fooled by the cartoonish style (tribute in turn to the 'manga' author Shigeru Mizuki), it's one of the most distressing and bitter stories.

Dibujo homenaje al relato corto 'Una voz en la noche' (1907) de William Hope Hodgson, los relatos marineros del cual son excepcionales y brillantes. Que no os engañe el estilo caricaturesco (homenaje a su vez al autor de 'manga' Shigeru Mizuki), se trata de una de las historias más angustiantes y amargas. 

 Dibuix homenatge al relat curt 'La veu a la nit' (1907) de William Hope Hodgson, els relats mariners del qual són excepcionals i brillants. Que no us enganyi l'estil caricaturesc (homenatge al seu torn a l'autor de 'manga' Shigeru Mizuki), és tracta d'una de les històries més angoixants i amargues. 

The Original Aberration

 In Greek mythology, the Chimera was a monster born from the parents of all other monsters, Typhon and Echidna, although some authors believed that it was rather the fruit of some incestuous union between these other monsters. It lived in the mountains of Lydia, in Western Asia Minor, being a hybrid creature, half lion, goat and snake/dragon, capable of spitting fire, which is why some authors believe that it's the mythification of some volcanic manifestation of the area. Until it was killed by the hero Bellerophon mounted on the winged horse Pegasus, it ravaged the country, devouring as many animals as men who crossed its path. 

 En la mitología griega, la Quimera era un monstruo nacido de los padres de todos los otros monstruos, Tifón y Equidna, aunque algunos autores creían que fue más bien fruto de la unión incestuosa entre otros de estos monstruos. Vivía en las montañas de Lidia, en Asia Menor occidental, siendo una criatura híbrida, mitad león, cabra y serpiente/dragón, capaz de escupir fuego, por lo que algunos autores creen que es la mitificación de alguna manifestación volcánica de la zona. Hasta que no fue muerta por el héroe Belerofonte montado en el caballo alado Pegaso, asoló el país, devorando tantos animales como hombres que se cruzaran en su camino.

 A la mitologia grega, la Quimera era un monstre nascut dels pares de tots els altres monstres, Tifó i Equidna, tot i que alguns autors creien que fou més aviat fruit de la unió incestuosa entre d'altres d'aquests monstres. Vivia a les muntanyes de Lidia, a l'Àsia Menor occidental, sent una criatura híbrida, meitat lleó, cabra i serp/drac, capaç d'escopir foc, motiu pel qual alguns autors creuen que és la mitificació d'alguna manifestació volcànica de la zona. Fins que no fou morta per l'heroi Bellerofont muntat en el cavall alat Pegàs, va assolar el país, devorant tants animals com homes que es creuessin al seu camí.   

The Dreamcatcher

 Iktomi the Spider is one of the most important spirits of the Lakota people of the Great Plains, being a shapeshifter who can take both the form of a spider and that of a man. It was he who brought culture to the Lakota by giving them their customs, stories and games. Still, he is usually a malicious, mischievous and capricious character (which is why he is usually accompanied by Coyote, another reveler). His antics have spawned a whole genre of fables to teach Lakota children how to avoid getting into trouble unlike Iktomi. Far from this facet of a buffoon, he also has a dangerous side (as it's said, it's not convenient to look him directly in the eye), whose actions lead to great disasters, entangling people like his equals with his cobwebs. Even so, he cannot be described as an 'evil' spirit, as there are those who say that his hooliganism also hides a form of knowledge, since before being "corrupted", Iktomi was the deity of wisdom or his son.  

Iktomi la Araña es uno de los espíritus más importantes del pueblo Lakota de las Grandes Llanuras, siendo un cambiaformas que puede tomar tanto la forma de una araña como la de un hombre. Fue él quien llevó la cultura a los Lakota dándoles sus costumbres, historias y juegos. Aún así, suele ser un personaje malicioso, travieso y caprichoso (por eso suele ir acompañado de Coyote, otro juerguista). Sus payasadas han generado todo un género de fábulas para enseñar a los niños Lakota cómo evitar meterse en problemas a diferencia de Iktomi. Lejos de esta faceta de bufón, también tiene un lado peligroso (como se dice, no conviene mirarlo directamente a los ojos), cuyas acciones conducen a grandes desastres, enredando a la gente con sus telarañas al igual que sus semejantes. Aun así, no se le puede calificar de espíritu 'maligno', ya que hay quienes dicen que su gamberrismo esconde también una forma de conocimiento, ya que antes de ser "corrompido", Iktomi fue la divinidad de la sabiduría o su hijo. 

Iktomi l'Aranya és un dels esperits més importants del poble Lakota de les Grans Planes, sent un canviaformes que pot prendre tant la forma d'una aranya com la d'un home. Va ser ell qui va portar la cultura als Lakota donant-los els seus costums, històries i jocs. Tot i així, sol ser un personatge maliciós, entremaliat i capritxós (per això sol anar acompanyat de Coiot, un altre amant de la gresca). Les seves pallassades han generat tot un gènere de rondalles per ensenyar als nens Lakota com evitar ficar-se en problemes a diferència d'Iktomi. Lluny d'aquesta faceta de bufó, també té un cantó perillós (com es diu, no convé mirar-lo directament als ulls), les accions del qual condueixen a grans desastres, enredant a la gent amb les seves teranyines igual com fan els seus semblants. Tot i així, no se'l pot qualificar d'esperit 'maligne', ja que hi ha qui diuen que el seu gamberrisme amaga també una forma de coneixement, ja que abans de ser "corromput", Iktomi fou la divinitat de la saviesa o el seu fill.

 

Còmic 'La Sibila Cuántica'

While I'm busy finishing the new illustration for the blog, I leave you with these panels from a short comic that I made for a contest. Its title is 'La Sibila Cuántica' ('The Quantum Sibyl') and it deals with something as intangible as what we call good/bad luck or, simply, "destiny".  

Mientras estoy ocupado en acabar la nueva ilustración para el blog, aquí os dejo con estas viñetas de un cómic corto que realice para un concurso. Su título es 'La Sibila Cuántica' y trata sobre algo tan intangible como es aquello que llamamos buena/mala suerte o, simplemente, "destino".  

 Mentre estic ocupat en acabar la nova il·lustració per al bloc, aquí us deixo amb aquestes vinyetes d'un còmic curt que vaig realitzar per a un concurs. El seu títol és 'La Sibil·la Quàntica' i tracta sobre una cosa tan intangible com és allò que anomenem bona/mala sort o, simplement, "destí".

Clash of the Titans

 On a quiet morning in 19 BC, the inhabitants of Alexandria city awoke to an astonishing sight. Two giants automats were about to face each other and thus elucidate which of the engineering was the most efficient, if the Roman or the Hellenistic. Thus, to the left rose VICTOR MARS FERRATA, created by the grumpy Gaius Secundus Magnus, a former army officer and engineer. Betting on traditional Roman technology, his automaton is made more of wood, and its locomotion system is based on muscular strength. In this way, to move this giant, they have the help of four strongmen: the donkey Pertinax, the two volunteer legionnaires Marius and Lucius from the Legio V Alaude, and the Gallic slave Ambiorix. To keep all the gears lubricated with oil, they also count with the young slave Numerius. And to the chagrin of his creator, the children of his patron, the teen siblings Servius and Fausta, along with their dog Custos, have also joined. On the Hellenistic side, stands the MEGALO PALLADION PNEUMATIKOS, built on metal and powered by the revolutionary steam power system. Its creator is the affable inventor Hefistos, who is accompanied by his little daughter Spitha and their pet sow Crommyon. In addition, with him are also his colleague/rival at the Museion, Periandrus, to help him review the calculations necessary to make everything works, and his young slaves, the siblings Abasi and Tiy. To feed the wood furnaces of the machinery, they enlist the help of the athlete from Rhodes island Alceus, and the 'butler' baboon Cercopes.      

 En una tranquila mañana del 19 a. C., los habitantes de la ciudad de Alejandría se despertaron con una vista asombrosa. Dos gigantes autómatas estaban a punto de enfrentarse y así dilucidar cuál de las ingenierías era la más eficiente, si la romana o la helenística. Así, a la izquierda se levantaba el VICTOR MARS FERRATA, creado por el gruñón Gayo Secundus Magno, un antiguo oficial e ingeniero del ejército. Apostando por la tecnología tradicional romana, su autómata está fabricado más en madera, y su sistema de locomoción se basa en la fuerza muscular. De esta forma, para mover a este gigante, cuentan con la ayuda de cuatro forzudos: el burro Pertinax, los dos legionarios voluntarios Mario y Lucio de la Legio V Alaude, y el esclavo galo Ambiorix. Para mantener todos los engranajes lubricados con aceite, también cuentan con el joven esclavo Numerio. Y para disgusto de su creador, también se han sumado los hijos de su mecenas, los hermanos adolescentes Servio y Fausta, junto con su perro Custos. En el lado helenístico, se encuentra el MEGALO PALLADION PNEUMATIKOS, construido en metal y propulsado por el revolucionario sistema de energía del vapor. Su creador es el afable inventor Hefistos, al que le acompañan su pequeña hija Spitha y su mascota, la cerda Crommyon. Además, con él también están su colega/rival en el Museion, Periandro, para ayudarlo a revisar los cálculos necesarios para que todo funcione, y sus jóvenes esclavos, los hermanos Abasi y Tiy. Para alimentar los hornos de leña de la maquinaria, cuentan con la ayuda del atleta de la isla de Rodas Alceo, y el babuino 'mayordomo' Cercopes.

 En un matí tranquil de l'any 19 a. C., els habitants de la ciutat d'Alexandria es van despertar amb una vista sorprenent. Dos gegants autòmats eren a punt d'enfrontar-se i així dilucidar quina de les enginyeries era la més eficient, si la romana o l'hel·lenística. Així, a l'esquerra s'aixecava el VICTOR MARS FERRATA, creat pel rondinaire Gai Secundus Magne, un antic oficial i enginyer de l'exèrcit. Apostant per la tecnologia tradicional romana, el seu autòmat està fabricat més en fusta, i el seu sistema de locomoció es basa en la força muscular. D'aquesta manera, per moure a aquest gegant, compten amb l'ajuda de quatre forçuts: el ruc Pertinax, els dos legionaris voluntaris Màrius i Luci de la Legio V Alaude, i l'esclau gal Ambiorix. Per mantenir tots els engranatges lubricats amb oli, també compten amb el jove esclau Numeri. I per a disgust del seu creador, també s'han sumat els fills del seu mecenes, els germans adolescents Servi i Fausta, juntament amb el seu gos Custos. A la banda hel·lenística, es troba el MEGALO PALLADION PNEUMATIKOS, construït en metall i propulsat pel revolucionari sistema de l'energia a vapor. El seu creador és l'afable inventor Hefistos, a qui l'acompanyen la seva petita filla Spitha i la seva mascota, la truja Crommyon. A més, amb ell també estan seu col·lega/rival al Museion, Periandre, per ajudar-lo a revisar els càlculs necessaris perquè tot funcioni, i els seus joves esclaus, els germans Abasi i Tiy. Per alimentar els forns de llenya de la maquinària, compten amb l'ajuda de l'atleta de l'illa de Rodes Alceu, i el babuí 'majordom' Cercopes.

 

The repose of the King

 Remake of an old sketch. What better bodyguards for posterity than a couple of hobbits? As detailed in the appendices to 'The Lord of the Rings' by J.R.R. Tolkien, once very old, the hobbits Merry and Pippin went to live at Minas Tirith, City of Kings, and when their time came, they were buried next to the main of Gondor kingdom, next to their companion King Elessar, whom they knew as Strider & Aragorn. 

 Remake de un viejo boceto. ¿Qué guardaespaldas mejores para la posteridad que un par de hobbits? Tal como se detalla en los apéndices de 'El Señor de los Anillos' de J.R.R. Tolkien, una vez muy viejos, los hobbits Merry y Pippin fueron a vivir a Minas Tirith, Ciudad de Reyes, y cuando les llegó la hora, fueron enterrados junto a los principales del reino de Gondor, junto a su compañero el rey Elessar, al que ellos conocían como Trancos & Aragorn.

Remake d'un vell esbós. Quins guardaespatlles millors per a la posteritat que un parell de hòbbits? Tal com es detalla als apèndixs de 'El Senyor dels Anells' per J.R.R. Tolkien, una vegada molt vells, els hòbbits Merry i Pippin anaren a viure a Minas Tirith, Ciutat de Reis, i quan els hi va arribar l'hora, foren enterrats al costat dels principals del regne de Góndor, al costat del seu company el rei Eléssar, al qui ells coneixien com a Gambús & Àragorn. 

Ciutadà Robespierre

 Some images from the comic about Robespierre and the French Revolution that I made almost a year ago for a contest.

 Algunas imágenes del cómic sobre Robespierre y la Revolución Francesa que hice hace casi un año para un concurso.

 Algunes imatges del còmic sobre Robespierre i la Revolució Francesa que vaig fer fa gairebé un any per a un concurs.