dimecres, 2 d’agost del 2017

Reis del Mesozoic

Dinosaurs have always fascinated me since childhood and, in one way or another, they have always accompanied me throughout life. As it could not be otherwise, of all of them, the tyrannosaurus was the indescutible king. That is why, when new larger carnivorous dinosaurs (theropods) were found, my most childlike part could not help feeling a little hurt.
For all that, when in 2014 the new data about the authentic form that should have been the largest of them all, Spinosaurus aegypticus, were made public, I could not help feeling that this was a kind of "little revenge" of "Rexy" (Note that I like too the spinosaururs, whether in its old or new appearance. The poor guy has already had a rather bumpy story in his reconstructions, besides suffering the theft and destruction of his own bones!).

Los dinosaurios siempre me han fascinado desde la infancia y, de una forma u otra, siempre me han acompañado a lo largo de la vida. Y como no podía ser de otra manera, de todos ellos, el tiranosaurio era el rey indescutible. Por eso, cuando se encontraron nuevos dinosaurios carnívoros (terópodos) más grandes, mi parte más infantil no pudo dejar de sentirse un poco dolido.
Por eso, cuando en 2014 se hicieron públicos los nuevos datos sobre la forma auténtica que debió tener el más grande de todos ellos, Spinosaurus aegypticus, no pude dejar de sentir que se trataba de una especie de "pequeña venganza" de "Rexy" (Que conste que a mí también me gusta el espinosaurio, ya sea en su apariencia vieja o nueva. El pobre ya ha tenido una historia bastante desigual en sus reconstrucciones, además de sufrir el robo y la destrucción de sus propios huesos!).

Els dinosaures sempre m'han fascinat des de la infantesa i, d'una manera o altra, sempre m'han acompanyat al llarg de la vida. I com no podia ser d'altra manera, de tots ells, el tiranosaure era el rei indescutible. Per això, quan es van trobar nous dinosaures carnívors (terópodos) més grans, la meva part més infantil no va poder deixar de sentir-se una mica dolguda.
Per això, quan el 2014 es van fer públics les noves dades sobre la forma autèntica que va haver de tenir el més gran de tots ells, Spinosaurus aegypticus, no vaig poder deixar de sentir que es tractava d'una mena de "petita venjança" d'en "Rexy" (que consti que a mi també m'agrada l'espinosaure, ja sigui en la seva aparença vella o nova. El pobre ja ha tingut una història força moguda en les seves reconstruccions, a més de patir el robatori i la destrucció dels seus propis ossos!).





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada