dimecres, 29 de juny del 2022

Winds of Winter

 To mitigate the heat of this summer a bit, an illustration set in the harshest and coldest of winters. Before the Game of Thrones and the Dragon-Kings, according to the legends of Westeros, during the Age of Heroes, there was a winter that lasted for years known as the Long Night. It was at this time when the fearsome Others and their giant spiders appeared, whose victims only enlarged their undead army. A warrior, whose name was forgotten and would be remembered only as the Last Hero, unarmed and alone after all his companions, horse and dog had died, was the only one who managed to escape from the hunt of the Others through the darkness until he find the Children of the Forest, whose secret knowledge gave him the key to destroy the Others... at least for a few centuries.

 Para paliar un poco el calor de este verano, una ilustración ubicada en el más duro y frío de los inviernos. Antes del Juego de Tronos y los Reyes-Dragón, según las leyendas de Poniente, durante la Era de los Héroes, hubo un invierno que duró años conocido como la Larga Noche. Fue en esa época cuando aparecieron los temibles Otros y sus arañas gigantes, cuyas víctimas no hacían más que agrandar su ejército de no-muertos. Un guerrero, cuyo nombre fue olvidado y sería recordado tan sólo como el Último Héroe, desarmado y solo después de que todos sus compañeros, caballo y perro hubieran muerto, fue el único en conseguir escapar de la caza de los Otros a través de la oscuridad hasta que encontró a los Hijos del Bosque, cuyo conocimiento secreto le dio la clave para derrotar a los Otros... al menos por unos siglos. 

 Per a pal·liar una mica la calor d'aquest estiu, una il·lustració situada en el més dur i fred dels hiverns. Abans del Joc de Trons i els Reis-Drac, segons les llegendes de Ponent, durant l'Era dels Herois, hi va haver un hivern que durà anys conegut com la Llarga Nit. Va ser en aquesta època quan van aparèixer els temibles Altres i les seves aranyes gegants, les víctimes dels quals no feien més que engrandir el seu exèrcit de no-morts. Un guerrer, el nom del qual fou oblidat i seria recordat només com l'Últim Heroi, desarmat i sol després que tots els seus companys, cavall i gos haguessin mort, fou l'únic en aconseguir escapar de la caça dels Altres a través de la foscor fins que trobà els Fills del Bosc, el coneixement secret dels quals li donà la clau per a derrotar els Altres... almenys per uns segles.









dijous, 16 de juny del 2022

'With great mutation comes great horror...'

 I know that in the Marvel Universe (or Multiverse, rather) there are several monstrous versions of Spider-Man, but it's always fun to imagine what possible monstrosity our friend and neighbor could have mutated into if the spider's bite had caused him other effects.

 Sé que en el Universo Marvel (o más bien Multiverso) hay varias versiones monstruosas de Spider-Man, pero siempre es divertido imaginarse en qué posible engendro podría haber mutado nuestro amigo y vecino si la picadura de la araña le hubiera causado otros efectos.

 Sé que a l'Univers Marvel (o més aviat Multivers) hi ha diverses versions monstruoses de Spider-Man, però sempre és divertit imaginar-se en quin possible engendre podria haver mutat el nostre amic i veí si la picada de l'aranya li hagués causat uns altres efectes. 









dijous, 2 de juny del 2022

The glorious 'Vanara'

 In Hinduism, Hanuman is the monkey-god companion and devotee of the god-king Rama, both protagonists of the epic 'Ramayana', a Hindu sacred text written maybe around the III c. BC. As a child, Hanuman mistook the setting sun for a large ripe fruit, so when he tried to grab it, he burned his hands and face (reason why modern langur monkeys in India have black faces and hands). To compensate for the trauma, the gods granted him divine powers. Thus, he would be immune to fire, he would possess exceptional strength and he could also change size at will. Already an adult, he would help prince Rama to rescue his fiancee Sita, kidnapped by the demonic sovereign Ravana, who had her imprisoned at the island of Sri Lanka. At one point in the battle, Rama's brother was wounded, so Hanuman ran across India to reach the Himalayas, where it was said that a plant that grew in these mountains could cure him. How he didn't know what plant it could be, then Hanuman resorted to all his powers. He became a giant to uproot an entire mountain where the remedy could be and, without delay, he ran back to the side of his friends.

 En el Hinduismo, Hanuman es el dios-mono compañero y devoto del rey-dios Rama, ambos protagonistas de la epopeya 'Ramayana', un texto sagrado hindú escrito tal vez hacia el siglo III aC. Cuando era un niño, Hanuman confundió la puesta de sol con una gran fruta madura, así que cuando intentó cogerla, se quemó las manos y la cara (motivo por el que los actuales monos langur de la India tienen las caras y las manos negras). Para compensar el trauma, los dioses le concedieron poderes divinos. Así, sería inmune al fuego, tendría una fuerza excepcional y también podría cambiar de tamaño a voluntad. Ya adulto, ayudó al príncipe Rama a rescatar a su prometida Sita, secuestrada por el soberano demoníaco Ravana, quien la tenía encarcelada en la isla de Sri Lanka. En un momento de la batalla, el hermano de Rama resultó herido, así que Hanuman recorrió la India entera para llegar al Himalaya, donde se decía que una planta que crecía allí podría curarlo. Como no sabía qué planta podía ser, entonces Hanuman acudió a todos sus poderes. Se convirtió en un gigante para arrancar una montaña entera donde podía estar el remedio y, sin demora, volvió al lado de sus amigos.

 A l'Hinduisme, Hanuman és el déu-mico company i devot del rei-déu Rama, ambdos protagonistes de l'epopeia 'Ramaiana', un text sagrat hindú escrit potser cap el segle III aC. Quan era un nen, Hanuman va confondre la posta de sol amb una gran fruita madura, així que quan va intentar agafar-la, es va cremar les mans i la cara (motiu pel qual els actuals micos langur de l'Índia tenen les cares i les mans negres). Per compensar el trauma, els déus li van concedir poders divins. Així, seria immune al foc, tindria una força excepcional i també podria canviar de mida a voluntat. Ja adult, ajudà al príncep Rama a rescatar la seva promesa Sita, segrestada pel sobirà demoníac Ravana, qui la tenia empresonada a l'illa de Sri Lanka. En un moment de la batalla, el germà de Rama resultà ferit, així que Hanuman va recórrer l'Índia sencera per arribar a l'Himàlaia, on es deia que una planta que hi creixia allí el podria guarir. Com no sabia quina planta podia ser, llavors Hanuman acudí a tots els seus poders. Es convertí en un gegant per arrancar una muntanya sencera on hi podia haver el remei i, sense demora, tornà al costat dels seus amics. 









dilluns, 16 de maig del 2022

Millennial Vengeance

 Do you know the story of the young prince who has to avenge the death of his father, the rightful king, murdered at the hands of his evil uncle? Shakespeare and Disney didn't invent anything new. In Egyptian mythology, the god Osiris, grandchild of the Sun-god Ra, was the first one to hold the title of Pharaoh. His brother Seth, the belligerent god of War, Deserts and Sandstorms, didn't think Osiris was fit for such an honor so, despite being a god, he managed to kill him by desmembering him, becoming Osiris then in the sovereign of the Afterlife and the Dead. Osiris' wife, Isis, the goddess of Magic, however managed to rebuild her husband's body. That made Osiris also the first creature to be mummified. Even under these conditions, Isis even managed to conceive a child with her deceased husband: the young god Horus, the falcon-god of Sky and Kingship. When Horus reached a certain age, he faced his uncle Seth in various labours and battles until he managed to defeat him, reestablishing the correct order of succession. 

 ¿Os suena la historia del joven príncipe que debe vengar la muerte de su padre, el rey legítimo, asesinado a manos de su malvado tío? Shakespeare y Disney no han inventado nada nuevo. En la mitología egipcia, el dios Osiris, nieto del dios-Sol Ra, fue el primero en ostentar el título de Faraón. Su hermano Seth, el beligerante dios de la Guerra, los Desiertos y las Tormentas de Arena, no creía que Osiris fuera apto de tal honor, así que, a pesar de ser un dios, consiguió matarle, desmembrando su cuerpo, convirtiéndose entonces Osiris en el soberano del Más Allá y los Muertos. La esposa de Osiris, Isis, la diosa de la Magia, logró reconstruir, sin embargo, el cuerpo de su marido. Así fue como Osiris se convirtió también en la primera criatura en ser momificada. A pesar de estas condiciones, Isis consiguió también concebir a un hijo con su difunto esposo: el joven dios Horus, el dios-halcón del Cielo y la Realeza. Cuando Horus llegó a cierta edad, se enfrentó a su tío Seth en diversas pruebas y batallas hasta que logró derrotarlo, restableciendo el orden correcto de sucesión.

 Us sona la història del jove príncep que ha de venjar la mort del seu pare, el rei legítim, assassinat a mans del seu malvat oncle? Shakespeare i Disney no han inventat res de nou. A la mitologia egípcia, el déu Osiris, nét del déu-Sol Ra, fou el primer en ostentar el títol de Faraó. El seu germà Seth, el bel·ligerant déu de la Guerra, els Deserts i les Tempestes de Sorra, no creia que Osiris fos apte de tal honor, així que, tot i ser un déu, aconseguí matar-lo, desmembrant el seu cos, convertint-se llavors Osiris en el sobirà del Més Enllà i els Morts. L'esposa d'Osiris, Isis, la deessa de la Màgia, aconseguí reconstruir, no obstant, el cos del seu marit. Així fou com Osiris esdevingué també el primer ésser en ser momificat. Malgrat aquestes condicions, Isis aconseguí també concebre un fill amb el seu difunt espòs: el jove déu Horus, el déu-falcó del Cel i la Reialesa. Quan Horus arribà a certa edat, s'enfrontà al seu oncle Seth en diverses proves i batalles fins que aconseguí derrotar-lo, restablint l'ordre correcte de successió.  









dilluns, 25 d’abril del 2022

The Dragon's Lair

 Happy Saint George's Day! This past weekend, on April 23, was his celebration and, in Catalonia, people have the habit of giving each other books. Over the years, I have become myself a kind of dragon that, instead of gold, accumulates books. The truth is that I have a hard time getting rid of them, and I even keep the bad ones who knows why, which is a problem because of the little space I already have left on my shelves!

 ¡Feliz Día de San Jorge a todos! Este fin de semana pasado, el día 23 de Abril, fue su celebración y en Cataluña hay la tradición de regalarse libros entre la gente. Con los años parece como si yo mismo me hubiera convertido en una especie de dragón que, en lugar de oro, acumula libros. La verdad es que me cuesta mucho deshacerme de ellos, y me quedo incluso con los malos quién sabe por qué, ¡cosa que es un problema por el poco espacio que ya me va quedando en las estanterías!

 Bona Diada de Sant Jordi a tothom, encara que amb dos dies de retard! Amb els anys sembla com si m'hagués convertit jo mateix en una mena drac que, en lloc d'or, acumula llibres. La veritat és que em costa molt desfer-me'n, i em quedo fins i tot amb els dolents qui sap per què, cosa que és un problema pel poc espai que ja em va quedant a les prestatgeries! 








 

dissabte, 9 d’abril del 2022

The Only One

 God before God. Some years ago I read the interesting book 'Hebrew Myths' by Raphael Patai and Robert Graves about the beliefs of the Jewish people before they adopted strict monotheism. Almost everything was erased, although some details and mentions could be rescued. In this way, I found a story of the God Yahweh a little different from the one that has come down to us through the sacred writings. There is no doubt that, initially, He was one among many other gods who, over time, He gained importance until He remained alone in the pantheon. In addition, in the earliest versions of Genesis, a belligerent Yahweh, whose face was covered in a blinding veil of light, was equipped with a rope to measure how large Creation should be and a huge sword to dominate and defeat the two great primordial monsters: Behemoth, the Beast of the Earth (a mythification of the elephant?) and Leviathan, the Dragon of the Abyss (a mythification of the crocodile?), who caused chaos throughout the world until they succumbed to God.

 Dios antes de Dios. Hace años leí el interesante libro 'Mitos Hebreos' de Raphael Patai y Robert Graves sobre las creencias del pueblo judío antes de que adoptaran un monoteísmo estricto. Casi todo había sido borrado, pero algunos detalles y menciones pudieron rescatarse. De este modo, encontré una historia del Dios Yahvé algo diferente a la que nos ha llegado a través de las sagradas escrituras. No cabe duda de que, inicialmente, fue uno entre otros muchos dioses hasta que, con el tiempo, ganó importancia hasta quedarse solo en el panteón. Asimismo, en las primeras versiones del Génesis, un Yahvé beligerante, cuyo rostro estaba cubierto por un velo de luz cegadora, iba equipado con una cuerda para medir el tamaño de la Creación y una gran espada para dominar y derrotar a los dos enormes monstruos primordiales: Behemoth, la Bestia de la Tierra (¿una mitificación del elefante?) y Leviathan, el Dragón del Abismo (¿una mitificación del cocodrilo?), que provocaban el caos por todo el mundo hasta que sucumbieron delante de Dios.

 Déu abans de Déu. Fa anys vaig llegir l'interessant llibre 'Mites Hebreus' d'en Raphael Patai i en Robert Graves sobre les creences del poble jueu abans que adoptessin un monoteisme estricte. Quasi tot havia estat esvorrat, però alguns detalls i mencions es van poder rescatar. D'aquesta manera, vaig trobar una història del Déu Jahvè un pèl diferent de la que ens ha arribat a través de les sagrades escriptures. No hi ha dubte que, inicialment, fou un entre molts altres déus fins que, amb el temps, guanyà importància fins a quedar-se sol al panteó. Així mateix, en les primeres versions del Gènesi, un Jahvè bel·ligerant, el rostre del qual estava cobert per un vel de llum encegadora, anava equipat amb una corda per a mesurar la mida de la Creació i una gran espasa per a dominar i derrotar als dos enormes monstres primordials: Behemoth, la Bèstia de la Terra (una mitificació de l'elefant?) i Leviathan, el Drac de l'Abisme (una mitificació del cocodril?), que provocaven el caos per tot el món fins que sucumbiren davant de Déu.









dimarts, 22 de març del 2022

Afterlife Hunger

 The Gashadokuro ('starving skeleton'), or Odokuro ('giant skeleton'), is a 'yokai', a spirit or monster from Japanese folklore. As its name suggests, it's a gigantic skeleton born from the bones of the corpses of people who died of hunger or warriors killed in battle who didn't receive a proper burial. Dying in such distressing conditions, these spirits come together in the form of the Gashadokuro to dedicate themselves to appearing during the night, and in desolated places, in front the unfortunate lonely travelers who cross its path for try to devour their heads. 

 El Gashadokuro ('esqueleto hambriento'), o Odokuro ('esqueleto gigante'), es un 'yokai', un espíritu o monstruo propio del folclore japonés. Como su nombre indica, se trata de un gigantesco esqueleto que nace de los huesos de los cadáveres de personas que murieron de hambre o de guerreros muertos en combate que no recibieron una sepultura adecuada. Al haber muerto en condiciones tan angustiantes, estos espíritus se juntan para formar el Gashadokuro, dedicándose entonces a aparecer durante la noche, y en lugares desolados, frente a los desafortunados viajeros solitarios que se crucen en su camino para intentar devorarles la cabeza. 

 El Gashadokuro ('esquelet famolenc'), o Odokuro ('esquelet gegant'), és un 'yokai', un esperit o monstre propi del folklore japonès. Com el seu nom indica, es tracta d'un esquelet gegantí que neix dels ossos dels cadàvers de persones que moriren de fam o de guerrers morts en combat que no van rebre una sepultura adequada. En haver mort en condicions tan angoixants, aquests esperits s'ajunten per formar el Gashadokuro, dedicant-se llavors a aparèixer durant la nit, i en llocs desolats, davant dels desafortunats viatgers solitaris que es creuen en el seu camí per intentar devorar-los el cap.