dimecres, 2 de febrer del 2022

Age of Enlightenment

 The birth of Athena. According to Greek mythology, the supreme god Zeus, before marrying Hera and form the 'hieros gamos' (or sacred marriage), he had several wives. The first one was the titan goddess Metis, personification of Prudence, Silence and, in a more practical sense, also the Tips and Tricks to achieve a goal. However, an old prophecy announced that the child born from that union, if he will be a male, would surpass his father and dethrone him. Disturbed by this omen, Zeus devoured Metis when she was pregnant, to prevent its fulfillment. Anyway, some time later, he began to experience severe headaches. Desperate, he ended up asking the titan Prometheus to open his head with a large hammer or axe to relieve the pain (in other versions it was his son Hephaestus, god of Metallurgy and Blacksmiths). Then, from the wound emerged his unborn child with Metis, Athena, fully grown and armed, goddess of Wisdom and Knowledge, Crafts, Strategic War and everything that symbolizes being civilized. In the illustration, her birth is assisted by the goddesses Dike ('Justice') and Nike ('Victory'). 

 El nacimiento de Atenea. Según la mitología griega, el dios supremo Zeus, antes de casarse con Hera y conformar el 'hieros gamos' (o matrimonio sagrado), tuvo varias esposas. La primera fue la diosa titánide Metis, personificación de la Prudencia, el Silencio y, en un sentido más práctico, también de los Consejos y Trucos para alcanzar un objetivo. Sin embargo, una vieja profecía anunciaba que la criatura nacida de aquella unión, si además era niño, superaría a su padre y lo destronaría. Perturbado por ese presagio, Zeus devoró a Metis cuando estaba embarazada para evitar su cumplimiento. De igual modo, un tiempo después, empezó a sufrir unos fuertes dolores de cabeza. Desesperado, acabó pidiendo al titán Prometeo que le abriera la cabeza con un gran martillo o hacha para aliviar el dolor (en otras versiones fue su hijo Hefesto, dios de la Metalurgia y los Herreros). Entonces, de la herida surgió su hijo no nacido con Metis, Atenea, ya crecida y armada, la diosa de la Sabiduría y el Conocimiento, la Artesanía, la Guerra estratégica y de todo lo que simboliza ser civilizado. En la ilustración, su nacimiento es asistido por las diosas Dike ('Justicia') y Nike ('Victoria').

 El naixement d'Atenea. Segons la mitologia grega, el déu suprem Zeus, abans de casar-se amb Hera i conformar el 'hieros gamos' (o matrimoni sagrat), va tenir diverses esposes. La primera fou la deessa titànide Metis, personificació de la Prudència, el Silenci i, en un sentit més pràctic, també dels Consells i Trucs per a assolir un objectiu. Tanmateix, una vella profecia anunciava que la criatura nascuda d'aquella unió, si a més era nen, superaria al seu pare i el destronaria. Pertorbat per aquest presagi, Zeus devorà Metis quan estava embarassada per evitar el seu compliment. De igual manera, un temps després, començà a patir uns forts mals de cap. Desesperat, acabà demanant al tità Prometeu que li obrís el cap amb un gran martell o destral per alleujar el dolor (en altres versions va ser el seu fill Hefest, déu de la Metalurgia i els Ferrers). Aleshores, de la ferida en sorgí el seu fill no nat amb Metis, Atenea, ja crescuda i armada, la deessa de la Saviesa i el Coneixament, l'Artesania, la Guerra estratègica i de tot allò que simbolitza ser civilitzat. A la il·lustració, el seu naixement és assistit per les deesses Dike ('Justícia') i Nike ('Victòria').








dimecres, 5 de gener del 2022

Bon Any Nou 2022! ¡Feliz Año Nuevo 2022! Happy New Year 2022!

 A new illustration about beginnings to start the beginning of the year. In the beliefs of the Haida people from the northwestern US and Canada there are many powerful spirits and deities. One of them is the Great Raven, a complex being, sometimes quarrelsome and contradictory, but always a creative force and a cultural hero. As told in the old tales, Great Raven was once flying across a large and deserted beach in the early days when he spotted a giant seashell. As he approached it, he discovered that within it were helpless and timid creatures that were hesitant to come out. Great Raven encouraged and helped them get out into the outside world. This is how he contributed in the 'birth' of the first humans. However, in other versions, and following his ambivalent character, Great Raven created humans only to fill a party that he himself wished to ruin.  

 Una nueva ilustración sobre los inicios para iniciar el año. En las creencias del pueblo Haida del noroeste de EE.UU. y Canadá se encuentran muchos espíritus y deidades poderosas. Uno de ellos es el Gran Cuervo, un ser complejo, a veces pendenciero y contradictorio, pero siempre una fuerza creadora y un héroe cultural. Tal y como cuentan las viejas historias, durante los primeros días Gran Cuervo se encontraba volando por una gran playa desierta cuando vio una concha marina gigante. Cuando se acercó, descubrió que dentro de ella habían unas criaturas indefensas y tímidas que dudaban en salir. Gran Cuervo las animó y ayudó a salir al mundo exterior. Así fue como contribuyó al 'nacimiento' de los primeros humanos. Sin embargo, en otras versiones, y siguiendo su carácter ambivalente, Gran Cuervo creó a los humanos sólo para llenar una fiesta que él mismo deseaba arruinar.

 Una nova il·lustració sobre els inicis per a iniciar l'any. En les creences del poble Haida del nord-oest dels EUA i el Canadà s'hi troben molts esperits i deïtats poderoses. Un d'ells és el Gran Corb, un ésser complex, de vegades busca-raons i contradictori, però sempre una força creadora i un heroi cultural. Tal com expliquen les velles històries, durant els primers dies Gran Corb es trobava volant per una gran platja deserta quan veié una petxina gegant. Quan s'hi acostà, descobrí que dins d'ella hi havien unes criatures indefenses i tímides que dubtaven en sortir. Gran Corb les animà i ajudà a sortir al món exterior. Així fou com contribuí en el 'naixement' dels primers humans. Tanmateix, en altres versions, i seguint el seu caràcter ambivalent, Gran Corb creà els humans només per a omplir una festa que ell mateix desitjava arruïnar.  








divendres, 24 de desembre del 2021

I malgrat tot... Bones Festes i Bon Nadal 2021!

 The Tió (literally 'log' in Catalan) is the gift bringer at the Christmas holidays in Catalonia. It's a magical Christmas trunk which is usually set apart from the rest to 'feed' it in a secluded corner of the house days before Christmas. When Christmas Eve arrives, the children of the family will hit him with sticks to the rhythm of a song so that the Tió then 'shits' what it ate in form of presents and candies. Formerly it was a simple trunk, although today it's usually adorned with four wooden legs and a happy face at one end, which is why I have represented it as a kind of four-legged beast similar to a wild boar. 

 El Tió (literalmente 'leño' en catalán) es el portador de regalos en las fiestas navideñas de Cataluña. Se trata de un mágico tronco navideño que generalmente se separa del resto para 'alimentarlo' en un rincón apartado de la casa días antes de Navidad. Cuando llega la Nochebuena, los niños de la familia lo golpean con palos al ritmo de una canción para que luego el Tió 'cague' lo que comió en forma de regalos y golosinas. Antiguamente era un simple tronco, aunque hoy en día suele estar adornado con cuatro patas de madera y una cara feliz en un extremo, motivo por el cual lo he representado como una especie de bestezuela de cuatro patas similar a un jabalí.

 El Tió és el portador de regals a les festes nadalenques de Catalunya. Es tracta d'un màgic tronc nadalenc que generalment se separa de la resta per 'alimentar-lo' en un racó apartat de la casa dies abans de Nadal. Quan arriba la Nit de Nadal, els nens de la família el colpegen amb pals al ritme d'una cançó perquè el Tió 'cagui' tot seguit el que va menjar en forma de regals i llaminadures. Antigament era un simple tronc, encara que avui dia sol estar adornat amb quatre potes de fusta i una cara feliç en un dels seus extrems, motiu pel qual l'he representat com una mena de bèstia de quatre potes similar a un porc senglar.








dimecres, 15 de desembre del 2021

Inhabitants beyond the rainbow

 This might look like the cover of a UFO magazine, but actually this is about the beliefs and traditions of the Aboriginal peoples of Northern Australia. According to these, the 'wondjina' (or 'wandjina') were spirits, almost gods, in charge of the climate, mainly rains and storms, although some versions also consider them the creators of all living beings, including humans. They appeared during the mythical 'Dreamtime', the era before our reality, when spirits walked the earth shaping and creating everything we see today. They were tall creatures, with generally white faces and large dark eyes like a skull, surrounded by halos. They didn't have a mouth, but instead they had slits between the eyes, because it was said that if they had a mouth, then it would never stop raining. Today, the walls and caves of Northern Australia are full of paintings depicting them and which, according to the Aborigines, they painted themselves.

 Esto podría parecer la portada de una revista sobre OVNIs, pero en realidad se trata de creencias y tradiciones de los pueblos aborígenes del norte de Australia. Según éstas, los 'wondjina' (o 'wandjina') eran unos espíritus, casi dioses, encargados del clima, principalmente de las lluvias y las tormentas, aunque algunas versiones también los consideran los creadores de todos los seres vivos, incluidos los humanos. Aparecieron durante el mítico 'Tiempo de los Sueños', la era anterior a nuestra realidad, cuando los espíritus caminaban por la Tierra dando forma y creando todo lo que vemos hoy. Eran criaturas altas, de rostros generalmente blancos y grandes ojos negros como de calavera, rodeados por un halo. No tenían boca, sino que en cambio tenían unas fisuras en medio de los ojos, ya que se decía que, si alguna vez tuvieran bocas, entonces nunca pararía de llover. Hoy, las paredes y cuevas del norte de Australia están llenas de pinturas que los representan y que, según los aborígenes, pintaron ellos mismos.

 Això podria semblar la portada d'una revista sobre OVNIs, però en realitat es tracta de creences i tradicions dels pobles aborígens del nord d'Austràlia. Segons aquestes, els 'wondjina' (o 'wandjina') eren uns esperits, quasi déus, encarregats del clima, principalment de les pluges i les tempestes, encara que algunes versions també els consideren els creadors de tots els éssers vius, inclosos els humans. Van aparèixer durant el mític 'Temps dels Somnis', l'era anterior a la nostra realitat, quan els esperits caminaven per la Terra donant forma i creant tot el que veiem avui. Eren criatures altes, de rostres generalment blancs i grans ulls negres com de calavera, envoltats per un halo. No tenien boca, sinó que en canvi tenien unes fisures enmig dels ulls, ja que es deia que, si algún cop tinguessin boques, llavors no pararia mai de ploure. Avui, les parets i coves del nord d'Austràlia estan plenes de pintures que els representen i que, segons els aborígens, pintaren ells mateixos. 








dimecres, 24 de novembre del 2021

The Great Bonfire at the Ends of the World

 Heracles was the greatest hero in Greek mythology whose fame crossed the borders of the Greek peninsula. As the famous myth of his 12 Labours indicates, he traveled to the extremes of the known world in Antiquity using the Mediterranean Sea as his center, where he was known as the Etruscan Hercle, the Roman Hercules and the Phoenician Melkart. In this way, he traveled from the South (Libya and Egypt), to the East (Anatolia, Scythia and Caucasus) and the North (Hyperborea, that is to say the Northern Europe and possibly the British Isles), until he reached the West, the Iberian Peninsula, where he placed two large columns (the Strait of Gibraltar) to mark the limits of the known world. There, according to some accounts, he also rescued the local princess Pyrene from being cremated alive in a great mountain range that had been completely set on fire, and through which they had to escape in extremis. In honor of her, the mountain range received the name of 'Pyrenees'. 

 Heracles fue el héroe más grande de la mitología griega, cuya fama traspasó las fronteras de la península griega. Tal y como indica el famoso mito de sus 12 Trabajos, recorrió todos los extremos del mundo conocido en la Antigüedad utilizando el mar Mediterráneo como centro, donde fue el Hercle etrusco, el Hércules romano y el Melkart fenicio. De este modo, fue desde el Sur (Libia y Egipto), al Este (Anatolia, Escitia y el Cáucaso) y el Norte (Hiperbórea, es decir, la Europa del norte y posiblemente las islas británicas), hasta llegar al Oeste, a la Península Ibérica, donde colocó dos grandes columnas (el estrecho de Gibraltar) para marcar los límites del mundo conocido. Allí, según algunas versiones, rescató también a la princesa local Pirene de ser incinerada viva en una gran cordillera de montañas a la que habían prendido fuego por completo, y a través de la cual tuvieron que escapar in extremis. En honor a ella, la cordillera recibió el nombre de 'Pirineos'.

 Hèracles fou l'heroi més gran de la mitologia grega, la fama del qual traspassà les fronteres de la península grega. Tal com indica el famós mite dels seus 12 Treballs, va recórrer tots els extrems del món conegut a l'Antiguitat utilitzant el mar Mediterrani com a centre, on fou l'Hercle etrusc, l'Hèrcules romà i el Melkart fenici. D'aquesta manera, anà des del Sud (Líbia i Egipte), a l'Est (l'Anatòlia, Escítia i el Caucas) i el Nord (Hiperbòria, és a dir, l'Europa del nord i possiblement les illes britàniques), fins arribar a l'Oest, a la Península Ibèrica, on col·locà dues grans columnes (l'estret de Gibraltar) per a marcar els límits del món conegut. Allí, segons algunes versions, rescatà també a la princesa local Pirene de ser incinerada viva en una gran serralada de muntanyes a la que havien calat foc del tot, i a través de la qual van haver d'escapar in extremis. En honor a ella, la serralada rebé el nom de 'Pirineus'.






  


dimecres, 3 de novembre del 2021

The Miracle of the Flies

 Lord of the Flies! Although it may not seem like it, this illustration is not Halloween-themed, but about the current festivities of the patron saint of the best city in the world. According to legend, during the 13th century, a French army invaded and occupied the city of Girona. The soldiers looted and desecrated all the churches and shrines they could. Upon reaching the Church of Saint Felix, they opened the tomb of Sant Narcís (Saint Narcissus), breaking one of the corpse's arm in the process. At once, a great cloud of large and black flies emerged from the body of the saint and pounced on the frenchmen. The raging plague of flies only affected to them, eventually forcing them to leave the city without its inhabitants even having to fight. From then on, Sant Narcís (with his flies) became the city's protector saint.

 ¡El Señor de las Moscas! Aunque no lo parezca, esta ilustración no va de Halloween, sino de las fiestas del patrón de la mejor ciudad del mundo. Según cuenta la leyenda, durante el siglo XIII, un ejército francés invadió y ocupó la ciudad de Gerona. Los soldados saquearon y profanaron todas las iglesias y santuarios que pudieron. Al llegar a la iglesia de San Félix, abrieron la tumba de Sant Narcís (San Narciso), rompiendo un brazo del cadáver en el proceso. Enseguida, una gran nube de enormes moscas negras emergió del cuerpo del santo y se lanzó sobre los franceses. La furibunda plaga de moscas sólo les afectó a ellos, obligándoles al fin a abandonar la ciudad sin que sus habitantes ni siquiera tuvieran que luchar. A partir de entonces, Sant Narcís (junto a sus moscas) se convirtió en el santo protector de la ciudad. 

 El Senyor de les Mosques! Encara que no ho sembli, aquesta il·lustració no va de Halloween, sinó de les festes del patró de la millor ciutat del món. Segons conta la llegenda, durant el segle XIII, un exèrcit francès envaí i ocupà la ciutat de Girona. Els soldats saquejaren i profanaren totes les esglèsies i santuaris que pogueren. En arribar a l'esglèsia de Sant Fèlix, obriren la tomba de Sant Narcís, trencant un braç del cadàver en el procés. De seguida, un gran núvol d'enormes mosques negras emergí del cos del sant i es llançà sobre els francesos. La furibunda plaga de mosques només els va afectar en ells, obligant-los a la fi a abandonar la ciutat sense que els seus habitants ni tan sols haguessin de lluitar. A partir d'aleshores, Sant Narcís (junt a les seves mosques) esdevingué el sant protector de la ciutat.







 

dijous, 14 d’octubre del 2021

Forest spirits

 Huldras are a kind of fairies or nymphs from Scandinavian folklore. They live at the depths of the forests and usually appear to lost travelers, especially if they are men, not being very dangerous and there are stories that even told of marriages between a man and a huldra, although if they are insulted or mistreated, they can do mislead the traveler. Their appearance is that of attractive girls, but with a cow or fox tail and a large hollow in the back similar to wood from a rotting tree. Aware that this could scare people, they tend to camouflage their tails under long skirts and the hole with their long and beautiful hair, apart from the fact that they also possess superhuman strength.    

 Las Huldras son una especie de hadas o ninfas del folclore escandinavo. Viven en las profundidades de los bosques y suelen aparecerse ante los viajeros perdidos, sobre todo si son hombres, no siendo muy peligrosas y habiendo historias que cuentan incluso matrimonios entre un hombre y una huldra, aunque si son insultadas o maltratadas, pueden hacer perderse aún más al viajero. Su aspecto es el de chicas atractivas, pero con una cola de vaca o de zorro y una gran oquedad en la espalda parecida a la madera de un árbol pudriéndose. Conscientes de que esto puede asustar a la gente, suelen camuflarse las colas bajo largas faldas y el agujero con sus cabellos largos y bonitos, a parte del hecho de que ellas también poseen una fuerza sobrehumana. 

 Les Huldres són una mena de fades o nimfes del folklore escandinau. Viuen a les profunditats dels boscos i solen aparèixer davant dels viatgers perduts, sobretot si són homes, no sent molt perilloses i havent-hi històries que conten fins i tot matrimonis entre un home i una huldra, tot i que si són insultades o maltractades, poden fer perdre's encara més al viatger. El seu aspecte és el de noies atractives, però amb una cua de vaca o de guineu i un gran forat a l'esquena semblant a la fusta d'un arbre podrint-se. Conscients que això pot espantar a la gent, solen camuflar-se les cues sota llargues faldilles i el forat amb els seus cabells llargs i bonics, a part del fet que elles també posseeixen una força sobrehumana.