dilluns, 16 de maig del 2022

Millennial Vengeance

 Do you know the story of the young prince who has to avenge the death of his father, the rightful king, murdered at the hands of his evil uncle? Shakespeare and Disney didn't invent anything new. In Egyptian mythology, the god Osiris, grandchild of the Sun-god Ra, was the first one to hold the title of Pharaoh. His brother Seth, the belligerent god of War, Deserts and Sandstorms, didn't think Osiris was fit for such an honor so, despite being a god, he managed to kill him by desmembering him, becoming Osiris then in the sovereign of the Afterlife and the Dead. Osiris' wife, Isis, the goddess of Magic, however managed to rebuild her husband's body. That made Osiris also the first creature to be mummified. Even under these conditions, Isis even managed to conceive a child with her deceased husband: the young god Horus, the falcon-god of Sky and Kingship. When Horus reached a certain age, he faced his uncle Seth in various labours and battles until he managed to defeat him, reestablishing the correct order of succession. 

 ¿Os suena la historia del joven príncipe que debe vengar la muerte de su padre, el rey legítimo, asesinado a manos de su malvado tío? Shakespeare y Disney no han inventado nada nuevo. En la mitología egipcia, el dios Osiris, nieto del dios-Sol Ra, fue el primero en ostentar el título de Faraón. Su hermano Seth, el beligerante dios de la Guerra, los Desiertos y las Tormentas de Arena, no creía que Osiris fuera apto de tal honor, así que, a pesar de ser un dios, consiguió matarle, desmembrando su cuerpo, convirtiéndose entonces Osiris en el soberano del Más Allá y los Muertos. La esposa de Osiris, Isis, la diosa de la Magia, logró reconstruir, sin embargo, el cuerpo de su marido. Así fue como Osiris se convirtió también en la primera criatura en ser momificada. A pesar de estas condiciones, Isis consiguió también concebir a un hijo con su difunto esposo: el joven dios Horus, el dios-halcón del Cielo y la Realeza. Cuando Horus llegó a cierta edad, se enfrentó a su tío Seth en diversas pruebas y batallas hasta que logró derrotarlo, restableciendo el orden correcto de sucesión.

 Us sona la història del jove príncep que ha de venjar la mort del seu pare, el rei legítim, assassinat a mans del seu malvat oncle? Shakespeare i Disney no han inventat res de nou. A la mitologia egípcia, el déu Osiris, nét del déu-Sol Ra, fou el primer en ostentar el títol de Faraó. El seu germà Seth, el bel·ligerant déu de la Guerra, els Deserts i les Tempestes de Sorra, no creia que Osiris fos apte de tal honor, així que, tot i ser un déu, aconseguí matar-lo, desmembrant el seu cos, convertint-se llavors Osiris en el sobirà del Més Enllà i els Morts. L'esposa d'Osiris, Isis, la deessa de la Màgia, aconseguí reconstruir, no obstant, el cos del seu marit. Així fou com Osiris esdevingué també el primer ésser en ser momificat. Malgrat aquestes condicions, Isis aconseguí també concebre un fill amb el seu difunt espòs: el jove déu Horus, el déu-falcó del Cel i la Reialesa. Quan Horus arribà a certa edat, s'enfrontà al seu oncle Seth en diverses proves i batalles fins que aconseguí derrotar-lo, restablint l'ordre correcte de successió.  









dilluns, 25 d’abril del 2022

The Dragon's Lair

 Happy Saint George's Day! This past weekend, on April 23, was his celebration and, in Catalonia, people have the habit of giving each other books. Over the years, I have become myself a kind of dragon that, instead of gold, accumulates books. The truth is that I have a hard time getting rid of them, and I even keep the bad ones who knows why, which is a problem because of the little space I already have left on my shelves!

 ¡Feliz Día de San Jorge a todos! Este fin de semana pasado, el día 23 de Abril, fue su celebración y en Cataluña hay la tradición de regalarse libros entre la gente. Con los años parece como si yo mismo me hubiera convertido en una especie de dragón que, en lugar de oro, acumula libros. La verdad es que me cuesta mucho deshacerme de ellos, y me quedo incluso con los malos quién sabe por qué, ¡cosa que es un problema por el poco espacio que ya me va quedando en las estanterías!

 Bona Diada de Sant Jordi a tothom, encara que amb dos dies de retard! Amb els anys sembla com si m'hagués convertit jo mateix en una mena drac que, en lloc d'or, acumula llibres. La veritat és que em costa molt desfer-me'n, i em quedo fins i tot amb els dolents qui sap per què, cosa que és un problema pel poc espai que ja em va quedant a les prestatgeries! 








 

dissabte, 9 d’abril del 2022

The Only One

 God before God. Some years ago I read the interesting book 'Hebrew Myths' by Raphael Patai and Robert Graves about the beliefs of the Jewish people before they adopted strict monotheism. Almost everything was erased, although some details and mentions could be rescued. In this way, I found a story of the God Yahweh a little different from the one that has come down to us through the sacred writings. There is no doubt that, initially, He was one among many other gods who, over time, He gained importance until He remained alone in the pantheon. In addition, in the earliest versions of Genesis, a belligerent Yahweh, whose face was covered in a blinding veil of light, was equipped with a rope to measure how large Creation should be and a huge sword to dominate and defeat the two great primordial monsters: Behemoth, the Beast of the Earth (a mythification of the elephant?) and Leviathan, the Dragon of the Abyss (a mythification of the crocodile?), who caused chaos throughout the world until they succumbed to God.

 Dios antes de Dios. Hace años leí el interesante libro 'Mitos Hebreos' de Raphael Patai y Robert Graves sobre las creencias del pueblo judío antes de que adoptaran un monoteísmo estricto. Casi todo había sido borrado, pero algunos detalles y menciones pudieron rescatarse. De este modo, encontré una historia del Dios Yahvé algo diferente a la que nos ha llegado a través de las sagradas escrituras. No cabe duda de que, inicialmente, fue uno entre otros muchos dioses hasta que, con el tiempo, ganó importancia hasta quedarse solo en el panteón. Asimismo, en las primeras versiones del Génesis, un Yahvé beligerante, cuyo rostro estaba cubierto por un velo de luz cegadora, iba equipado con una cuerda para medir el tamaño de la Creación y una gran espada para dominar y derrotar a los dos enormes monstruos primordiales: Behemoth, la Bestia de la Tierra (¿una mitificación del elefante?) y Leviathan, el Dragón del Abismo (¿una mitificación del cocodrilo?), que provocaban el caos por todo el mundo hasta que sucumbieron delante de Dios.

 Déu abans de Déu. Fa anys vaig llegir l'interessant llibre 'Mites Hebreus' d'en Raphael Patai i en Robert Graves sobre les creences del poble jueu abans que adoptessin un monoteisme estricte. Quasi tot havia estat esvorrat, però alguns detalls i mencions es van poder rescatar. D'aquesta manera, vaig trobar una història del Déu Jahvè un pèl diferent de la que ens ha arribat a través de les sagrades escriptures. No hi ha dubte que, inicialment, fou un entre molts altres déus fins que, amb el temps, guanyà importància fins a quedar-se sol al panteó. Així mateix, en les primeres versions del Gènesi, un Jahvè bel·ligerant, el rostre del qual estava cobert per un vel de llum encegadora, anava equipat amb una corda per a mesurar la mida de la Creació i una gran espasa per a dominar i derrotar als dos enormes monstres primordials: Behemoth, la Bèstia de la Terra (una mitificació de l'elefant?) i Leviathan, el Drac de l'Abisme (una mitificació del cocodril?), que provocaven el caos per tot el món fins que sucumbiren davant de Déu.









dimarts, 22 de març del 2022

Afterlife Hunger

 The Gashadokuro ('starving skeleton'), or Odokuro ('giant skeleton'), is a 'yokai', a spirit or monster from Japanese folklore. As its name suggests, it's a gigantic skeleton born from the bones of the corpses of people who died of hunger or warriors killed in battle who didn't receive a proper burial. Dying in such distressing conditions, these spirits come together in the form of the Gashadokuro to dedicate themselves to appearing during the night, and in desolated places, in front the unfortunate lonely travelers who cross its path for try to devour their heads. 

 El Gashadokuro ('esqueleto hambriento'), o Odokuro ('esqueleto gigante'), es un 'yokai', un espíritu o monstruo propio del folclore japonés. Como su nombre indica, se trata de un gigantesco esqueleto que nace de los huesos de los cadáveres de personas que murieron de hambre o de guerreros muertos en combate que no recibieron una sepultura adecuada. Al haber muerto en condiciones tan angustiantes, estos espíritus se juntan para formar el Gashadokuro, dedicándose entonces a aparecer durante la noche, y en lugares desolados, frente a los desafortunados viajeros solitarios que se crucen en su camino para intentar devorarles la cabeza. 

 El Gashadokuro ('esquelet famolenc'), o Odokuro ('esquelet gegant'), és un 'yokai', un esperit o monstre propi del folklore japonès. Com el seu nom indica, es tracta d'un esquelet gegantí que neix dels ossos dels cadàvers de persones que moriren de fam o de guerrers morts en combat que no van rebre una sepultura adequada. En haver mort en condicions tan angoixants, aquests esperits s'ajunten per formar el Gashadokuro, dedicant-se llavors a aparèixer durant la nit, i en llocs desolats, davant dels desafortunats viatgers solitaris que es creuen en el seu camí per intentar devorar-los el cap.





 


dijous, 10 de març del 2022

Long live the King!

 Quick cartoon about the latest events in the paleontological world. Apparently, the animal we've been calling 'Tyrannosaurus rex' for all this time could actually be three different species: Tyrannosaurus imperator, Tyrannosaurus rex and Tyrannosaurus regina.

 Un dibujito rápido sobre los últimos sucesos en el mundo de la paleontología. Al parecer, el animal que hemos estado llamando 'Tyrannosaurus rex' durante todo este tiempo podría ser en realidad tres especies distintas: Tyrannosaurus imperator, Tyrannosaurus rex y Tyrannosaurus regina. 

 Un dibuixet ràpid sobre els darrers esdeveniments al món de la paleontologia. Pel que sembla, l'animal que hem estat anomenant 'Tyrannosaurus rex' durant tot aquest temps podria ser en realitat tres espècies diferents: Tyrannosaurus imperator, Tyrannosaurus rex i Tyrannosaurus regina.








 

dimarts, 1 de març del 2022

L'altre Cor de les Tenebres

 Vacationing on a paradise island! A novel that marked me a lot in my teens was 'The island of Dr. Moreau' (1896), written by the British writer H.G. Wells, also the author of other science-fiction peaks such as 'The Invisible Man' or 'The Time Machine'. In this novel, a "philanthropist" surgeon, tired of the complaints of his colleagues, decides to take refuge on a remote island at the Pacific, determined in his efforts to demonstrate the size of his ego and madnes... I mean, to give any animal that falls into his hands the "gift" of the human shape based on scalpel cuts, in an impossible and ultimately disastrous attempt to 'control evolution'.  

 ¡De vacaciones en una isla paradisíaca! Una novela que me marcó mucho de adolescente fue 'La isla del Dr. Moreau' (1896), escrita por el escritor británico H.G. Wells, autor también de otros hitos de la ciencia-ficción como 'El Hombre Invisible' o 'La Máquina del Tiempo'. En esta novela, un cirujano "filántropo", cansado de las quejas de sus colegas, decide refugiarse en una remota isla del Pacífico decidido en sus esfuerzos por demostrar el tamaño de su ego y locur... Quiero decir, para darle a cualquier animal que cae en sus manos el "regalo" de la forma humana a golpes de bisturí, en un intento imposible y, al final desastroso, de 'controlar la evolución'.

 De vacances a una illa paradisíaca! Una novel·la que em marcà molt d'adolescent fou 'L'illa del Dr. Moreau' (1896), escrita per l'escriptor britànic H.G. Wells, autor també d'altres fites de la ciència-ficció com 'L'Home Invisible' o 'La Màquina del Temps'. En aquesta novel·la, un cirurgià "filantrop", cansat de les queixes dels seus col·legues, decideix refugiar-se a una remota illa del Pacífic decidit en els seus esforços per demostrar la mida del seu ego i bogeri... Vull dir, en donar a qualsevol animal que cau a les seves mans el "regal" de la forma humana a cops de bisturí, en un intent impossible i, al final desastrós, de 'controlar l'evolució'.   









dimecres, 2 de febrer del 2022

Age of Enlightenment

 The birth of Athena. According to Greek mythology, the supreme god Zeus, before marrying Hera and form the 'hieros gamos' (or sacred marriage), he had several wives. The first one was the titan goddess Metis, personification of Prudence, Silence and, in a more practical sense, also the Tips and Tricks to achieve a goal. However, an old prophecy announced that the child born from that union, if he will be a male, would surpass his father and dethrone him. Disturbed by this omen, Zeus devoured Metis when she was pregnant, to prevent its fulfillment. Anyway, some time later, he began to experience severe headaches. Desperate, he ended up asking the titan Prometheus to open his head with a large hammer or axe to relieve the pain (in other versions it was his son Hephaestus, god of Metallurgy and Blacksmiths). Then, from the wound emerged his unborn child with Metis, Athena, fully grown and armed, goddess of Wisdom and Knowledge, Crafts, Strategic War and everything that symbolizes being civilized. In the illustration, her birth is assisted by the goddesses Dike ('Justice') and Nike ('Victory'). 

 El nacimiento de Atenea. Según la mitología griega, el dios supremo Zeus, antes de casarse con Hera y conformar el 'hieros gamos' (o matrimonio sagrado), tuvo varias esposas. La primera fue la diosa titánide Metis, personificación de la Prudencia, el Silencio y, en un sentido más práctico, también de los Consejos y Trucos para alcanzar un objetivo. Sin embargo, una vieja profecía anunciaba que la criatura nacida de aquella unión, si además era niño, superaría a su padre y lo destronaría. Perturbado por ese presagio, Zeus devoró a Metis cuando estaba embarazada para evitar su cumplimiento. De igual modo, un tiempo después, empezó a sufrir unos fuertes dolores de cabeza. Desesperado, acabó pidiendo al titán Prometeo que le abriera la cabeza con un gran martillo o hacha para aliviar el dolor (en otras versiones fue su hijo Hefesto, dios de la Metalurgia y los Herreros). Entonces, de la herida surgió su hijo no nacido con Metis, Atenea, ya crecida y armada, la diosa de la Sabiduría y el Conocimiento, la Artesanía, la Guerra estratégica y de todo lo que simboliza ser civilizado. En la ilustración, su nacimiento es asistido por las diosas Dike ('Justicia') y Nike ('Victoria').

 El naixement d'Atenea. Segons la mitologia grega, el déu suprem Zeus, abans de casar-se amb Hera i conformar el 'hieros gamos' (o matrimoni sagrat), va tenir diverses esposes. La primera fou la deessa titànide Metis, personificació de la Prudència, el Silenci i, en un sentit més pràctic, també dels Consells i Trucs per a assolir un objectiu. Tanmateix, una vella profecia anunciava que la criatura nascuda d'aquella unió, si a més era nen, superaria al seu pare i el destronaria. Pertorbat per aquest presagi, Zeus devorà Metis quan estava embarassada per evitar el seu compliment. De igual manera, un temps després, començà a patir uns forts mals de cap. Desesperat, acabà demanant al tità Prometeu que li obrís el cap amb un gran martell o destral per alleujar el dolor (en altres versions va ser el seu fill Hefest, déu de la Metalurgia i els Ferrers). Aleshores, de la ferida en sorgí el seu fill no nat amb Metis, Atenea, ja crescuda i armada, la deessa de la Saviesa i el Coneixament, l'Artesania, la Guerra estratègica i de tot allò que simbolitza ser civilitzat. A la il·lustració, el seu naixement és assistit per les deesses Dike ('Justícia') i Nike ('Victòria').