Prehistory meets History. Part 1

 First part of two.

 Primera parte de dos.

 Primera part de dos. 

The Nightmare before Christmas

 Grýla is a giantess monstruous witch and a hard-to-believe Christmas character from Icelandic folklore. Two weeks before Christmas, she roams the villages at night to take away the mischievous children for peacefully devour them later in the wild badlands where she lives. However, she is also the mother of the 13 'Jolasveinar' (or 'Yule Lads'), who -finally!- give gifts to good children during Christmas.  

Grýla es una monstruosa bruja gigante y, aunque cueste de creer, un personaje navideño del folclore islandés. Dos semanas antes de la Navidad, recorre los pueblos de noche para llevarse a los niños malos para devorarlos después tranquilamente en los parajes salvajes donde vive. Sin embargo, también es la madre de los 13 'Jolasveinar' ('Los Chicos del Yule'), los cuales -¡ahora sí!- reparten regalos a los niños buenos por Navidad. 

 Grýla és una monstruosa bruixa geganta i, encara que costi de creure, un personatge nadalenc del folklore islandès. Dues setmanes abans del Nadal, recorre els pobles de nit per endur-se els nens dolents per a devorar-los després tranquil·lament als paratges salvatges on viu. Tanmateix, també és la mare dels 13 'Jolasveinar' ('Els Xicots del Yule'), els quals -ara sí!- reparteixen regals als nens bons per Nadal. 

Llangardaixos Terribles. Part 3

I had put it aside for a long time, but here you have a new post of my attempts to play around with the Photoshop program, with dinosaurs and other extinct reptiles walking the streets of my hometown of Blanes, on the Costa Brava. 

Hacía tiempo que lo había dejado de lado, pero aquí tenéis una nueva entrega de mis intentos de jugar un poco con el programa Photoshop, con dinosaurios, y otros réptiles extintos, paseándose por las calles de mi pueblo natal de Blanes, en la Costa Brava. 

 Feia temps que ho havia deixat de banda, però aquí teniu una nova entrega dels meus intents de jugar una mica amb el programa Photoshop, amb dinosaures, i altres rèptils extints, passejant-se pels carrers del meu poble natal de Blanes, a la Costa Brava. 

Tyrannosaurus rex / Triceratops horridus 

Dilophosaurus wetherilli

Elasmosaurus platyurus

Quetzalcoatlus northropi

Children of the Sphinx

 In another place, in another time, a meeting between friends: The young Harpy Girl watches in dismay how the unruly Manticore Boy frightens the Leech Kid, actually a prince among his own kind. All of this under the inert gaze of the 'Mother Sphinx' statue.

 En otro lugar, en otro tiempo, un encuentro entre amigos: La joven Chica Harpía contempla consternada como el revoltoso Chico Mantícora asusta al Niño Sanguijuela, un príncipe entre los suyos, en verdad. Todo ello bajo la mirada inerte de la estatua de la 'Madre Esfinge'. 

 En un altre lloc, en un altre temps, una trobada entre amics: La jove Noia Arpia contempla consternada com el revoltós Noi Mantícora espanta al Nen Sangonera, un príncep entre els seus, en veritat. Tot això sota la mirada inerta de l'estàtua de la 'Mare Esfinx'.

Night of the Lizard

 Based on true events... maybe a bit exaggerated. This last summer I was going to sleep, when suddenly I saw a shadow crossing the ceiling that alarmed me. It was actually a simple, harmless and little gecko (Tarentola mauritanica), which I took outside after capturing it with a box.

Basado en un caso real... quizá algo exagerado. Este pasado verano ya me iba a dormir, cuando de repente vi una sombra cruzando el techo que me alarmó. En realidad se trataba de una simple, pequeña e inofensiva salamanquesa común (Tarentola mauritanica), la cual dejé en el exterior una vez la capturé con una caja.

 Basat en un cas real... potser una mica exagerat. Aquest passat estiu ja me n'anava a dormir, quan de sobte vaig veure una ombra creuant el sostre que m'alarmà. En realitat es tractava d'un simple, petit i inofensiu dragó comú (Tarentola mauritanica), el qual vaig deixar a l'exterior un cop el vaig capturar amb una caixa.  

Daughter of the Starry Twilight

 Another atypical image from the Middle-Earth llegendarium is that of Tolkien's quintessential heroine, the elf princess Lúthien, wearing a dress and a cape made with her own hair, with which she managed to escape from her father's custody in a ninja style (learn, Rapunzel!) and, with the help of Huan the magical talking dog of the Valar, to go rescue her mortal beloved Beren.

Otra imagen atípica del llegendarium de la Tierra Media es la de la heroína por excelencia de Tolkien, la princesa elfa Lúthien, con un traje y capa hechos a partir de sus propios cabellos, con los que consiguió huir de la custodia de su padre al más puro estilo ninja (aprende, Rapunzel!) y, con la ayuda de Huan, el mágico perro parlante de los Valar, ir a rescatar a su amado mortal Beren.   

Una altra imatge atípica del llegendarium de la Terra Mitjana és la de l'heroïna per excel·lència de Tolkien, la princesa elfa Lúthien, amb un vestit i capa fets a partir dels seus propis cabells, amb els quals va aconseguir fugir de la custòdia del seu pare al més pur estil ninja (apren, Rapunzel!) i, amb l'ajut de Huan, el màgic gos parlant dels Valar, anar a rescatar el seu estimat mortal Beren.

'For I am Saruman the Wise, Saruman Ring-maker, Saruman of Many Colours!'

 If you gaze long into an abyss, the abyss will gaze into you. I know that for many Tolkien readers, the image of the wizard Saruman presenting himself as Saruman of Many Colours seems extravagant, and even psychedelic, but I have always liked the underlying idea: If colors mark the rank in the wizards order, assuming all of them, Saruman believes he has reached the greatest power, forgetting that the white color he held before was the sum of all of them, so that we can say that Saruman is 'out of focus' in a certain way.   

Si miras fijamente al abismo, el abismo también mira dentro de ti. Sé que a muchos lectores de Tolkien la imagen del mago Saruman presentándose como Saruman el Multicolor les parece extravagante, e incluso psicodélica, pero a mí siempre me ha gustado la idea subyacente: Si los colores marcan el rango dentro de la orden de los magos, asumiéndolos todos, Saruman cree haber conseguido el poder más alto, olvidando que el color blanco que ostentaba antes ya era la suma de todos ellos, por lo que se puede decir que Saruman se 'desenfoca' en cierto modo.

 Si mires fixament a l'abisme, l'abisme també mira dins teu. Sé que a molts lectors de Tolkien la imatge del mag Saruman presentant-se com a Saruman el Multicolor els sembla extravagant, i fins i tot psicodèlica, però a mi sempre m'ha agradat la idea subjecent: Si els colors marquen el rang dins l'orde dels mags, assumint-los tots, Saruman creu haver aconseguit el poder més alt, oblidant que el color blanc que ostentava abans ja era la suma de tots ells, de manera que es pot dir que Saruman es 'desenfoca' en certa manera.