Somni

Cervesa Popaire

Dissenys i esbossos que vaig fer per a l'etiqueta de la cervesa artesana Popaire de Blanes.

Dissenys descartats amb fons blanc.

Primera etiqueta que vaig idear, amb l'"Old Octopus General".

El disseny escollit al final per a l'etiqueta de la cervesa fou aquest.

Esbós inicial per a la cervesa Popaire "Pop amb botes"...

... i el disseny definitiu escollit per a la mateixa cervesa (ideat per Elisenda Reynaldos).

Si voleu aconseguir més informació sobre la cervesa artesana Popaire podeu consultar la seva pàgina web.

Salut i peles (i una bona cervesa)!

Timeless Doll

Esbossos i prova per a un futur dibuix fet a tinta.

Al.legoria

Il.lustració amb uns 12 anys d'antiguitat ja.

Dames i cavallers

Un altre exercici de classe. En aquest cas es tractava de crear dos il.lustracions diferents per a caracteritzar les diferències entre els personatges masculins i els femenins.

 Algún dia realitzaré una història amb aquest personatge. Un "western" sobrenatural ambientat durant la guerra mexico-americana, i alhora un relat de frontera amb vampirs, pistoles, dimonis, tequila i morts vivents.

El tauró

Dibuixos realitzats per il.lustrar el meu propi relat curt de "El tauró".

L'edició final del conte va correr a càrrerc de l'equip de "Boquita Cartonera".

Esbossos per a Hansel i Gretel: el pare i la madrastra

Continuant amb la feina encarregada d'il.lustrar el conte "Hansel i Gretel", aquí arriba una altra fornada d'esbossos; en aquest cas els dels personatges secundàris: el pare i la madrastra.

Per al pare (personatge que, estranyament, sempre cau més simpàtic quan no deixa de ser un còmplice actiu de l'abandonament dels nens...), sense deixar de veure'l com a un llenyataire, l'he imaginat al seu torn com a una espècie de colon o pioner d'aquesta terra inhòspita i cruel; un "home de frontera" taciturn, sencill i de poques paraules només dedicat a la seva tasca.

 A la madrastra l'he enfocat, en canvi, en una direcció completament oposada. Sient una "intrusa" dins la família (ja que aquest és un dels punts de vista amb els que sempre han de lluitar les madrastres), li he imaginat un origen més "urbà" i ric. Seria així algú vingut a menys que, per circumstàncies vàries, s'ha vist obligat a amagar-se en terra salvatge, arribant a casar-se per poder sobreviure i que, per tant, veu en l'existència dels nens, un limitant en portar un tren de vida similar al que duia en la ciutat.

Com no pot ser d'una altra manera en una parella que no dubta en sacrificar els seus fills a les primeres de canvi, aquest no és tampoc un matrimoni gaire compenetrat.