The Hell's Pet

 Ammut or Ammit ('the Devourer One') was a deity of the Underworld or Duat in Ancient Egypt resembling a chimera composed of a crocodile, a lion and a hippo, the three most dangerous animals known to the Egyptians. During the judgment of the souls of mortals to decide their fate, she remained at the foot of the scales that weighed the heart of the deceased with the feather of Maat, the goddess of Truth. If the heart was heavier than the feather due to his or her bad actions in life, the soul didn't access the Afterlife, but it was devoured by Ammut, which entailed the total disappearance of the deceased into absolute nothingness, the most severe punishment.

 Ammut o Ammit ('la Devoradora') fue una deidad del Inframundo o Duat en el Antiguo Egipto similar a una quimera compuesta por un cocodrilo, un león y un hipopótamo, los tres animales más peligrosos conocidos por los egipcios. Durante el juicio de las almas de los mortales para decidir su destino, permanecía a los pies de la balanza que pesaba el corazón del difunto con la pluma de Maat, la diosa de la Verdad. Si el corazón pesaba más que la pluma debido a sus malas acciones en vida, el alma no accedía a la Otra Vida, sino que era devorada por Ammut, lo que suponía la desaparición total del difunto en la nada más absoluta, el castigo más severo.

 Ammut o Ammit ('la Devoradora') fou una deïtat de l'Inframón o Duat a l'Antic Egipte semblant a una quimera composta per un cocodril, un lleó i un hipopòtam, els tres animals més perillosos coneguts pels egipcis. Durant el judici de les ànimes dels mortals per decidir el seu destí, romania als peus de la balança que pesava el cor del difunt amb la ploma de Maat, la deessa de la Veritat. Si el cor pesava més que la ploma a causa de les seves males accions a la vida, l'ànima no accedia a l'Altra Vida, sinó que era devorada per Ammut, la qual cosa suposava la desaparició total del difunt en el no-res més absolut, el càstig més sever. 

Bon Any Nou 2025! ¡Feliz Año Nuevo 2025! Happy New Year 2025!

 To celebrate the New Year, a first illustration of the year about beginnings: As told in the Kojiki (the first written chronicle of ancient Japan) and it's believed in Shintoism religion, Izanagi and Izanami were the youngest of the last generation of primordial 'kamis' (gods). When they married, the other gods gave them a great Heavenly Spear. Standing on a great Bridge in the Sky (the rainbow), then they stirred with the spear the dark waters beneath the Kingdom of Heaven where the gods lived, creating a lump that gave birth to the islands of Japan and our world as we know it, with Izanagi representing the 'masculine' side of Creation, while Izanami did the same with the 'femenine' one.  

 Para celebrar el Año Nuevo, una primera ilustración del año sobre los inicios: Tal y como se cuenta en el Kojiki (la primera crónica escrita del antiguo Japón) y se cree en la religión sintoísta, Izanagi e Izanami fueron los más jóvenes de la última generación de 'kamis' (dioses) primordiales. Cuando se casaron, los demás dioses les dieron una gran Lanza Celestial. De pie sobre un gran Puente en el Cielo (el arco iris), entonces ellos removieron con la lanza las oscuras aguas bajo el Reino del Cielo donde vivían los dioses, creando un grumo que dio a luz a las islas de Japón y a nuestro mundo tal y como lo conocemos, con Izanagi representando el aspecto 'masculino' de la Creación, mientras que Izanami hizo lo propio con el 'femenino'.

 Per celebrar l'Any Nou, una primera il·lustració de l'any sobre els inicis: Tal com es conta al Kojiki (la primera crònica escrita de l'antic Japó) i es creu en la religió xintoista, Izanagi i Izanami foren els més joves de la darrera generació de 'kamis' (déus) primordials. Quan es van casar, els altres déus els hi van donar una gran Llança Celestial. Dempeus sobre un gran Pont al Cel (l'arc de Sant Martí), llavors van remoure amb la llança les fosques aigües sota el Regne del Cel on vivien els déus, creant un grumoll que donà llum a les illes del Japó i al nostre món tal com el coneixem, amb Izanagi representant l'aspecte 'masculí' de la Creació, mentre que Izanami féu el mateix amb el 'femení'.