dimarts, 21 de juliol del 2020

'Don't look them in the eyes...!'

 Stone Garden. In Greek mythology, gorgons were three primitive goddesses, monstrous daughters of the couple of archaic sea gods Phorcys and Ceto. According to what was told, they had live snakes instead of hair, a pair of golden wings, sharp teeth and metal claws, although their most fatal characteristic was the ability to petrify all living beings that looked them directly in their eyes. It was also said that they lived at the ends of the world, in a land close to where the Sun goes down (at a point beyond the 'Columns of Hercules', what we now call the Strait of Gibraltar). Their names were Stheno, Euryale and Medusa, the latter one being the youngest of them and the only non-immortal of the three, the only one who could be killed, just as the hero Perseus did time later. In later versions of the myth, Medusa was a young girl raped by the sea god Poseidon in a temple of the goddess Athena. In revenge for the blasphemy of such an act, the goddess was unable to directly attack Poseidon (not wanting to start an open war between gods), so she punished the 'weakest link' in the chain, the poor Medusa, transforming her into the monster for whom she would be known for eternity. 

 Jardín de Piedra. En la mitología griega, las gorgonas eran tres primitivas diosas, hijas monstruosas de la pareja de arcaicos dioses marinos Forcis y Ceto. Según se cuenta, en lugar de cabellos tenían serpientes vivas, dientes afilados, un par de alas doradas y garras metálicas, aunque su característica más terrible era la capacidad de petrificar todo ser vivo que las mirara directamente a los ojos . También se decía que vivían en los confines del mundo, en una tierra cercana a donde el Sol se pone (en un punto más allá de las 'Columnas de Hércules', lo que hoy llamamos el Estrecho de Gibraltar). Sus nombres eran Esteno, Euríale y Medusa, siendo esta última la más joven y la única no inmortal de las tres y que, por tanto, podía ser muerta, tal y como hizo el héroe Perseo un tiempo después. En versiones posteriores del mito, Medusa fue una joven violada por el dios del mar Poseidón en un templo de la diosa Atenea. En venganza por la blasfemia de tal acto, la diosa, al no poder atacar directamente a Poseidón (no queriendo iniciar una guerra abierta entre dioses), castigó el "eslabón más débil" de la cadena, a la pobre Medusa, convirtiéndola en el monstruo por el que sería conocida para la eternidad.

 Jardí de Pedra. A la mitologia grega, les gorgones eren tres primitives deesses, filles monstruoses de la parella d'arcaics déus marins Forcis i Ceto. Segons s'explica, en lloc de cabells tenien serps vives, dents afilades, un parell d'ales daurades i urpes metàl·liques, tot i que la seva característica més terrible era la capacitat de petrificar tot ésser viu que les mirés directament als ulls. També es deia que vivien als confins del món, a una terra propera a on el Sol es pon (en un punt més enllà de les 'Columnes d'Hèrcules', el que avui anomenem l'Estret de Gibraltar). Els seus noms eren Esteno, Euríale i Medusa, sent aquesta última la més jove i l'única no immortal de les tres i que, per tant, podia ser morta, tal i com va fer l'heroi Perseu un temps després. En versions posteriors del mite, Medusa fou una jove violada pel déu del mar Posidó en un temple de la deessa Atenea. En venjança per la blasfèmia d'un acte així, la deessa, en no poder atacar directament a Posidó (no volent iniciar una guerra oberta entre déus), va castigar la "baula més feble" de la cadena, la pobra Medusa, convertint-la en el monstre pel que seria coneguda per l'eternitat.  






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada