Forest spirits

 Huldras are a kind of fairies or nymphs from Scandinavian folklore. They live at the depths of the forests and usually appear to lost travelers, especially if they are men, not being very dangerous and there are stories that even told of marriages between a man and a huldra, although if they are insulted or mistreated, they can do mislead the traveler. Their appearance is that of attractive girls, but with a cow or fox tail and a large hollow in the back similar to wood from a rotting tree. Aware that this could scare people, they tend to camouflage their tails under long skirts and the hole with their long and beautiful hair, apart from the fact that they also possess superhuman strength.    

 Las Huldras son una especie de hadas o ninfas del folclore escandinavo. Viven en las profundidades de los bosques y suelen aparecerse ante los viajeros perdidos, sobre todo si son hombres, no siendo muy peligrosas y habiendo historias que cuentan incluso matrimonios entre un hombre y una huldra, aunque si son insultadas o maltratadas, pueden hacer perderse aún más al viajero. Su aspecto es el de chicas atractivas, pero con una cola de vaca o de zorro y una gran oquedad en la espalda parecida a la madera de un árbol pudriéndose. Conscientes de que esto puede asustar a la gente, suelen camuflarse las colas bajo largas faldas y el agujero con sus cabellos largos y bonitos, a parte del hecho de que ellas también poseen una fuerza sobrehumana. 

 Les Huldres són una mena de fades o nimfes del folklore escandinau. Viuen a les profunditats dels boscos i solen aparèixer davant dels viatgers perduts, sobretot si són homes, no sent molt perilloses i havent-hi històries que conten fins i tot matrimonis entre un home i una huldra, tot i que si són insultades o maltractades, poden fer perdre's encara més al viatger. El seu aspecte és el de noies atractives, però amb una cua de vaca o de guineu i un gran forat a l'esquena semblant a la fusta d'un arbre podrint-se. Conscients que això pot espantar a la gent, solen camuflar-se les cues sota llargues faldilles i el forat amb els seus cabells llargs i bonics, a part del fet que elles també posseeixen una força sobrehumana.

 

A les portes del Ragnarök

 In Norse mythology, the chief gods Odin and Frigg had two twin sons: Balder, god of Light, Wisdom, Forgiveness and Peace, and Hodur, the blind god of Darkness, Discord and Non-understanding. To protect their favorite son, Balder, from all harm due to prophetic dreams about his soon death, his parents asked all living creatures not to harm their son, except the mistletoe plant as considered too harmless. The cunning god Loki, primal god of Fire and Deception, was envious of Balder for the attention he received, so, knowing that mistletoe was the only thing that could hurt him, he tricked the poor and outcast Balder's brother Hodur into throwing him a dart-shaped branch that immediately killed Balder. However, in time the gods took their revenge. They sent the archer god of Vengance Vali to kill Hodur and trapped the elusive Loki to imprision and torture him underground with a snake that spat venom directly into his eyes, the god's convulsions of pain being the origin of earthquakes.  

En la mitología nórdica, los dioses principales Odín y Frigg tenían dos hijos gemelos: Balder, dios de la Luz, la Sabiduría, el Perdón y la Paz, y Hodur, el dios ciego de la Oscuridad, la Discordia y la Incomprensión. Para proteger a su hijo predilecto, Balder, de todos los posibles daños ​​debidos a sueños proféticos sobre su próxima muerte, sus padres pidieron a todas las criaturas vivientes que no hicieran daño a su hijo, excepto a la planta del muérdago por considerarla demasiado inofensiva. El astuto dios Loki, dios primordial del Fuego y del Engaño, tenía envidia de Balder por toda esa atención que recibía, por lo que, sabiendo que el muérdago era lo único que podía herirle, engañó al pobre y marginado hermano de Balder, Hodur, para que le lanzara una rama de muérdago en forma de dardo la cual, inmediatamente, mató a Balder. Sin embargo, con el tiempo los dioses se tomaron su revancha. Enviaron al dios arquero de la Venganza Vali para matar a Hodur, y luego atraparon al esquivo Loki para encarcelarlo y torturarlo bajo tierra con una serpiente que le escupía veneno directamente a los ojos, siendo las convulsiones de dolor del dios el origen de los terremotos. 

 A la mitologia nòrdica, els déus principals Odin i Frigg tenien dos fills bessons: Balder, déu de la Llum, la Saviesa, el Perdó i la Pau, i Hodur, el déu cec de la Foscor, la Discòrdia i la Incomprensió. Per a protegir el seu fill predilecte, en Balder, de tots els possibles danys causats per somnis profètics sobre la seva pròxima mort, els seus pares van demanar a totes les criatures vivents que no fessin mal al seu fill, excepte a la planta del vesc per considerar-la massa inofensiva. L'astut déu Loki, déu primordial del Foc i de l'Engany, tenia enveja d'en Balder per l'atenció que rebia, de manera que, sabent que el vesc era l'única cosa que podia ferir-lo, va enganyar al pobre i marginat germà d'en Balder, l'Hodur, perquè li llancés una branca de vesc en forma de dard que, immediatament, matà en Balder. No obstant, amb el temps els déus es van venjar. Van enviar al déu arquer de la Venjança Vali per a matar l'Hodur, i després van atrapar a l'esquiu Loki per a empresonar-lo i torturar-lo sota terra amb una serp que li escopia verí directament als ulls, sent les convulsions de dolor del déu l'origen dels terratrèmols. 

The Melange Makers

 Illustration tribute to the true protagonist from the science-fiction novel 'Dune' (1965) by Frank Herbert: the Shai-Hulud or Great Sandworm of the planet Arrakis.

Ilustración homenaje al auténtico protagonista de la novela de ciencia-ficción 'Dune' (1965) de Frank Herbert: el Shai-Hulud o Gran Gusano de la Arena del planeta Arrakis. 

 Il·lustració homenatge a l'autèntic protagonista de la novel·la de ciència-ficció 'Dune' (1965) de Frank Herbert: el Shai-Hulud o Gran Cuc de la Sorra del planeta Arrakis. 

La Caça del Cérvol Sagrat

 In Greek mythology, Actaeon was a renowned hunter from Boeotia. Once he went hunting with his hounds (some authors indicate that his pack reached up to 50 dogs) and he had the misfortune to run into Artemis, goddess of Hunt, Wild Animals and Places, the Moon and protector of teen girls, while she bathed naked in a natural spring in the middle of the forest with her retinue of nymphs. Not only because of the rather surly character towards men of the goddess, but also in compliance with the Law of Cronus (according to it, no mortal could see a god unless he or she wanted to), an angry Artemis turned the unfortunate Actaeon into a deer for his dogs to eat him alive right there. In fact, the little critter that you can see in the mouth of one of them is Lyssa, or Lita, the personification of Homicidal Madness and Frenzy, one of the many minor deities born from Nyx, the Night, and escaped from Pandora's Box to torment humanity, and always present when there was a bloodbath.

 En la mitología griega, Acteón fue un reconocido cazador de Beocia. Una vez que fue a cazar con sus sabuesos (algunos autores hablan de que su manada llegaba a los 50 perros) tuvo la desgracia de toparse con Artemisa, diosa de la Caza, los Animales y Parajes Salvajes, la Luna y protectora de las chicas adolescentes, mientras se bañaba desnuda en una fuente natural en medio del bosque junto a su séquito de ninfas. No sólo por el carácter abiertamente arisco hacia los hombres de la diosa, sino también en cumplimiento de la Ley de Crono (según la cual ningún mortal puede ver a un dios sin su consentimiento), una Artemisa furiosa convirtió al desafortunado Acteón en un ciervo para que sus propios perros lo devoraran vivo allí mismo. De hecho, la criatura que se puede ver en la boca de uno de ellos es Lyssa, o Lita, la personificación de la Locura y el Frenesí Homicidas, una de las muchas divinidades menores nacidas de Nyx, la Noche, y escapadas de la caja de Pandora para atormentar a la humanidad, siempre presente cuando había un baño de sangre.

 A la mitologia grega, Acteó fou un reconegut caçador de Beòcia. Una vegada que anà a caçar amb els seus gossos (alguns autors parlen que la seva canillada arribava als 50 gossos) tingué la desgràcia de topar-se amb Àrtemis, deessa de la Caça, els Animals i Paratges Salvatges, la Lluna i protectora de les noies adolescents, mentre es banyava nua en una font natural al mig del bosc junt al seu seguici de nimfes. No només pel caràcter obertament esquerp cap els homes de la deessa, sinó també en compliment de la Llei de Cronos (segons la qual cap mortal pot veure a un déu sense el seu consentiment), una Àrtemis furiosa convertí al desafortunat Acteó en un cérvol perquè els seus propis gossos el devoressin viu allí mateix. De fet, la criatura que es pot veure a la boca d'un d'ells és Lyssa, o Lita, la personificació de la Bogeria i el Frenesí Homicides, una de les moltes divinitats menors nascudes de Nyx, la Nit, i escapades de la caixa de Pandora per a turmentar la humanitat, sempre present quan hi havia un bany de sang. 

The nest at the edge of Time

 Who is the intruder? Ethology work on an extinct species seemed interesting until it become a babysitting job for an entire family of 'Tropeognathus' pterosaurs.

¿Quién es el intruso? El trabajo de etología sobre una especie extinguida parecía interesante hasta que se convirtió en un trabajo de niñera de toda una familia de pterosaurios 'Tropeognathus'. 

 Qui és l'intrús? El treball d'etologia sobre una espècie extinguida semblava interessant fins que es convertí en una feina de mainadera de tota una família de pterosaures 'Tropeognathus'.

 

Father of the 'Reges Criniti'

 The Quinotaur was a sea monster, an aquatic bull with up to five horns, which -according to the medieval chronicles of the Franks- is at the origin of the Merovingian dynasty. According to it, its first king, Merovech, was born from the union between his mother and the monster, so that the successors to the throne of France would always come by sea. Reminiscences of the myth of the Minotaur and the sea god Neptune seem to mix in this strange legend.  

 El Quinotauro era un monstruo marino, un toro acuático provisto de hasta cinco cuernos, que -según las crónicas medievales de los francos- se encuentra en el origen de la dinastía merovingia. Según éstas, su primer rey, Meroveo, nació de la unión de su madre con el monstruo, por lo que los sucesores al trono de Francia vendrían siempre por mar. Reminiscencias del mito del Minotauro y del dios del mar Neptuno parecen mezclarse en esta extraña leyenda.

 El Quinotaure era un monstre marí, un bou aquàtic provist de fins a cinc banyes, que -segons les cròniques medievals dels francs- es troba a l'origen de la dinastia merovingia. Segons aquestes, el seu primer rei, Meroveu, va néixer de la unió de la seva mare amb el monstre, de manera que els successors al tron de França vindrien sempre per mar. Reminiscències del mite del Minotaure i del déu del mar Neptú semblen barrejar-se en aquesta estranya llegenda.  

Guardians de les Aigües

 Kappas are a lake monsters from Japanese folklore. They look like a cross between a monkey, a frog and a terrapin, and they are the size of a child. They live in rivers and swamps and are usually quite dangerous for people who approach the riversides unsuspecting, although they can be avoided if they are given the food they really love and crave, the cucumber, or it's possible to empty the bowl in which their skull is deformed of the liquid it contains.

 Los kappas son monstruos lacustres del folclore japonés. Parecen una mezcla entre un mono, una rana y una tortuga de agua, teniendo el tamaño de un niño. Viven en los ríos y pantanos y suelen ser bastante peligrosos para las personas que se acercan a las orillas desprevenida, aunque se pueden evitar si se les da la comida que realmente aman y desean, el pepino, o bien es posible vaciarles el bol en que se deforma su cráneo del líquido que contiene.

 Els kappas són monstres lacustres del folklore japonès. Semblen una barreja entre un mico, una granota i una tortuga d'aigua, tenint la mida d'un nen. Viuen als rius i pantans i solen ser força perillosos per a les persones que s'acosten a les ribes desprevinguda, tot i que es poden evitar si se'ls dóna el menjar que realment estimen i desitgen, el cogombre, o bé és possible buidar-los el bol en que es deforma el seu crani del líquid que conté.