Lil' Dragonslayer

 Today is Saint George's Day in Catalonia, when the loved ones give each other roses and books. Patron saint also of Aragon, England, Georgia and Russia, Saint George is the Christian version of a myth that is lost in the very origins of humanity, and it has survived to this day even in well-known franchises.

 Hoy ha sido la Diada de Sant Jordi ('San Jorge') en Cataluña, cuando los seres queridos se regalan entre sí rosas y libros. Patrón también de Aragón, Inglaterra, Georgia y Rusia, San Jorge es la versión cristiana de un mito que se pierde en los mismos orígenes de la humanidad, y que ha llegado hasta nuestros días incluso en conocidas franquicias.

 Avui ha estat la Diada de Sant Jordi a Catalunya, quan els éssers estimats es regalen entre ells roses i llibres. Patró també d'Aragó, Anglaterra, Geòrgia i Rússia, Sant Jordi és la versió cristiana d'un mite que es perd en els mateixos orígens de la humanitat, i que ha arribat fins als nostres dies fins i tot en conegudes franquícies.

 

The Quest for Peace

 Moving between legend and reality are the four founders of the Haudenosaunee or Iroquois Confederacy, in Northeast America. According to the stories, in the mid-15th century, the spiritual leader Dekanawida, better known as the Peacemaker out of respect for his name, after witnessing an eclipse had a vision of a union of tribes that would end the endemic instability of the area, with constant clashes between peoples. Consulting his project of a great peace with Jigonsaseh, a iroquois woman who would later be known as 'Mother of Nations', he met Hiawatha, a member of the onondaga tribe who was also tired with this situation. Together they managed to convince up to five tribes (later six) to unite and conform a union of peoples that would end the wars. Only Tadodaho, a powerful sorcerer from the onondaga tribe, opposed the abolition of the old customs. Capable of killing from a distance, it was said, and adorning his hair with snakes, Tadodaho managed to kill Hiawatha's wife and daughters in this way. However, Hiawatha didn't give up and, with the help of the Peacemaker, finally managed to unite Tadodaho to their cause.

 Entre la leyenda y la realidad se mueven los cuatro fundadores de la Haudenosaunee o Confederación Iroquesa, en el noreste de América. Según los relatos, a mediados del siglo XV, el líder espiritual Dekanawida, más conocido como el Pacificador por respeto a su nombre, después de presenciar un eclipse tuvo la visión de una unión de tribus que pondría fin a la inestabilidad endémica de la zona, con constantes enfrentamientos entre pueblos. Consultando su proyecto de una gran paz con Jigonsaseh, una mujer iroquesa que más tarde sería conocida como 'la Madre de Naciones', conoció a Hiawatha, un miembro de la tribu de los onondaga que también estaba cansado de esta situación. Juntos consiguieron convencer hasta a cinco tribus (luego fueron seis) para unirse y conformar una unión de pueblos que acabara con las guerras. Sólo Tadodaho, un poderoso hechicero de la tribu onondaga, se opuso a la abolición de las antiguas costumbres. Capaz de matar desde la distancia, se decía, y con su pelo adornado con serpientes, Tadodaho logró matar a la mujer y a las hijas de Hiawatha de esa manera. Sin embargo, Hiawatha no se rindió y, con la ayuda del Pacificador, finalmente logró unir Tadodaho a su causa.

 Entre la llegenda i la realitat es mouen els quatre fundadors de la Haudenosaunee o Confederació Iroquesa, al nord-est d'Amèrica. Segons els relats, a mitjans del segle XV, el líder espiritual Dekanawida, més conegut com el Pacificador per respecte al seu nom, després de presenciar un eclipsi tingué la visió d'una unió de tribus que posaria fi a la inestabilitat endèmica de la zona, amb constants enfrontaments entre pobles. Consultant el seu projecte d'una gran pau amb Jigonsaseh, una dona iroquesa que més tard seria coneguda com 'la Mare de Nacions', va conèixer Hiawatha, un membre de la tribu dels onondaga que també estava cansat d'aquesta situació. Junts van aconseguir convèncer fins a cinc tribus (després en van ser sis) per a unir-se i conformar una unió de pobles que acabés amb les guerres. Només Tadodaho, un poderós bruixot de la tribu onondaga es va oposar a l'abolició dels antics costums. Capaç de matar des de la distància, es deia, i amb els seus cabells adornats amb serps, Tadodaho aconseguí matar la dona i les filles de Hiawatha d'aquesta manera. Hiawatha, però, no es va rendir i, amb l'ajuda del Pacificador, finalment va aconseguir unir Tadodaho a la seva causa.

Nous vents!

 To start the year off with a bang, I've decided to introduce changes to the blog, and the first of them has been to renew the header of the blog itself with my "coat of arms" after almost 10 years with the same. I hope you like the new image! Other changes that I hope to introduce to the blog will perhaps be a section for orders and commissions, since I need to reactivate the blog due to its increasingly low scope. I know it's partly to blame for my low activity in it lately (job prevents me from dedicating myself to something that doesn't bring me benefits for as long as I would like! 😅), but as a New Year's resolution, I hope to reverse this situation soon. So I look forward to all of you and your comments soon! See you! 

 Para empezar con empuje el año, he decidido introducir cambios en el blog, y el primero de ellos ha sido renovar el encabezado del propio blog con mi "escudo de armas" después de casi 10 años con el mismo. ¡Espero que os guste la nueva imagen! Otros cambios que espero introducir en el blog serán quizás una sección de encargos y comisiones, pues necesito reactivar el blog ante su cada vez más bajo alcance. Sé que en parte es culpa de mi baja actividad en él durante estos últimos tiempos (¡el trabajo me impide dedicarme a algo que no me reporta beneficios el tiempo que yo quisiera! 😅), pero como propósito de año nuevo, espero revertir esta situación pronto. ¡Así que os espero a todos vosotros y vuestros comentarios pronto! ¡Nos vemos!  

 Per començar amb empenta l'any, he decidit introduir canvis al bloc, i el primer ha estat renovar l'encapçalament del bloc amb el meu "escut d'armes" després de gairebé 10 anys amb el mateix. Espero que us agradi la nova imatge! Altres canvis que espero introduir al bloc seran potser una secció d'encàrrecs i comissions, ja que necessito reactivar el bloc davant del seu cada cop més baix abast. Sé que en part és culpa de la meva baixa activitat durant aquests últims temps (la feina m'impedeix dedicar-me a una cosa que no em reporta beneficis el temps que jo volgués! 😅), però com a propòsit d'any nou, espero revertir aquesta situació aviat. Així que us espero a tots vosaltres i els vostres comentaris aviat! Ens veiem!

Bon Any Nou 2023! Feliz Año Nuevo 2023! Happy New Year 2023!

 Io Saturnalia! Between December 17 and 23, the Romans celebrated the Saturnalia, festivals dedicated to the god Saturn. His Greek equivalent, Cronos, was the ruler of the world before our era and father of the main gods that govern now it. As the youngest of his siblings, the Titans, Cronos was called 'the twisted-minded one' and, with the aid of a giant flint sickle, he castrated his own father Uranus, god of the Sky, in order to overthrow his tyrannical rule and becoming himself into a tyrant. A prophecy foretold him, however, that he would fall just like his father at the hands of one of his sons, so he imprisoned them in the safest prison he knew: his own stomach, until Zeus, his youngest son, finally overthrow him. An example of tyrant and despot, the Romans nevertheless identified him with their kinder and more venerable Saturn, a god of the harvests and ruler of that previous age, called 'the Golden Age', as there were no rules or ties. As farmers marked the calendar to the rhythm of the harvests and the seasons, over time, Cronos/Saturn became identified with 'chronus' ('time' in Greek), who devours everything. 

 ¡Io Saturnalia! Entre el 17 y el 23 de diciembre, los romanos celebraban las saturnales, fiestas dedicadas al dios Saturno. Su equivalente griego, Cronos, fue el gobernante del mundo en la era anterior a la nuestra, y padre de los dioses más importantes que lo gobiernan ahora. Siendo el más joven de sus hermanos, los Titanes, Cronos era llamado 'el de mente retorcida' y, con la ayuda de una hoz gigante de pedernal, castró a su propio padre Urano, dios del Cielo, para derrocar su gobierno tiránico y convertirse él mismo en un tirano. Pero una profecía le auguraba que caería igual que su padre a manos de un hijo suyo, por lo que los fue encarcelando en la cárcel más segura que conocía: su propio estómago; hasta que Zeus, su hijo más joven, le acabó derrocando. Ejemplo de tirano y déspota, los romanos, sin embargo, le identificaban con su Saturno más amable y venerable, un dios de las cosechas y gobernante de aquella éra anterior, llamada 'la Edad de Oro', al no haber reglas ni ataduras. Al ser los campesinos quienes marcaban el calendario al ritmo de las cosechas y las estaciones, con el tiempo Cronos/Saturno se fue identificando con 'chronus' ('tiempo' en griego), quien lo devora todo.

 Io Saturnalia! Entre el 17 i el 23 de desembre, els romans celebraven les saturnals, festes dedicades al déu Saturn. El seu equivalent grec, Cronos, fou el governant del món a l'era anterior a la nostra, i pare dels déus més importants que el governen ara. Sent el més jove dels seus germans, els Titans, Cronos era anomenat 'el de ment recargolada' i, amb l'ajuda d'una falç gegant de pedernal, castrà al seu propi pare Urà, déu del Cel, per enderrocar el seu govern tirànic i esdevenir ell mateix en un tirà. Una profecia li augurava, però, que cauria igual que el seu pare a mans d'un fill seu, motiu pel qual els va anar empresonant a la presó més segura que coneixia: el seu propi estómac; fins que Zeus, el seu fill més jove, el va acabar enderrocant. Exemple de tirà i dèspota, els romans, tanmateix, l'identificaven amb el seu Saturn més amable i venerable, un déu de les collites i governant d'aquella època anterior, anomenada 'l'Edat d'Or', ja que no hi havien regles ni límits. En ser els pagesos els qui marcaven el calendari al ritme de les collites i les estacions, amb el temps Cronos/Saturn es va anar identificant amb 'chronus' ('temps' en grec), qui ho devora tot.

Gruss vom Krampus!

 Have you been good boys? With a little delay (since his appearance takes place on the night of December 5th to 6th), an illustration of the dark side of the Christmas holidays and counterpart to the kind and generous Santa Claus: the Krampus, the demonic spirit from the Germanic tradition (especially in the alpine area) that sneaks into the houses to take mean children or without Christmas spirit with him.

 ¿Habéis sido buenos niños? Con un poco de retraso (ya que su aparición tiene lugar la noche del 5 al 6 de diciembre), una ilustración del reverso oscuro de las fiestas navideñas y contrapartida del amable y generoso Papá Noel: el Krampus, el espíritu demoníaco de la tradición germánica (sobre todo del área alpina) que se cuela en las casas para llevarse a los niños malos o sin espíritu navideño.

 Heu estat bons nens? Amb una mica de retard (ja que la seva aparició té lloc la nit del 5 al 6 de desembre), una il·lustració del revers fosc de les festes nadalanques i contrapartida de l'amable i generós Pare Noel: el Krampus, l'esperit demoníac de la tradició germànica (sobretot de l'àrea alpina) que es cola a les cases per endur-se'n els nens dolents o sense esperit nadalenc.

Master of the Thunderstorm

 In Norse mythology, divine begins were divided into three great families: the Aesir, the Vanir and the Jothuns. The dominant family was that of the Aesir, who from their home in the Asgard kingdom dominated the rest of the nine worlds, and whose champion was Thor, son of the chief god Odin and the Earth goddess, and the redheaded god of thunder and lightning, whose rains brought fertility to the ground. He was also the protector of Midgard, the 'Middle-Earth' and realm inhabited by the mankind. With his flying chariot drawn by the two great goats Tanngnjóstr and Tanngrisnir, he traveled through the skies to face the Jothuns, the 'Ice Giants' representing the ancient and destructive forces of Nature, defeating them with his magical hammer Mjolnir ('the Destroyer One'), so powerful that it had to be handled with iron gloves and a magical belt that provided extra strength to the already strong Thor.

 En la mitología nórdica, los seres divinos estaban divididos en tres grandes familias: los Ases, los Vanir y los Jothuns. La familia dominante era la de los Ases, los cuales dominaban el resto de los nueve mundos desde su hogar en el reino de Asgard, y tenían como campeón a Thor, hijo del dios principal Odin y la diosa de la Tierra, y dios pelirrojo del trueno y los rayos, cuyas lluvias proporcionaban fertilidad al terreno. También era el protector de Midgard, la 'tierra del medio' y reino habitado por la humanidad. Con su carro volador, tirado por las dos grandes cabras Tanngnjóstr y Tanngrisnir, viajaba por los cielos para enfrentarse a los Jothuns, los 'Gigantes del Hielo' representantes de las antiguas y destructivas fuerzas de la Naturaleza, derrotándolos con su martillo mágico Mjolnir ('el Destructor'), tan poderoso que debía manipularse con guantes de hierro y un cinturón mágico que proporcionaba fuerza extra al ya de por sí forzudo Thor.

 A la mitologia nòrdica, els éssers divins estaven dividits en tres grans famílies: els Asos, els Vanir i els Jothuns. La família dominant era la dels Asos, els quals dominaven la resta dels nou mons des de la seva llar al regne d'Asgard, i tenien com a campió a Thor, fill del déu principal Odin i la deessa de la Terra, i déu pèl-roig del tro i els llamps, les pluges del qual proporcionaven fertiltat al terreny. També era el protector de Midgard, la 'terra del mig' i regne habitat per la humanitat. Amb el seu carro volador, tirat per les dues grans cabres Tanngnjóstr i Tanngrisnir, viatjava pels cels per a enfrontar-se als Jothuns, els 'Gegants del Gel' representants de les antigues i destructives forces de la Natura, derrotant-los amb el seu martell màgic Mjolnir ('el Destructor'), tan poderós que s'havia de manipular amb guants de ferro i un cinturó màgic que proporcionava força extra al ja de per sí forçut Thor.

Happy (past) Hallowe'en!

 For various reasons, I have spent a good season without posting any illustration. As far as possible, I will try to change this situation and posting drawings (about mythology and folklore, although if you want them to deal with other topics, such as literature, fanarts, etc... don't feel shy about letting me know. Feedback is always welcome) again with much more regularity. In the meantime, and for being the dates that are, a disturbing self portrait illustration with all the fauna that has been visiting my studio in recent times, with special mention to the 'silverfish', a nocturnal insects that are especially persistent and prolific (although harmless... or this is what I've been reading about them 😗).

 Por varios motivos, he pasado una buena temporada sin subir ninguna ilustración. En la medida de lo posible, intentaré cambiar esta situación y volver a subir dibujos (sobre mitología y folclore, aunque si queréis que traten sobre otros temas, como literatura, fanarts, etc... no dudéis en hacérmelo saber. Los comentarios siempre son bienvenidos) con mucha más regularidad. Mientras, y por ser las fechas que son, un inquietante autorretrato ilustrado junto a toda la fauna que ha ido visitando mi estudio en los últimos tiempos, con especial mención por los 'pececitos de plata', unos insectos nocturnos especialmente persistentes y prolíficos (aunque inofensivos... o eso es lo que he leído de ellos 😗). 

 Per diversos motius, he passat una bona temporada sense pujar cap il·lustració. En la mesura del possible, intentaré canviar aquesta situació i tornar a pujar dibuixos (sobre mitologia i folklore, encara que si voleu que tractin sobre altres temes, com literatura, fanarts, etc... no dubteu a fer-m'ho saber. Els comentaris sempre són benvinguts) amb molta més regularitat. Mentrestant, i per ser les dates que són, un inquietant autoretrat il·lustrat amb tota la fauna que ha anat visitant el meu estudi en els darrers temps, amb especial menció pels 'peixets de plata', uns insectes nocturns especialment persistents i prolífics (encara que inofensius... o això és el que he llegit d'ells 😗).