'Nine companions. So be it! You shall be the Fellowship of the Ring!'

 The casting for 'The Lord of the Rings' movies is undoubtedly among the most spot-on, but when I read the novels some 26 years ago, I had these specific images in my mind for the members of the Fellowship of the Ring, both at the beginning and at the end of the adventure.

 El reparto de las películas de 'El Señor de los Anillos' es, sin duda, uno de los más acertados; pero, cuando leí las novelas hace ya unos 26 años, en la cabeza tenía estas imágenes para cada uno de los miembros de la Compañía del Anillo, desde el principio al final de la aventura.

 El repartiment de les pel·lícules de 'El Senyor dels Anells' és, sens dubte, un dels més acertats; però, quan vaig llegir les novel·les ara fa ja uns 26 anys, al cap hi tenia aquestes imatges per a cada un dels membres de la Germandat de l'Anell, des de l'inici al final de l'aventura. 

 

 

'From Ib to Asshai, when men see my sails, they pray...'

 I'm one of those resigned readers who's come to terms with the fact that I won't be able to read the end of George R. R. Martin's 'A Song of Ice and Fire' saga. Even so, here's an illustration from 'The Forsaken', one of the few revealed chapters from the penultimate book in the saga, 'The Winds of Winter', in which the priest Aeron 'Damphair' Greyjoy has an apocalyptic vision of his brother Euron 'Crow's Eye' Greyjoy transformed into a kind of Cthulhu-like entity, the true Antichrist of the world of Westeros.

 Soy uno de esos lectores resignados que ha aceptado el hecho de que nunca podrá leer el final de la saga de 'Canción de Hielo y Fuego' de George R. R. Martin. Sin embargo, aquí va una ilustración de 'El Abandonado', uno de los pocos capítulos revelados del penúltimo libro de la saga, 'Vientos de Invierno', en el que el sacerdote Aeron 'Pelomojado' Greyjoy tiene una visión apocalíptica de su hermano Euron 'Ojo de Cuervo' Greyjoy convertido en una especie de entidad cthulhuniana, el auténtico Anticristo del mundo de Poniente. 

 Sóc un d'aquells lectors resignats que ha acceptat el fet que mai podrà llegir el final de la saga de 'Cançó de Gel i Foc' de George R. R. Martin. Tot i així, aquí va una il·lustració de 'L'Abandonat', un dels pocs capítols revelats del penúltim llibre de la saga, 'Vents d'Hivern', en el què el sacerdot Aeron 'Capmoll' Greyjoy té una visió apocalíptica del seu germà Euron 'Ull de Corb' Greyjoy convertit en una mena d'entitat cthulhuniana, el veritable Anticrist del món de Vessos.

Westeros if it were real

  A few days ago, a discussion took place on Twitter about the basis for the fictional continent of Westeros in George R.R. Martin's 'A Song of Ice and Fire' saga (better known for its television adaptation 'Game of Thrones'). For me, it's quite clear that its basis is a vertical map of Europe with the map of Great Britain superimposed on it, but here's my explanation of my theory: The Narrow Sea is the Mediterranean Sea, Dorne is the Iberian Peninsula, the Red Mountains are the Pyrenees (which separate Dorne/the Iberian Peninsula from the rest of the continent). The Reach is France. The Westerlands are England if it were attached to the continent, while the Iron Islands are Denmark separated from the continent (or, better yet, they are an expanded version of North Sea islands like the Faroe or the Shetland Islands). King's Landing is London, but it also has a lot in common with Rome, the "spiritual" capital of Europe for many centuries, near the Narrow Sea/Mediterranean Sea. Many say the Vale is Switzerland because of its mountains, but it reminds me more of the Balkans: A mountainous and rugged territory with many tensions between the peoples (remember that, during the first volume of the saga, the knights of the Vale are embroiled in a "domestic war" against the various tribes that inhabit the mountains). And the North, although culturally it's clearly Scotland, is also a vast, almost flat territory, like the entire corridor that runs from the center of Europe to the deepest Siberia, an immense and wild territory of nomadic populations who never heard of "kings in castles".

 Hace unos días, se debatió en Twitter sobre la base del continente ficticio de Poniente de la saga 'Canción de Hielo y Fuego' de George R.R. Martin (más conocida por su adaptación televisiva, 'Juego de Tronos'). Para mí, está bastante claro que se basa en un mapa vertical de Europa con el mapa de Gran Bretaña superpuesto, pero he aquí la explicación de mi teoría: El Mar Angosto es el Mar Mediterráneo, Dorne es la Península Ibérica, las Montañas Rojas son los Pirineos (que separan Dorne/la Península Ibérica del resto del continente). El Dominio es Francia. Las Tierras del Oeste son Inglaterra si estuviera unida al continente, mientras que las Islas del Hierro son Dinamarca separada del continente (o, mejor aún, son una versión ampliada de las islas del Mar del Norte como las Islas Feroe o las Shetland). Desembarco del Rey es Londres, pero también tiene mucho en común con Roma, la capital «espiritual» de Europa durante muchos siglos, cerca del Mar Angosto/Mediterráneo. Muchos dicen que el Valle es Suiza por sus montañas, pero a mí me recuerda más a los Balcanes: Un territorio montañoso y accidentado con muchas tensiones entre sus pueblos (recordemos que, durante el primer volumen de la saga, los caballeros del Valle se ven envueltos en una «guerra doméstica» contra las diversas tribus que habitan las montañas). Y el Norte, aunque culturalmente es claramente Escocia, es también un territorio vasto, casi llano, como todo el corredor que se extiende desde el centro de Europa hasta la Siberia más profunda, un territorio inmenso y salvaje de poblaciones nómadas que jamás oyeron hablar de «reyes en castillos».

 Fa uns dies, es va debatre a Twitter sobre la base del continent fictici de Ponent de la saga 'Cançó de Gel i Foc' de George R.R. Martin (més coneguda per la seva adaptació televisiva, 'Joc de Trons'). Per mi, és força clar que es basa en un mapa vertical d'Europa amb el mapa de Gran Bretanya superposat, però aquí us deixo l'explicació de la meva teoria: El Mar Angost és la Mar Mediterrània, Dorne és la Península Ibèrica, les Muntanyes Roges són els Pirineus (que separen Dorne/la Península Ibèrica de la resta del continent). El Domini és França. Les Terres de l'Oest són Anglaterra si estigués unida al continent, mentre que les Illes del Ferro són Dinamarca separada del continent (o, millor encara, són una versió ampliada de les illes del Mar del Nord com les Illes Fèroe o les Shetland). Port Reial és Londres, però també té molt en comú amb Roma, la capital «espiritual» d'Europa durant molts segles, a prop del Mar Angost/Mediterrani. Molts diuen que la Vall és Suïssa per les muntanyes, però a mi em recorda més els Balcans: Un territori muntanyós i accidentat amb moltes tensions entre els seus pobles (recordem que, durant el primer volum de la saga, els cavallers de la Vall es veuen embolicats en una «guerra domèstica» contra les diverses tribus que habiten les muntanyes). I el Nord, encara que culturalment és clarament Escòcia, és també un territori vast, gairebé planer, com tot el corredor que s'estén des del centre d'Europa fins a la Sibèria més profunda, un territori immens i salvatge de poblacions nòmades que no van sentir mai parlar de «reis en castells».

Eng. Bonus track: Aegon the Dragon and his sisters discussing geography in the Map Room of Dragonstone Castle.

Cast. Bonus track: Aegon el Dragón y sus hermanas discutiendo de geografía en la Sala del Mapa del castillo de Rocadragón.

Cat. Bonus track: Aegon el Drac i les seves germanes discutint de geografia a la Sala del Mapa del castell de Rocadrac.

Qui dia passa, any empeny

 Taking advantage of the end of summer, and hoping to revive some activity on the blog to see if people are encouraged to interact more, I've realized that perhaps the lack of interaction is because I'm a complete unknown to the vast majority of its visitors. So, since today is my birthday, I'm leaving you this autobiographical note so you can get to know me a little better. I was born forty-two years ago in the town of Hostalric. Since then, I've spent half of that time navigating fictional worlds in any format, whether literature, film or comics, with a marked preference for those inhabited by the unusual and the fantastic, usually starring monsters and other exceptional beings. In the rest of my time, my interest in the real "monsters" that inhabited our world —dinosaurs and other prehistoric creatures— led me to become interested in science; thus, years later, I ended up studying Environmental Sciences at the University of Girona. After that journey, I devoted myself to another of my hobbies, drawing, and studied Illustration and Comics at the La Llotja School of Arts in Barcelona. Therefore, I currently dedicate myself professionally to illustration and comics, having designed most of the labels for the now-defunct Popaire craft beer brand from Blanes, with which I also collaborated on the comic 'Els Birranutes' ('The Beernauts' in Catalan), a humorous take on the world of craft beer. More recently, I have created several comics for the CCOO union.

In the realm of my other great hobby, writing, between 2003 and 2008 I wrote and published on various websites the fanfic novel based on Tolkien's work 'Osgiliath 2003 of the Fourth Age', about a modern and futuristic Middle-Earth. I've also published short stories in local magazines, and for almost a year now, you can find my collection of fantasy stories, 'Entre las raíces y otros relatos insensatos', in the Amazon store.

I currently live in Blanes, although you can also find me on social media:

Instagram: @warlike_hermit / @ricardpujadaslibros

X/Twitter: @RicardPuj

Facebook: www.facebook.com/ricard.pujadas.ilustracio

 Aprovechando que es el final del verano, y para reactivar un poco la actividad en el blog a ver si la gente se anima a interactuar más en él, me he dado cuenta que tal vez la baja interacción es porqué yo soy un gran desconocido para la gran mayoría de sus visitantes. Así que, ya que hoy es mi cumpleaños, os dejo esta nota autobiográfica para que me conozcáis un poco mejor. Yo nací hace ya cuarenta y dos años en el pueblo de Hostalric. Desde entonces he pasado la mitad de este tiempo navegando en los mundos de ficción en cualquiera de los formatos en que se presentaran, ya fuera la literatura, el cine o el cómic, con marcada preferencia por aquellos habitados por lo inusual y lo fantástico, usualmente protagonizados por monstruos y otros seres excepcionales. En el resto de mi tiempo, mi afición por los "monstruos" reales que habitaron nuestro mundo, dinosaurios y otras criaturas prehistóricas, me llevó a interesarme por la ciencia; por lo que, años más tarde, acabé estudiando Ciencias Ambientales en la Universidad de Girona. Después de ese periplo, me dediqué a otra de mis aficiones, el dibujo, por lo que estudié Ilustración y Cómic en la Escuela de Artes de La Llotja de Barcelona. Por ello, actualmente me dedico profesionalmente a la ilustración y al cómic, habiendo diseñado la mayoría de etiquetas de la ya extinta marca de cerveza artesana Popaire de Blanes, con la que también colaboré en la realización del cómic 'Els Birranutes' entorno al mundillo de la cerveza artesana en clave de humor. Más recientemente, he realizado varias obras de cómic para el sindicato de CCOO.

En el terreno de mi otra gran afición, la escritura, entre 2003 y 2008 escribí y publiqué en varios sitios webs la novela fanfic entorno a la obra de Tolkien 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad', sobre una Tierra Media moderna y futurista. Además, también he publicado relatos cortos en revistas locales y, actualmente, hace ya casi un año que podéis encontrar mi recopilatorio de cuentos fantásticos 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' en la tienda de amazon.

Actualmente resido en Blanes, aunque también me podréis encontrar en las redes sociales:

Instagram: @warlike_hermit / @ricardpujadaslibros

X/Twitter: @RicardPuj

Facebook: www.facebook.com/ricard.pujadas.ilustracio    

 Aprofitant que és el final de l'estiu, i per reactivar una mica l'activitat al bloc a veure si la gent s'anima a interactuar-hi més, m'he adonat que potser la baixa interacció és perquè jo sóc un gran desconegut per a la gran majoria dels seus visitants. Així que, ja que avui és el meu aniversari, us deixo aquesta nota autobiogràfica perquè em conegueu una mica millor. Jo vaig néixer ja fa quaranta-dos anys al poble d'Hostalric. Des d'aleshores he passat la meitat d'aquest temps navegant als mons de ficció en qualsevol dels formats en què es presentessin, ja fos la literatura, el cinema o el còmic, amb marcada preferència per aquells habitats per l'inusual i el fantàstic, usualment protagonitzats per monstres i altres éssers excepcionals. A la resta del meu temps, la meva afició pels "monstres" reals que van habitar el nostre món, dinosaures i altres criatures prehistòriques, em va portar a interessar-me per la ciència; per la qual cosa, anys més tard, vaig acabar estudiant Ciències Ambientals a la Universitat de Girona. Després d'aquell periple, em vaig dedicar a una altra de les meves aficions, el dibuix, i vaig estudiar Il·lustració i Còmic a l'Escola d'Arts de La Llotja de Barcelona. Per això, actualment em dedico professionalment a la il·lustració i al còmic, havent dissenyat la majoria d'etiquetes de la ja desapareguda marca de cervesa artesana Popaire de Blanes, amb la qual també vaig col·laborar en la realització del còmic 'Els Birranutes' al voltant del món de la cervesa artesana en clau d'humor. Més recentment, he fet diverses obres de còmic per al sindicat de CCOO.

Al terreny de la meva altra gran afició, l'escriptura, entre 2003 i 2008 vaig escriure i publicar a diversos llocs webs la novel·la fanfic entorn de l'obra de Tolkien 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad', sobre una Terra Mitjana moderna i futurista. A més, també he publicat relats curts a revistes locals i, actualment, ja fa gairebé un any que podeu trobar el meu recopilatori de contes fantàstics 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' a la botiga d'amazon.

Actualment resideixo a Blanes, encara que també em podreu trobar a les xarxes socials:

Instagram: @warlike_hermit / @ricardpujadaslibros

X/Twitter: @RicardPuj

Facebook: www.facebook.com/ricard.pujadas.ilustracio

2003                                              2013                                                 2015

 

2016                                        2017                                                        2018

  

2018                                         2019

Eng. Lost at the 2003 L'Hospitalet City Manga and Japanese Culture Con.

Cast. Perdido por el Salón del Manga y la Cultura Japonesa de L'Hospitalet del 2003.

 

Cat. Perdut pel Saló del Manga i la Cultura Japonesa de l'Hospitalet del 2003.

Osgiliath 2003 of the Fourth Age. Heroes

Twenty years ago I wrote the fan fic 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad' ('Osgiliath 2003 of the Fourth Age' in Spanish) about a modern and future Middle-Earth, 2000 years after what happened in 'The Lord of the Rings' novels (you can find it on the website elfenomeno in Spanish). The following illustrations are three of the main protagonists, armed and equipped 'in the old way' to assault the skyscraper of the 'Crystal Tower', the headquarters, not only of the new government of Gondor located in the heart of the city of Osgiliath, but also the lair of a new and emerging Dark Power.

Hace veinte años escribí el fan fic 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad' sobre una Tierra Media moderna y futura, 2000 años después de lo acontecido en las novelas de 'El Señor de los Anillos' (lo podréis encontrar en la página web de elfenomeno). Las siguientes ilustraciones son tres de los protagonistas principales, armados y equipados 'a la vieja usanza' para asaltar el rascacielos de la 'Torre de Cristal', la sede, no tan sólo del nuevo gobierno de Gondor ubicado en el corazón de la ciudad de Osgiliath, sino también de un nuevo y emergente Poder Oscuro. 

Fa vint anys vaig escriure el fan fic 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad' sobre una Terra Mitjana moderna i futura, 2000 anys després del que va passar a les novel·les de 'El Senyor dels Anells' (el podreu trobar a la pàgina web de elfenomeno en castellà). Les següents il·lustracions són tres dels protagonistes principals, armats i equipats 'a la vella usança' per assaltar el gratacels de la 'Torre de Cristall', la seu, no només del nou govern de Góndor ubicat al cor de la ciutat d'Osgiliath, sinó també d'un nou i emergent Poder Fosc.

Eng. The wizard Pallando was already a character that appeared in Tolkien's legendarium. A member of the group of five 'istari' or wizards along with Gandalf and Saruman, he was one of the two mysterious 'blue wizards' who were lost in the East of Middle-Earth. Two thousand years later, he is also the only one left to face a new force of Darkness, equipped only with his staff and a 'mithril' armor that the elves made expressly for the wizards in their conflict with Sauron, but which none of them, including Gandalf, ever had time to wear.

Cast. El mago Pallando ya era un personaje aparecido en el legendarium de Tolkien. Integrante del grupo de los cinco 'istari' o magos junto a Gandalf y Saruman, él era uno de los dos misteriosos 'magos azules' que se perdieron por el Este de la Tierra Media. Dos mil años después, él es también el único que queda para enfrentar una nueva fuerza de las tinieblas, equipado tan sólo con su bastón y una armadura de 'mithril' que los elfos fabricaron expresamente para los magos en su conflicto con Sauron, pero que ninguno de ellos, incluyendo Gandalf, nunca tuvo tiempo de llevar.

Cat. El mag Pallando ja era un personatge aparegut al legendarium de Tolkien. Integrant del grup dels cinc 'istari' o mags juntament amb en Gàndalf i en Sàruman, ell era un dels dos misteriosos 'mags blaus' que es van perdre per l'Est de la Terra Mitjana. Dos mil anys després, ell és també l'únic que queda per enfrontar una nova força de les tenebres, equipat només amb el seu bastó i una armadura de 'mithril' que els elfs van fabricar expressament per als mags en el seu conflicte amb Sàuron, però que cap d'ells, incloent en Gàndalf, mai va tenir temps de portar.

Eng. Raised on the harsh streets of the suburbs of the megalopolis of the city of Osgiliath, Abdelkarr is a Haradrim boy from the world of street gangs who, by an oath from his ancestors, must join the wizard Pallando in his fight against the new Dark Lord, equipped with an armor and a sword forged in the furnaces of Mordor for one of the southern generals of Sauron's armies, but this time it will serve the forces of light.

Cast. Criado en las duras calles de los suburbios de la megalópolis de la ciudad de Osgiliath, Abdelkarr es un chico Haradrim procedente del mundo de las bandas callejeras que, por un juramento de sus antepasados, deberá unirse al mago Pallando en su lucha contra el nuevo Señor Oscuro, equipado con una armadura y una espada forjados en los hornos de Mordor para uno de los generales del Sur de los ejércitos de Sauron, pero que en esta ocasión servirán a las fuerzas de la luz.

Cat. Criat als durs carrers dels suburbis de la megalòpolis de la ciutat d'Osgiliath, Abdelkarr és un noi Haradrim procedent del món de les bandes de carrer que, per un jurament dels seus avantpassats, haurà d'unir-se al mag Pallando en la seva lluita contra el nou Senyor Fosc, equipat amb una armadura i una espasa forjats als forns de Mórdor per a un dels generals del Sud dels exèrcits d'en Sàuron, però que en aquesta ocasió serviran a les forces de la llum.

Eng. In the new Age of Man that is the Fourth Age of the Sun, there are few populations of the rest of the Free Peoples remaining in Middle-Earth. With almost all the elves gone, the dwarves survive as best they can in this new world. Dwalin is a teenage dwarf, son of one of these dwarven families who survive thanks to their mechanical workshop in the center of Osgiliath. Equipped with an armor that the most ancient Dwarf Lords gave to King Elessar for his coronation, and that had remained hidden for millennia in the treasure chamber of the ancient kings of Gondor, he will not hesitate to launch into the fight to protect his friends and to the future of his people.

Cast. En la nueva Era del Hombre que supone ser la Cuarta Edad del Sol, son pocas las poblaciones del resto de Pueblos Libres que quedan en la Tierra Media. Desaparecidos -casi- todos los elfos, los enanos sobreviven como pueden en esta nuevo mundo. Dwalin es un adolescente enano, hijo de una de estas familias enanas que sobreviven gracias a su taller mecánico en el centro de Osgiliath. Equipado con una armadura que los más antiguos Señores Enanos regalaron al Rey Elessar por su coronación, y que había permanecido oculta durante milenios en la cámara de los tesoros de los antiguos reyes de Gondor, no dudará en lanzarse a la lucha para proteger a sus amigos y al futuro de su gente.

Cat. A la nova Era de l'Home que suposa ser la Quarta Edat del Sol, són poques les poblacions de la resta de Pobles Lliures que queden a la Terra Mitjana. Desapareguts -gairebé- tots els elfs, els nans sobreviuen com poden en aquest nou món. En Dwalin és un adolescent nan, fill d'una d'aquestes famílies nanes que sobreviuen gràcies al seu taller mecànic al centre d'Osgiliath. Equipat amb una armadura que els més antics Senyors Nans van regalar al Rei Eléssar per a la seva coronació, i que havia estat oculta durant mil·lennis a la cambra dels tresors dels antics reis de Góndor, no dubtarà a llançar-se a la lluita per a protegir els seus amics i el futur de la seva gent.

'... In man's form trod the ways of exile'

Fulfilling the mandate of the previous day's survey at my Instagram account (@warlike_hermit), here is an illustration of literary origin: Grendel, the antagonist of the Anglo-Saxon epic poem 'Beowulf', the oldest manuscript poem written in Old English. Described as a large monstruous creature thirsty for blood, in the same poem we are told that Grendel is a descendant of the cursed line of Cain himself. Also inhabitant of desolate landscaps and marshes, Grendel will doom his fate when he faces the hero and warrior Beowulf, who in a single combat will manage to kill him by tearing off his arm.

Cumpliendo con el mandato de la encuesta del otro día en mi cuenta de Instagram (@warlike_hermit), aquí tenéis una ilustración de origen literario: Grendel, el antagonista del poema épico anglosajón 'Beowulf', el poema manuscrito más antiguo escrito en inglés antiguo. Descrito como una gran criatura monstruosa sedienta de sangre, en el mismo poema se nos dice que Grendel es un descendiente de la línea maldita del mismísimo Caín. Habitante también de parajes desolados y humedales, Grendel sellará su destino cuando se enfrente al héroe y guerrero Beowulf, quien, en un combate singular, conseguirá matarlo arrancándole un brazo. 

Complint amb el mandat de l'enquesta de l'altre dia al meu compte d'Instagram (@warlike_hermit), aquí teniu una il·lustració d'origen literari: Grendel, l'antagonista del poema èpic anglosaxó 'Beowulf', el poema manuscrit més antic escrit en anglès antic. Descrit com una gran criatura monstruosa assedegada de sang, en el mateix poema se'ns diu que Grendel és un descendent de la línia maleïda del mateix Caïm. Habitant també de paratges desolats i aiguamolls, Grendel sellerà el seu destí quan s'enfronti a l'heroi i guerrer Beowulf, qui, en un combat singular, aconseguirà matar-lo arrancant-li un braç.

    

It's always summer under the sea!

 'I know, I know, oh, oh, oh!' For some time now I have been reviewing the saga of 'A Song of Ice and Fire' books by George R. R. Martin and I have found that one of the most fascinating characters is the jester of the Baratheon family (character that didn't appear in the television adaptation of the books 'Game of Thrones'): Poor Patchface, an involuntary prophet and, as Melisandre says, an always disturbing presence.

 '¡Lo sé, lo sé, je, je, je!' Hace un tiempo que me estoy revisando la saga de libros de 'Canción de Hielo y Fuego' por George R. R. Martin y me he encontrado que uno de los personajes más fascinantes es el bufón de la familia Baratheon (personaje que no aparecía en la adaptación televisiva de los libros 'Juego de Tronos'): El pobre Caramanchada, un profeta involuntario y, como dice Melisandre, una presencia siempre inquietante.

 'Ho sé, ho sé, he, he, he!' Fa un temps que m'estic revisant la saga de llibres de 'Cançó de Gel i Foc' per George R. R. Martin i m'he trobat que un dels personatges més fascinants és el bufó de la família Baratheon (personatge que no apareixia en l'adaptació televisiva dels llibres 'Joc de Trons'): El pobre Caratacada, un profeta involuntari i, com diu la Melisandre, una presència sempre inquietant.

 

Chaos Reigns!

 Are these your gods? Because mine do. I admit that I have never played a game of 'Warhammer' due to a mix of circumstances, such a lack of money, time or a group of people who wanted to play it, but I have always been attracted to its lore and, during my university years, I could almost repeat by heart the stories behind each character or faction. Let this illustration serve as a small tribute to Khorne, Tzeentch, Nurgle and Slaanesh, the Lords of the Warp!

 ¿Son estos tus dioses? Porque los míos sí. Reconozco que nunca he jugado a una partida de 'Warhammer' por culpa de una mezcla de circunstancias, como la falta de dinero, tiempo o un grupo de gente que quisiera jugar, pero siempre me ha atraído su lore y, durante mis años de universidad, casi podía repetir de memoria las historias detrás de cada personaje o facción. Sirva, pues, esta ilustración como pequeño homenaje a Khorne, Tzeentch, Nurgle y Slaanesh, ¡Señores de la Disformidad!

 Són aquests els teus déus? Perquè els meus sí. Reconec que mai he jugat a una partida de 'Warhammer' per culpa d'una barreja de circumstàncies, com ara la manca de diners, temps o un grup de gent que hi volguès jugar, però sempre m'ha atret el seu lore i, durant els meus anys d'universitat, gairebé podia repetir de memòria les històries darrera de cada personatge o facció. Serveixi, doncs, aquesta il·lustració com a petit homenatge a Khorne, Tzeentch, Nurgle i Slaanesh, Senyors de la Disformitat!