Reflexions d'estiu

 Latest work for the Blanes magazine 'La Comuna', featuring an illustration that likely served as a critical commentary on contemporary society. If you are from Blanes (my home town), you can get a copy easily and for free. 

 Último trabajo para la revista 'La Comuna' de Blanes con una ilustración que debía de funcionar como comentario crítico de la sociedad contemporánea. Si eres de Blanes (mi pueblo natal), podrás conseguirla de manera fácil y gratuita.

 Darrer treball per a la revista 'La Comuna' de Blanes amb una il·lustració que devia funcionar com a comentari crític de la societat contemporània. Si sou de Blanes (el meu poble natal), la podreu aconseguir de manera fàcil i gratuïta. 

Eng. The final illustration alongside the already published magazine (The monument reads 'To Knowledge' in Catalan).

Cast. La ilustración final junto a la revista ya publicada (En el monumento reza 'Al Conocimiento' en catalán).

Cat. La il·lustració final al costat de la revista ja publicada.

Eng. Discarded proposals.

Sketch 1: Girl - Look at that inflatable shark! They’re making them more realistic all the time! Shall we head back to the sand now?

Boy - To the sand? Weren't we on it already?

Sketch 2: AI Robot - Very poor. If you want to download a 'drawing' program like your classmates, you can do so... By paying a fee, of course.

Cast. Propuestas descartadas.

Boceto 1: Chica - ¡Mira que muñeco hinchable con la forma de un tiburón! ¡Cada vez los hacen más realistas! ¿Volvemos ya a la arena?

Chico - ¿A la arena? ¿No estábamos ya sobre de ella?

Boceto 2: Robot IA - Muy deficiente. Si quieres descargarte un programa de 'dibujo' igual que tus compañeros, puedes hacerlo... Pagando una cuota, eso sí. 

Cat. Propostes descartades.

The Human Octopus

 It's always said that octopuses are strange and, in truth, if a human being had their body organization it would basically be a body (the "head" of the octopus that contains all its essential organs) from which the eight "arms" would emerge around the mouth (oh, and in males, one of the fingers would be the penis).

 Siempre se dice que los pulpos son extraños y, en verdad, si un ser humano tuviera su organización corporal básicamente sería un cuerpo (la "cabeza" del pulpo que contiene todos sus órganos esenciales) del que surgirían los ocho "brazos" en torno a la boca (ah, y en los machos, uno de los dedos sería el pene).

 Sempre es diu que els pops són estranys i, en veritat, si un ésser humà tingués la seva organització corporal bàsicament seria un cos (el "cap" del pop que conté tots els seus òrgans essencials) del qual sorgirien els vuit "braços" entorn de la boca (ah, i en els mascles, un dels dits seria el penis). 

Bon Dia del Còmic!

 Yesterday was the Comic Book Day and, to celebrate it, I created this quick retrospective as a small sample of some of my work in this field, from my beginnings to the present day. And if you want to enjoy some of this work in more detail, you can click on the 'Còmic' and 'Tires còmiques' ('Comic Strips' in Catalan) sections in the right column of my blog.

 Ayer fue el Día del Cómic y, para celebrarlo, elaboré esta retrospectiva rápida como una pequeña muestra de parte de mis trabajos en este campo, desde mis inicios hasta el día de hoy. Y si deseáis disfrutar con más detalle de alguno de estos trabajos, podéis clicar en las secciones de 'Còmic' y 'Tires còmiques' ('Tiras cómicas' en catalán) de la columna derecha de mi blog.

 Ahir va ser el Dia del Còmic i, per celebrar-ho, vaig elaborar aquesta retrospectiva ràpida com una petita mostra d'una part dels meus treballs en aquest camp, des dels meus inicis fins a l'actualitat. I si voleu gaudir amb més temps d'algun d'aquests treballs, podeu clicar a les seccions de 'Còmic' i 'Tires còmiques' de la columna dreta del meu bloc. 

Qui dia passa, any empeny

 Taking advantage of the end of summer, and hoping to revive some activity on the blog to see if people are encouraged to interact more, I've realized that perhaps the lack of interaction is because I'm a complete unknown to the vast majority of its visitors. So, since today is my birthday, I'm leaving you this autobiographical note so you can get to know me a little better. I was born forty-two years ago in the town of Hostalric. Since then, I've spent half of that time navigating fictional worlds in any format, whether literature, film or comics, with a marked preference for those inhabited by the unusual and the fantastic, usually starring monsters and other exceptional beings. In the rest of my time, my interest in the real "monsters" that inhabited our world —dinosaurs and other prehistoric creatures— led me to become interested in science; thus, years later, I ended up studying Environmental Sciences at the University of Girona. After that journey, I devoted myself to another of my hobbies, drawing, and studied Illustration and Comics at the La Llotja School of Arts in Barcelona. Therefore, I currently dedicate myself professionally to illustration and comics, having designed most of the labels for the now-defunct Popaire craft beer brand from Blanes, with which I also collaborated on the comic 'Els Birranutes' ('The Beernauts' in Catalan), a humorous take on the world of craft beer. More recently, I have created several comics for the CCOO union.

In the realm of my other great hobby, writing, between 2003 and 2008 I wrote and published on various websites the fanfic novel based on Tolkien's work 'Osgiliath 2003 of the Fourth Age', about a modern and futuristic Middle-Earth. I've also published short stories in local magazines, and for almost a year now, you can find my collection of fantasy stories, 'Entre las raíces y otros relatos insensatos', in the Amazon store.

I currently live in Blanes, although you can also find me on social media:

Instagram: @warlike_hermit / @ricardpujadaslibros

X/Twitter: @RicardPuj

Facebook: www.facebook.com/ricard.pujadas.ilustracio

 Aprovechando que es el final del verano, y para reactivar un poco la actividad en el blog a ver si la gente se anima a interactuar más en él, me he dado cuenta que tal vez la baja interacción es porqué yo soy un gran desconocido para la gran mayoría de sus visitantes. Así que, ya que hoy es mi cumpleaños, os dejo esta nota autobiográfica para que me conozcáis un poco mejor. Yo nací hace ya cuarenta y dos años en el pueblo de Hostalric. Desde entonces he pasado la mitad de este tiempo navegando en los mundos de ficción en cualquiera de los formatos en que se presentaran, ya fuera la literatura, el cine o el cómic, con marcada preferencia por aquellos habitados por lo inusual y lo fantástico, usualmente protagonizados por monstruos y otros seres excepcionales. En el resto de mi tiempo, mi afición por los "monstruos" reales que habitaron nuestro mundo, dinosaurios y otras criaturas prehistóricas, me llevó a interesarme por la ciencia; por lo que, años más tarde, acabé estudiando Ciencias Ambientales en la Universidad de Girona. Después de ese periplo, me dediqué a otra de mis aficiones, el dibujo, por lo que estudié Ilustración y Cómic en la Escuela de Artes de La Llotja de Barcelona. Por ello, actualmente me dedico profesionalmente a la ilustración y al cómic, habiendo diseñado la mayoría de etiquetas de la ya extinta marca de cerveza artesana Popaire de Blanes, con la que también colaboré en la realización del cómic 'Els Birranutes' entorno al mundillo de la cerveza artesana en clave de humor. Más recientemente, he realizado varias obras de cómic para el sindicato de CCOO.

En el terreno de mi otra gran afición, la escritura, entre 2003 y 2008 escribí y publiqué en varios sitios webs la novela fanfic entorno a la obra de Tolkien 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad', sobre una Tierra Media moderna y futurista. Además, también he publicado relatos cortos en revistas locales y, actualmente, hace ya casi un año que podéis encontrar mi recopilatorio de cuentos fantásticos 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' en la tienda de amazon.

Actualmente resido en Blanes, aunque también me podréis encontrar en las redes sociales:

Instagram: @warlike_hermit / @ricardpujadaslibros

X/Twitter: @RicardPuj

Facebook: www.facebook.com/ricard.pujadas.ilustracio    

 Aprofitant que és el final de l'estiu, i per reactivar una mica l'activitat al bloc a veure si la gent s'anima a interactuar-hi més, m'he adonat que potser la baixa interacció és perquè jo sóc un gran desconegut per a la gran majoria dels seus visitants. Així que, ja que avui és el meu aniversari, us deixo aquesta nota autobiogràfica perquè em conegueu una mica millor. Jo vaig néixer ja fa quaranta-dos anys al poble d'Hostalric. Des d'aleshores he passat la meitat d'aquest temps navegant als mons de ficció en qualsevol dels formats en què es presentessin, ja fos la literatura, el cinema o el còmic, amb marcada preferència per aquells habitats per l'inusual i el fantàstic, usualment protagonitzats per monstres i altres éssers excepcionals. A la resta del meu temps, la meva afició pels "monstres" reals que van habitar el nostre món, dinosaures i altres criatures prehistòriques, em va portar a interessar-me per la ciència; per la qual cosa, anys més tard, vaig acabar estudiant Ciències Ambientals a la Universitat de Girona. Després d'aquell periple, em vaig dedicar a una altra de les meves aficions, el dibuix, i vaig estudiar Il·lustració i Còmic a l'Escola d'Arts de La Llotja de Barcelona. Per això, actualment em dedico professionalment a la il·lustració i al còmic, havent dissenyat la majoria d'etiquetes de la ja desapareguda marca de cervesa artesana Popaire de Blanes, amb la qual també vaig col·laborar en la realització del còmic 'Els Birranutes' al voltant del món de la cervesa artesana en clau d'humor. Més recentment, he fet diverses obres de còmic per al sindicat de CCOO.

Al terreny de la meva altra gran afició, l'escriptura, entre 2003 i 2008 vaig escriure i publicar a diversos llocs webs la novel·la fanfic entorn de l'obra de Tolkien 'Osgiliath 2003 de la Cuarta Edad', sobre una Terra Mitjana moderna i futurista. A més, també he publicat relats curts a revistes locals i, actualment, ja fa gairebé un any que podeu trobar el meu recopilatori de contes fantàstics 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' a la botiga d'amazon.

Actualment resideixo a Blanes, encara que també em podreu trobar a les xarxes socials:

Instagram: @warlike_hermit / @ricardpujadaslibros

X/Twitter: @RicardPuj

Facebook: www.facebook.com/ricard.pujadas.ilustracio

2003                                              2013                                                 2015

 

2016                                        2017                                                        2018

  

2018                                         2019

Eng. Lost at the 2003 L'Hospitalet City Manga and Japanese Culture Con.

Cast. Perdido por el Salón del Manga y la Cultura Japonesa de L'Hospitalet del 2003.

 

Cat. Perdut pel Saló del Manga i la Cultura Japonesa de l'Hospitalet del 2003.

Sí, el canvi climàtic és real i nosaltres l'hem provocat

 Like every summer, my cartoon complaining about the heat is here, but each year it comes earlier and with more extreme temperatures than the previous one. Let's hope that, within the three-year window scientists estimate we have to prevent climate change from becoming irreversible, governments will do something.

 Como cada verano, ya llega mi viñeta quejándome del calor, pero cada año viene más pronto y por temperaturas más extremas que el anterior. Esperemos que, en el margen de tres años que calculan los científicos que tenemos para impedir que el cambio climático sea irreversible, los gobiernos hagan algo. 

 Com cada estiu, ja arriba la meva vinyeta queixant-me de la calor, però cada any ve més aviat i per temperatures més extremes que l'anterior. Esperem que, el marge de tres anys que calculen els científics que tenim per impedir que el canvi climàtic sigui irreversible, els governs facin alguna cosa.

Eng. version:

How does it feel to wake up these days covered in sweat (and it's not even July).

Cast. version:

Cómo se siente al despertarse estos días bien bañado en sudor (y no estamos ni en julio).

Memorial Humorístic

 Two comic strip proposals that I submitted to the FESABID (Spanish Federation of Archivists, Library Science, Documentation and Museology) graphic humor contest of this year.

 Dos propuestas de tira cómica que presenté en el concurso de humor gráfico de la FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) de este año.

 Dues propostes de tira còmica que vaig presentar al concurs d'humor gràfic de la FESABID (Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística) d'enguany.

Eng. version: 

- Mesopotamian guy: *Speaks in cuneiform*

- Medieval guy: I must confess that I share my fellow Tablet's confusion. I don't know if I'll ever get used to this.

- Modern Day guy: The truth is that it's strange not to see shelves or folders anywhere, my friend Parchment, but let's trust in the Cloud, the new one.

- Angel of the Future: Don't be alarmed. It's true, Archive, that it may be challenging at first, but from here, my domain of the future, we can all be together and be the crown of knowledge always accessible to our users.

Eng. version:

In the labyrinth of Life and Memory... To fight the flames of the Demon of Forgetfulness... Find your Ariadne's Thread that will lead you along the path of Knowledge.

Goddess of Wrath!

 The most powerful weapon in Greek mythology is not Zeus' thunderbolt, Poseidon's trident or Heracles' club, but... Aphrodite's sandal! For some time now I have been observing classical representations in which the goddess of Love and Beauty defends herself from various characters with her footwear. Here, as seen on many vases, she puts her mischievous son Eros in his place while the three Graces watch it from afar.

 El arma más poderosa de la mitología griega no es el rayo de Zeus, el tridente de Poseidón o la porra de Heracles, sino... ¡la sandalia de Afrodita! Hace un tiempo que observo representaciones clásicas en las que la diosa del Amor y la Belleza se defiende de varios personajes con su calzado. Aquí, como se ve en muchos jarrones, pone en su lugar a su travieso hijo Eros mientras las tres Gracias se lo miran de lejos.

 L'arma més poderosa de la mitologia grega no és el llamp de Zeus, el trident de Posidó o la porra d'Hèracles, sinó... la sandàlia d'Afrodita! De fa un temps que observo representacions clàssiques en les que la deessa de l'Amor i la Bellesa es defensa de diversos personatges amb el seu calçat. Aquí, com es veu en molts gerros, posa al seu lloc el seu entremaliat fill Eros mentre les tres Gràcies s'ho miren de lluny.

The Luxurious - but Risky - Voyage Club

 A few weeks ago I watched a documentary about the Concorde aeroplane and it made me think about the way we "personalize" large inanimate objects and we project our hopes, interests and concerns even onto them. And if these have had a traumatic end - just as if they were star artists who died young - even more so.

 Hace un par de semanas vi un documental sobre el avión Concorde y me hizo pensar en la forma en que "personalizamos" grandes objetos inanimados, y proyectamos incluso sobre ellos nuestras esperanzas, intereses e inquietudes. Y si éstos han tenido un fin traumático - como si fueran artistas estrella que murieran jóvenes - aún más.

 Fa un parell de setmanes vaig veure un documental sobre l'avió Concorde i em va fer pensar en la manera en com "personalitzem" grans objectes inanimats, i projectem fins i tot sobre ells les nostres esperances, interessos i inquietuds. I si aquests han tingut una fi traumàtica - com si fossin artistes estrella que moriren joves - encara més.