'Que cadascú hi trega una pedra de sa pedrera; que cadascú hi trega una flor de sa rodalia...!'

 On this day of celebration in my neck of the woods, I would like to mark the occasion in my own way by looking back at what once was. The Crown of Aragon was a conglomerate of territories in the eastern Iberian Peninsula—united under a single crown yet each governed by its own laws and institutions. It was a sort of federation that functioned much like a group of neighbors—sometimes at odds with one another, yet undoubtedly united by their shared culture and the very "building" they inhabited. Today, nothing of that remains; in the drive to construct new political realities, some have sought only to shatter the memory of the past, fearing it might one day flourish again. Let this serve as a small tribute to that union of Aragon, Catalonia, the Valencian Country, and the Balearic Islands—a union that once held sway over part of the western Mediterranean.

 Hoy que es un día de celebración por donde vivo, me gustaría celebrarlo a mi modo, recordando lo que un día fue. La Corona de Aragón fue un conglomerado de territorios en el Este de la Península Ibérica, unidos por una corona pero regidos por sus propias leyes e instituciones cada uno de ellos; una especie de federación que funcionaba casi como una escalera de vecinos a veces mal avenidos entre ellos, pero unidos sin duda por la cultura y el mismo "edificio" que ocupaban. Hoy ya no queda nada de eso, pues para construir nuevas realidades políticas, hay quien sólo se ha dedicado ha quebrantar el recuerdo de lo que hubo por miedo a que volviera a florecer. Sirva esto pues como pequeño homenaje a esa unión entre Aragón, Cataluña, el País Valenciano y las Islas Baleares que un día dominó parte del Meditérraneo occidental.   

 Avui que és un dia de celebració per on visc, m'agradaria celebrar-ho a la meva manera, recordant el què fou un dia. La Corona d'Aragó va ser un conglomerat de territoris a l'Est de la Península Ibèrica, units per una corona però regits per les pròpies lleis i institucions de cadascun d'ells; una mena de federació que funcionava gairebé com una escala de veïns de vegades mal avinguts entre ells, però units sens dubte per la cultura i el mateix "edifici" que ocupaven. Avui ja no en queda res d'això perquè, per a construir noves realitats polítiques, hi ha qui només s'ha dedicat a trencar el record del que fou per por a que pogués tornar a florir. Serveixi això doncs com a petit homenatge a aquesta unió entre Aragó, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que un dia dominà part del Mediterrani occidental.

Eng. 'Four bars on a field of gold...'

Cast. 'Cuatro barras sobre un campo de oro...' 

Another day in Paradise

 Succumbing to temptation! An illustration of Eve - the Mother of Us All - alongside the Mankind Enemy disguised as the Serpent. I wanted to create a biblical themed drawing with a sci-fi tone, so I envisioned the first humans with a different coloration. After all, according to biblical texts, modern humanity descends largely from Noah and his sons. Antediluvian humans not only lived longer lives but were also taller. In fact, according to the Jewish Kabbalah, Adam and Eve were actually gigantic beings before their Fall, closer in nature to angels. Furthermore, while the fruit of the Knowledge of Good and Evil Tree has traditionally been depicted as an apple, the Bible never specifies exactly what kind of fruit was; I therefore chose to imagine it with an exotic appearance too. 

 ¡Cediendo a la tentación! Una ilustración de Eva - la Madre de Todos Nosotros - junto al Enemigo de la Humanidad disfrazado de la Serpiente. Quería hacer una ilustración de temática bíblica con toques de ciencia ficción, así que he imaginado a los primeros humanos con una coloración distinta. Al fin y al cabo, según los textos bíblicos, la humanidad actual desciende en gran medida sólo de Noé y sus hijos. Los humanos antediluvianos no sólo vivían más años, sino que también eran más altos. De hecho, según la Cábala judía, Adán y Eva eran gigantescos seres antes de la Caída, con una naturaleza más cercana a la de los ángeles. Además, aunque el fruto del Árbol del Conocimiento del Bien y del Mal se ha representado tradicionalmente como una manzana, la Biblia nunca especifica exactamente de qué tipo de fruta se trata; por eso he optado por imaginarlo con un aspecto también exótico.

 Cedint a la temptació! Una il·lustració d'Eva - la Mare de Tots Nosaltres - al costat de l'Enemic de la Humanitat disfressat de la Serp. Volia fer una il·lustració de temàtica bíblica amb tocs de ciència-ficció, així que he imaginat als primers humans amb una coloració diferent. Al cap i a la fi, segons els textos bíblics, la humanitat actual descendeix en gran mesura només de Noè i els seus fills. Els humans antediluvians no només vivien més anys, sinó que també eren més alts. De fet, segons la Càbala jueva, Adam i Eva eren éssers gegantins abans de la Caiguda, amb una naturalesa més propera a la dels àngels. A més, tot i que el fruit de l'Arbre del Coneixement del Bé i del Mal s'ha representat tradicionalment com una poma, la Bíblia no especifica mai exactament de quin tipus de fruita es tracta; per això he optat per imaginar-lo amb un aspecte també exòtic.

Un trilió d'ahirs cap enrere

 Tomorrow is my birthday, and—as everyone who knows me is aware—one of my earliest obsessions was dinosaurs and prehistoric life in general. So here is an illustration of a Camarasaurus enjoying its bath, while a researcher from the future watches it alongside her pet crocodile. And I'm aware that the hypothesis suggesting large sauropod dinosaurs could have supported their immense weight by remaining submerged underwater for long periods of time was refuted long ago (the upward pressure exerted by the water would have prevented them from breathing), yet I have always found something evocative and eerie in the image of massive amphibious dinosaurs. 

 Mañana es mi cumpleaños y -como saben todos los que me conocen- una de mis primeras obsesiones fueron los dinosaurios y la vida prehistórica en general. Así pues, aquí tenéis una ilustración de un Camarasaurs disfrutando de un baño, mientras una investigadora del futuro lo observa junto a su cocodrilo-mascota. Y soy consciente de que la hipótesis de que los grandes dinosaurios saurópodos podían soportar su inmenso peso manteniéndose sumergidos bajo el agua durante largos períodos de tiempo fue refutada hace tiempo (la fuerza hacia arriba del agua les habría impedido respirar); pero, sin embargo, siempre he encontrado algo evocador y misterioso en la imagen de colosales dinosaurios anfibios.

 Demà és el meu aniversari i —com saben tots els qui em coneixen— una de les meves primeres obsessions van ser els dinosaures i la vida prehistòrica en general. Així doncs, aquí teniu una il·lustració d'un Camarasaurs gaudint d'un bany, mentre una investigadora del futur l'observa al costat del seu cocodril-mascota. I sóc ben conscient que la hipòtesi segons la qual els grans dinosaures sauròpodes podien suportar el seu immens pes mantenint-se submergits sota l'aigua durant llargs períodes de temps va ser refutada fa temps (la força cap amunt de l'aigua els hauria impedit respirar); però, tot i això, sempre he trobat quelcom d'evocador i misteriós en la imatge de colossals dinosaures amfibis.

'Tell me, O Muse, of the man of many devices...!'

 The king of Ithaca has returned! Having finally watched Christopher Nolan's movie 'The Odyssey', here is an illustration of the quintessential navigator, Odysseus (or Ulysses to the Roman friends), on his throne with his bow, under the watchful gaze of two sirens and his guardian gods, Athena and Hermes (and yes, I know his loyal dog Argos find and recognizes him at the palace entrance, but I didn't want it to miss out on this moment).

 ¡El rey de Ítaca ha vuelto! Después de haber visto finalmente la película de 'La Odisea' de Christopher Nolan, aquí va una ilustración del navegante por excelencia, Odiseo (o Ulises para los amigos romanos), en su trono y con su arco, bajo la mirada atenta de dos sirenas y sus dioses tutelares, Atenea y Hermes (y sí, ya sé que su fiel perro Argos lo encuentra y le reconoce en la entrada del palacio, pero tampoco quería que se perdiera ese momento).

 El rei d'Ítaca ha retornat! Després d'haver vist finalment la pel·lícula de 'L'Odissea' d'en Christopher Nolan, aquí va una il·lustració del navegant per excel·lència, l'Odisseu (o Ulisses per als amics romans), al seu tron i amb el seu arc, sota la mirada atenta de dues sirenes i els seus déus tutelars, Atena i Hermes (i sí, ja sé que el seu fidel gos Argos el troba i el reconeix a l'entrada del palau, però no volia tampoc que es perdés aquest moment).

'Nine companions. So be it! You shall be the Fellowship of the Ring!'

 The casting for 'The Lord of the Rings' movies is undoubtedly among the most spot-on, but when I read the novels some 26 years ago, I had these specific images in my mind for the members of the Fellowship of the Ring, both at the beginning and at the end of the adventure.

 El reparto de las películas de 'El Señor de los Anillos' es, sin duda, uno de los más acertados; pero, cuando leí las novelas hace ya unos 26 años, en la cabeza tenía estas imágenes para cada uno de los miembros de la Compañía del Anillo, desde el principio al final de la aventura.

 El repartiment de les pel·lícules de 'El Senyor dels Anells' és, sens dubte, un dels més acertats; però, quan vaig llegir les novel·les ara fa ja uns 26 anys, al cap hi tenia aquestes imatges per a cada un dels membres de la Germandat de l'Anell, des de l'inici al final de l'aventura. 

 

 

Reflexions d'estiu

 Latest work for the Blanes magazine 'La Comuna', featuring an illustration that likely served as a critical commentary on contemporary society. If you are from Blanes (my home town), you can get a copy easily and for free. 

 Último trabajo para la revista 'La Comuna' de Blanes con una ilustración que debía de funcionar como comentario crítico de la sociedad contemporánea. Si eres de Blanes (mi pueblo natal), podrás conseguirla de manera fácil y gratuita.

 Darrer treball per a la revista 'La Comuna' de Blanes amb una il·lustració que devia funcionar com a comentari crític de la societat contemporània. Si sou de Blanes (el meu poble natal), la podreu aconseguir de manera fàcil i gratuïta. 

Eng. The final illustration alongside the already published magazine (The monument reads 'To Knowledge' in Catalan).

Cast. La ilustración final junto a la revista ya publicada (En el monumento reza 'Al Conocimiento' en catalán).

Cat. La il·lustració final al costat de la revista ja publicada.

Eng. Discarded proposals.

Sketch 1: Girl - Look at that inflatable shark! They’re making them more realistic all the time! Shall we head back to the sand now?

Boy - To the sand? Weren't we on it already?

Sketch 2: AI Robot - Very poor. If you want to download a 'drawing' program like your classmates, you can do so... By paying a fee, of course.

Cast. Propuestas descartadas.

Boceto 1: Chica - ¡Mira que muñeco hinchable con la forma de un tiburón! ¡Cada vez los hacen más realistas! ¿Volvemos ya a la arena?

Chico - ¿A la arena? ¿No estábamos ya sobre de ella?

Boceto 2: Robot IA - Muy deficiente. Si quieres descargarte un programa de 'dibujo' igual que tus compañeros, puedes hacerlo... Pagando una cuota, eso sí. 

Cat. Propostes descartades.

The Chthonic Pig-herd!

 This isn't the tale of the Three Little Pigs, but a story of a Hell Pigs! In Greek mythology, three pigs stand out for their ferocity. So, from bottom to top: The Calydonian Boar, sent by the goddess of Hunt Artemis to punish king Oeneus. It took a pack of heroes to kill it, and it was finally slain by the heroine Atalanta (causing controversy because it was a woman who killed the beast). The Crommyonian Sow, daughter of the monsters Typhon and Echidna in some versions, and mother in turn of the Calydonian Boar or the Erymanthian Boar in many others, was fed with travelers by an old woman called Phai until the hero Theseus killed it. The Erymanthian Boar was a monstrous boar with tusks as long as a man's arm. It was pursued and finally captured by the demigod Heracles as one of his Twelve Labors. 

 ¡Esta no es la fábula de los Tres Cerditos, sino la historia de unos Cerdos del Infierno! En la mitología griega, tres suidos destacan por su ferocidad. Así, de abajo arriba: El Jabalí de Calidón, enviado por la diosa de la Caza Ártemis para castigar al rey Eneo. Fue necesaria una partida de héroes para matarlo, siendo finalmente muerto por la heroína Atalanta (causando una controversia por ser una mujer quien mató la bestia). La Cerda de Cromión, hija de los monstruos Tifón y Equidna en algunas versiones, y madre a su vez del jabalí de Calidón o del jabalí de Erimanto según otras, era alimentada con viajeros por la anciana Fea hasta que el héroe Teseo la mató. El Jabalí de Erimanto era un jabalí monstruoso con colmillos tan largos como el brazo de un hombre. Fue perseguido y finalmente capturado por el semidiós Heracles como uno de sus Doce Trabajos.

 Aquesta no és la faula dels Tres Porquets, sinó la història d'uns Porcs de l'Infern! A la mitologia grega, tres suids destaquen per la seva ferocitat. Així, de baix a dalt: El Senglar de Calidó, enviat per la deessa de la Caça Àrtemis per a castigar al rei Eneu. Va caldre una partida d'herois per a matar-lo, sent finalment mort per l'heroïna Atalanta (causant una controvèrsia per ser una dona qui va matar la bèstia). La Truja de Cromió, filla dels monstres Tifó i Equidna en algunes versions, i mare al seu torn del senglar de Calidó o del senglar d'Erimant segons unes altres, era alimentada amb viatgers per l'anciana Fea fins que l'heroi Teseu la va matar. El Senglar d'Erimant era un senglar monstruós amb ullals tan llargs com el braç d'un home. Fou perseguit i finalment capturat per el semidéu Hèracles com a un dels seus Dotze Treballs.

 

'From Ib to Asshai, when men see my sails, they pray...'

 I'm one of those resigned readers who's come to terms with the fact that I won't be able to read the end of George R. R. Martin's 'A Song of Ice and Fire' saga. Even so, here's an illustration from 'The Forsaken', one of the few revealed chapters from the penultimate book in the saga, 'The Winds of Winter', in which the priest Aeron 'Damphair' Greyjoy has an apocalyptic vision of his brother Euron 'Crow's Eye' Greyjoy transformed into a kind of Cthulhu-like entity, the true Antichrist of the world of Westeros.

 Soy uno de esos lectores resignados que ha aceptado el hecho de que nunca podrá leer el final de la saga de 'Canción de Hielo y Fuego' de George R. R. Martin. Sin embargo, aquí va una ilustración de 'El Abandonado', uno de los pocos capítulos revelados del penúltimo libro de la saga, 'Vientos de Invierno', en el que el sacerdote Aeron 'Pelomojado' Greyjoy tiene una visión apocalíptica de su hermano Euron 'Ojo de Cuervo' Greyjoy convertido en una especie de entidad cthulhuniana, el auténtico Anticristo del mundo de Poniente. 

 Sóc un d'aquells lectors resignats que ha acceptat el fet que mai podrà llegir el final de la saga de 'Cançó de Gel i Foc' de George R. R. Martin. Tot i així, aquí va una il·lustració de 'L'Abandonat', un dels pocs capítols revelats del penúltim llibre de la saga, 'Vents d'Hivern', en el què el sacerdot Aeron 'Capmoll' Greyjoy té una visió apocalíptica del seu germà Euron 'Ull de Corb' Greyjoy convertit en una mena d'entitat cthulhuniana, el veritable Anticrist del món de Vessos.

The Human Octopus

 It's always said that octopuses are strange and, in truth, if a human being had their body organization it would basically be a body (the "head" of the octopus that contains all its essential organs) from which the eight "arms" would emerge around the mouth (oh, and in males, one of the fingers would be the penis).

 Siempre se dice que los pulpos son extraños y, en verdad, si un ser humano tuviera su organización corporal básicamente sería un cuerpo (la "cabeza" del pulpo que contiene todos sus órganos esenciales) del que surgirían los ocho "brazos" en torno a la boca (ah, y en los machos, uno de los dedos sería el pene).

 Sempre es diu que els pops són estranys i, en veritat, si un ésser humà tingués la seva organització corporal bàsicament seria un cos (el "cap" del pop que conté tots els seus òrgans essencials) del qual sorgirien els vuit "braços" entorn de la boca (ah, i en els mascles, un dels dits seria el penis).