Hansel i Gretel: Final Countdown (Part 2)

Les dues últimes il.lustracions que faltaven per completar el treball d'il.lustrar el conte de Hansel i Gretel: Una il.lustració acompanyada de text i una altra a doble pàgina.

 

Els dos germans davant l'entrada del cau on s'amaga la bruixa...

 

 

... I l'esperat desenllaç que té lloc dins seu, digne d'una peli d'acció.

Hansel i Gretel: Final Countdown (Part 1)

Bé, amb més pena que glòria, i després de no vàries i pintoresques dificultats, a la fi el treball d'il.lustrar el conte "Hansel i Gretel" amb Photoshop ha estat finalitzat i el resultat final per a la portada i el repartiment de personatges és el que segueix (la resta d'il.lustracions seran per a una entrada futura):

 

Ja que vaig ambientar la rondalla original en un escenari post-apocalíptic i futurista, la portada intenta imitar la coberta d'aquelles novel.les barates de ciència-ficció que tant van abundar la década dels 70s del segle passat.

 

 

D'esquerra a dreta: la madrastra, el pare, en Hansel, la Gretel i la bruixa.

Esbossos per a Hansel i Gretel: Doble pàgina

Una altra -i darrera, suposo- aportació al treball d'il.lustrar Hansel i Gretel. Es tracta d'un esbós d'una doble pàgina que recull el moment en que Gretel llença a la bruixa al forn. En el context en que he ambientat la rondalla, Gretel -més pàlida, bruta, prima i esposada- s'ajuda del braç mecànic d'un atrotinat aparell destinat en principi a la neteja (ja que la "bruixa" la té esclavitzada per a tal funció), mentre que el "forn" on acaba coent-se la bruixa és el sistema de calefacció central del seu cau. Darrera d'ells, Hansel anima a la seva germana (i, tot i que en el conte original els dos nois se les empesquen perquè Hansel mai engreixi, m'ha semblat una imatge més pertorbadora que, efectivament, el noi estigui inflat i a punt com un porc davant l'escorxador).

Esbossos per a Hansel i Gretel: escenaris

Continuant amb el treball d'il.lustrar el conte de Hansel i Gretel, a continuació esbossos dels tres principals escenaris pels que transcorra la història.

La casa de la família. Inspirada en qualsevol casa de "caire futurista" (des de la Granja d'Humitat on viu en Luke Skywalker a l'inici de "Star Wars" a les que apareixen durant tota sèrie de "Bola de Drac"). La natura que l'envolta és gris i malaltissa (arbres retorçats, pluja àcida, fred la major part de l'any, etc...). Un lloc inhòspit i salvatge.

Enterrat en el cor d'aquest bosc mutant es troba el "cau" de la bruixa. Com les trampes de les aranyes-llops, es tracta d'un túnel que es va enfonsant cada cop més sota terra fins al niu del caçador, taponat per una trapa. Però enlloc d'estar recobert per teranyina, ho està d'una substància cerosa i cruixent al paladar (comestible i amb un sabor semblant al pa, però de valor nutritiu 0, és clar). Al seu torn, els grànuls vermells de les parets de la trampa segregeuen uns substància dolça semblant a la mel i que desprén una olor aromàtica, així com moltes plantes carnívores emeten feromones a l'aire per atreure les seves preses. Al final del passadís es troba la porta d'entrada al cau propiament dit, amb dos forats pels quals la bruixa pot estudiar qui s'acosta.

L'interior del cau de la bruixa. A diferència de l'exterior (de colors vius i "càlids"), per dins és fosc i eixut, com la carcassa d'un animal al que han buidat de carn i només quedessin ossos. La columna del centre és el forn/sistema de calefacció on la bruixa a la fi trobarà la seva mort. En les parets del fons es troben les gàbies on té tancades les seves víctimes fins que són prou grasses per cruspir-se-les. Pel terra hi han restes d'aquests pobres desgraciats i de diversa màquinaria vella i antiquada utilitzada molt de tant de tant per la bruixa.

Esbossos per a Hansel i Gretel: el pare i la madrastra

Continuant amb la feina encarregada d'il.lustrar el conte "Hansel i Gretel", aquí arriba una altra fornada d'esbossos; en aquest cas els dels personatges secundàris: el pare i la madrastra.

Per al pare (personatge que, estranyament, sempre cau més simpàtic quan no deixa de ser un còmplice actiu de l'abandonament dels nens...), sense deixar de veure'l com a un llenyataire, l'he imaginat al seu torn com a una espècie de colon o pioner d'aquesta terra inhòspita i cruel; un "home de frontera" taciturn, sencill i de poques paraules només dedicat a la seva tasca.

 A la madrastra l'he enfocat, en canvi, en una direcció completament oposada. Sient una "intrusa" dins la família (ja que aquest és un dels punts de vista amb els que sempre han de lluitar les madrastres), li he imaginat un origen més "urbà" i ric. Seria així algú vingut a menys que, per circumstàncies vàries, s'ha vist obligat a amagar-se en terra salvatge, arribant a casar-se per poder sobreviure i que, per tant, veu en l'existència dels nens, un limitant en portar un tren de vida similar al que duia en la ciutat.

Com no pot ser d'una altra manera en una parella que no dubta en sacrificar els seus fills a les primeres de canvi, aquest no és tampoc un matrimoni gaire compenetrat.

Esbossos de Hansel i Gretel

Tot seguit uns quants esbossos dels protagonistes del clàssic dels germans Grimm "Hansel i Gretel" que m'han encarregat a classe. Per a la meva visió, i tot i ser fidel al màxim al conte original, he preferit ambientar els personatges en un futur post-apocalíptic o en una futura i decadent colònia espacial, on la gana i els perills estan a l'orde del dia, així com ho deurien estar durant l'Edat Mitjana on es gestà la rondalla original. D'aquí l'estètica de màscares de gas per a protegir-se del futur aire viciat i els vestits protectors complementats amb botes, guants i rodilleres que mostren.

El caps rapats que mostren ambdòs germans seria alhora per a protegir-se de malalties i paràsits i, tot i trobar-nos en un futur llunyà, m'he imaginat que en Hansel (projectat com un adolescent més que un nen en el seu paper de germà gran), continuaria ajudant al seu pare en la seva tasca de llenyataire a pessar de la ubicació distòpica del relat.

Amb el personatge de la bruixa he volgut jugar amb aquesta nova ambientació més "marciana", convertint-la en una espècie de criatura depredadora inteligent que utilitza l'engany per atreure a les seves presses. Així com en la natura existeixen moltes espècies d'insectes carnívors i aranyes que es camuflen sota formes inofensives per deixar que les seves víctimes s'apropin, el fet que, en el conte original, la casa de la bruixa tingués un aspecte extern "atraient", potencià aquesta idea dins el meu cap. Així, aquesta "bruixa" es recobreix la part davantera del cos amb una "disfressa" humana afable per atreure el seu sopar, i que només mostra treient el cap una mica del seu "cau" (el qual, no cal dir-ho, i tot i ser una gran "teranyina", externament també sembla un lloc acollidor), amagant així al darrera tota la seva gran còrpora monstruosa.