A week ago marked two years since the publication of my gothic tale 'Entre las raíces' ('Among the Roots' in Spanish), though the story’s origins—its conception and the actual writing process—date all the way back to 2010. As the longest piece in the collection, this tale of forbidden romance and ghosts has become the flagship story of my anthology, 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' ('Among the Roots and Other Foolish Tales'). It shares the volume with five other stories in the fantasy genre, all written over the course of several years: A horror story titled 'Picnic', an adventure piece called 'Las Fronteras de Hiperbórea' ('The Borders of Hyperborea'), a folktale-style story, 'Jimmy el Lucio' ('Jimmy the Pike'), a more introspective work, 'Ecos del Limbo' ('Echoes of Limbo'), and a piece of absurd humor, 'La Caza del Hombre-Mapache' ('The Raccoon-Man Hunt')... If your curiosity is piqued, you can find them all for sale on Amazon store in three different formats:
Hace una semana se cumplieron los dos años de la publicación de mi relato gótico 'Entre las raíces', por más que los orígenes de la génesis y escritura de la historia se remontan hasta el año 2010. Por ser también la más extensa, esta historia de romance prohibido y fantasmas se convirtió en el buque insignia de mi recopilatorio de cuentos 'Entre las raíces y otros relatos insensatos', donde comparte espacio con otros cinco relatos de corte fantástico, escritos también a lo largo de varios años. Historias de terror como 'Picnic', de aventuras como 'Las Fronteras de Hiperbórea', de cuento popular como 'Jimmy el Lucio', más introspectivas como 'Ecos del Limbo' o de humor absurdo como 'La Caza del Hombre-Mapache'... Si os pica la curiosidad lectora, todos ellos se encuentran a la venta en la tienda de Amazon en tres formatos diferentes:
Fa una setmana es van complir els dos anys de la publicació del meu relat gòtic 'Entre las raíces' ('Entre les arrels' en castellà), per més que els orígens de la gènesi i escriptura de la història es remunten fins a l'any 2010. Per ser també la més extensa, aquesta història de romanç prohibit i fantasmes es va convertir en el vaixell insígnia del meu recopilatori de contes 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' ('Entre les arrels i altres rondalles insensates'), on comparteix espai amb cinc relats més de tall fantàstic, escrits també al llarg de diversos anys. Històries de terror com 'Picnic', d'aventures com 'Las Fronteras de Hiperbórea' ('Les Fronteres d'Hiperbòria'), de conte popular com 'Jimmy el Lucio' ('Jimmy el Luci'), més introspectives com 'Ecos del Limbo' ('Ecos dels Llimbs') o d'humor absurd com 'La Caza del Hombre-Mapache' ('La Caça de l'Home-Ós Rentador')... Si us pica la curiositat lectora, tots es troben a la venda a la botiga d'Amazon en tres formats diferents:
Eng. Original sketches from the first draft, when I began conceiving the plot for the story 'Among the Roots'.
Cast. Bocetos originales de cuando comencé a idear la trama del relato 'Entre las raíces'.
Cat. Esbossos originals de quan vaig començar a idear la trama del relat 'Entre les arrels'.
Eng. The front and back cover of the book.
Cast. La portada y contraportada del libro.
Cat. La portada i contraportada del llibre.
Eng. Illustrations of Wanda Appleseed and Owain Gygax, the protagonists of the story 'Among the Roots,' along with another promotional illustration featuring the characters from the other stories.
Cast. Ilustraciones de Wanda Appleseed y Owain Gygax, protagonistas del relato 'Entre las raíces', junto a otra ilustración promocional con el resto de personajes del resto de relatos.
Cat. Il·lustracions de Wanda Appleseed i Owain Gygax, protagonistes del relat 'Entre les arrels', juntament amb una altra il·lustració promocional amb la resta de personatges de la resta de relats.
Eng. Promotional video for the short story collection.
Cast. Vídeo promocional del recopilatorio de cuentos.
Cat. Vídeo promocional del recopilatori de contes.
On this day of celebration in my neck of the woods, I would like to mark the occasion in my own way by looking back at what once was. The Crown of Aragon was a conglomerate of territories in the eastern Iberian Peninsula—united under a single crown yet each governed by its own laws and institutions. It was a sort of federation that functioned much like a group of neighbors—sometimes at odds with one another, yet undoubtedly united by their shared culture and the very "building" they inhabited. Today, nothing of that remains; in the drive to construct new political realities, some have sought only to shatter the memory of the past, fearing it might one day flourish again. Let this serve as a small tribute to that union of Aragon, Catalonia, the Valencian Country, and the Balearic Islands—a union that once held sway over part of the western Mediterranean.
Hoy que es un día de celebración por donde vivo, me gustaría celebrarlo a mi modo, recordando lo que un día fue. La Corona de Aragón fue un conglomerado de territorios en el Este de la Península Ibérica, unidos por una corona pero regidos por sus propias leyes e instituciones cada uno de ellos; una especie de federación que funcionaba casi como una escalera de vecinos a veces mal avenidos entre ellos, pero unidos sin duda por la cultura y el mismo "edificio" que ocupaban. Hoy ya no queda nada de eso, pues para construir nuevas realidades políticas, hay quien sólo se ha dedicado ha quebrantar el recuerdo de lo que hubo por miedo a que volviera a florecer. Sirva esto pues como pequeño homenaje a esa unión entre Aragón, Cataluña, el País Valenciano y las Islas Baleares que un día dominó parte del Meditérraneo occidental.
Avui que és un dia de celebració per on visc, m'agradaria celebrar-ho a la meva manera, recordant el què fou un dia. La Corona d'Aragó va ser un conglomerat de territoris a l'Est de la Península Ibèrica, units per una corona però regits per les pròpies lleis i institucions de cadascun d'ells; una mena de federació que funcionava gairebé com una escala de veïns de vegades mal avinguts entre ells, però units sens dubte per la cultura i el mateix "edifici" que ocupaven. Avui ja no en queda res d'això perquè, per a construir noves realitats polítiques, hi ha qui només s'ha dedicat a trencar el record del que fou per por a que pogués tornar a florir. Serveixi això doncs com a petit homenatge a aquesta unió entre Aragó, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que un dia dominà part del Mediterrani occidental.
Succumbing to temptation! An illustration of Eve - the Mother of Us All - alongside the Mankind Enemy disguised as the Serpent. I wanted to create a biblical themed drawing with a sci-fi tone, so I envisioned the first humans with a different coloration. After all, according to biblical texts, modern humanity descends largely from Noah and his sons. Antediluvian humans not only lived longer lives but were also taller. In fact, according to the Jewish Kabbalah, Adam and Eve were actually gigantic beings before their Fall, closer in nature to angels. Furthermore, while the fruit of the Knowledge of Good and Evil Tree has traditionally been depicted as an apple, the Bible never specifies exactly what kind of fruit was; I therefore chose to imagine it with an exotic appearance too.
¡Cediendo a la tentación! Una ilustración de Eva - la Madre de Todos Nosotros - junto al Enemigo de la Humanidad disfrazado de la Serpiente. Quería hacer una ilustración de temática bíblica con toques de ciencia ficción, así que he imaginado a los primeros humanos con una coloración distinta. Al fin y al cabo, según los textos bíblicos, la humanidad actual desciende en gran medida sólo de Noé y sus hijos. Los humanos antediluvianos no sólo vivían más años, sino que también eran más altos. De hecho, según la Cábala judía, Adán y Eva eran gigantescos seres antes de la Caída, con una naturaleza más cercana a la de los ángeles. Además, aunque el fruto del Árbol del Conocimiento del Bien y del Mal se ha representado tradicionalmente como una manzana, la Biblia nunca especifica exactamente de qué tipo de fruta se trata; por eso he optado por imaginarlo con un aspecto también exótico.
Cedint a la temptació! Una il·lustració d'Eva - la Mare de Tots Nosaltres - al costat de l'Enemic de la Humanitat disfressat de la Serp. Volia fer una il·lustració de temàtica bíblica amb tocs de ciència-ficció, així que he imaginat als primers humans amb una coloració diferent. Al cap i a la fi, segons els textos bíblics, la humanitat actual descendeix en gran mesura només de Noè i els seus fills. Els humans antediluvians no només vivien més anys, sinó que també eren més alts. De fet, segons la Càbala jueva, Adam i Eva eren éssers gegantins abans de la Caiguda, amb una naturalesa més propera a la dels àngels. A més, tot i que el fruit de l'Arbre del Coneixement del Bé i del Mal s'ha representat tradicionalment com una poma, la Bíblia no especifica mai exactament de quin tipus de fruita es tracta; per això he optat per imaginar-lo amb un aspecte també exòtic.
The king of Ithaca has returned! Having finally watched Christopher Nolan's movie 'The Odyssey', here is an illustration of the quintessential navigator, Odysseus (or Ulysses to the Roman friends), on his throne with his bow, under the watchful gaze of two sirens and his guardian gods, Athena and Hermes (and yes, I know his loyal dog Argos find and recognizes him at the palace entrance, but I didn't want it to miss out on this moment).
¡El rey de Ítaca ha vuelto! Después de haber visto finalmente la película de 'La Odisea' de Christopher Nolan, aquí va una ilustración del navegante por excelencia, Odiseo (o Ulises para los amigos romanos), en su trono y con su arco, bajo la mirada atenta de dos sirenas y sus dioses tutelares, Atenea y Hermes (y sí, ya sé que su fiel perro Argos lo encuentra y le reconoce en la entrada del palacio, pero tampoco quería que se perdiera ese momento).
El rei d'Ítaca ha retornat! Després d'haver vist finalment la pel·lícula de 'L'Odissea' d'en Christopher Nolan, aquí va una il·lustració del navegant per excel·lència, l'Odisseu (o Ulisses per als amics romans), al seu tron i amb el seu arc, sota la mirada atenta de dues sirenes i els seus déus tutelars, Atena i Hermes (i sí, ja sé que el seu fidel gos Argos el troba i el reconeix a l'entrada del palau, però no volia tampoc que es perdés aquest moment).
This isn't the tale of the Three Little Pigs, but a story of a Hell Pigs! In Greek mythology, three pigs stand out for their ferocity. So, from bottom to top: The Calydonian Boar, sent by the goddess of Hunt Artemis to punish king Oeneus. It took a pack of heroes to kill it, and it was finally slain by the heroine Atalanta (causing controversy because it was a woman who killed the beast). The Crommyonian Sow, daughter of the monsters Typhon and Echidna in some versions, and mother in turn of the Calydonian Boar or the Erymanthian Boar in many others, was fed with travelers by an old woman called Phai until the hero Theseus killed it. The Erymanthian Boar was a monstrous boar with tusks as long as a man's arm. It was pursued and finally captured by the demigod Heracles as one of his Twelve Labors.
¡Esta no es la fábula de los Tres Cerditos, sino la historia de unos Cerdos del Infierno! En la mitología griega, tres suidos destacan por su ferocidad. Así, de abajo arriba: El Jabalí de Calidón, enviado por la diosa de la Caza Ártemis para castigar al rey Eneo. Fue necesaria una partida de héroes para matarlo, siendo finalmente muerto por la heroína Atalanta (causando una controversia por ser una mujer quien mató la bestia). La Cerda de Cromión, hija de los monstruos Tifón y Equidna en algunas versiones, y madre a su vez del jabalí de Calidón o del jabalí de Erimanto según otras, era alimentada con viajeros por la anciana Fea hasta que el héroe Teseo la mató. El Jabalí de Erimanto era un jabalí monstruoso con colmillos tan largos como el brazo de un hombre. Fue perseguido y finalmente capturado por el semidiós Heracles como uno de sus Doce Trabajos.
Aquesta no és la faula dels Tres Porquets, sinó la història d'uns Porcs de l'Infern! A la mitologia grega, tres suids destaquen per la seva ferocitat. Així, de baix a dalt: El Senglar de Calidó, enviat per la deessa de la Caça Àrtemis per a castigar al rei Eneu. Va caldre una partida d'herois per a matar-lo, sent finalment mort per l'heroïna Atalanta (causant una controvèrsia per ser una dona qui va matar la bèstia). La Truja de Cromió, filla dels monstres Tifó i Equidna en algunes versions, i mare al seu torn del senglar de Calidó o del senglar d'Erimant segons unes altres, era alimentada amb viatgers per l'anciana Fea fins que l'heroi Teseu la va matar. El Senglar d'Erimant era un senglar monstruós amb ullals tan llargs com el braç d'un home. Fou perseguit i finalment capturat per el semidéu Hèracles com a un dels seus Dotze Treballs.
Today is the 'Diada de Sant Jordi' (Saint George's Day in Catalonia), so I have made a remake of an old illustration of the Saint as a Roman cataphract fighting a dragon that would be an ancient prehistoric beast (an archosaur like the Postosuchus, more than a dinosaur). And also, remember that, for this reason, you can still find my collection of stories 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' ('Among the roots and other senseless tales' in Spanish, a compilation of six fantasy stories) in the Amazon store.
Como hoy es la 'Diada de Sant Jordi' en Cataluña (el Día de San Jorge en catalán), he hecho el 'remake' de una vieja ilustración del santo como un catafracto romano luchando contra un dragón que no sería más que una arcaica bestia prehistórica (un arcosaurio como el Postosuchus, más que un dinosaurio). Y además, recordad que, por este motivo, podéis encontrar todavía mi recopilatorio de cuentos 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' (una compilación de seis cuentos fantásticos) en la tienda de amazon.
Com avui és la Diada de Sant Jordi, he fet el 'remake' d'una vella il·lustració del sant com a un catafracte romà lluitant contra un drac que no seria més que una vella bèstia prehistòrica (un arcosaure com el Postosuchus, més que un dinosaure). I a més, recordeu que, per aquest motiu, podreu trobar encara el meu recopilatori de contes 'Entre las raíces y otros relatos insensatos' (una compilació de sis contes fantàstics en castellà) a la botiga d'amazon.
Since this is a week of religious celebration, here is an illustration of the prophet Moses, a central figure in Judaism, Christianity, and Islam, after his direct encounter with God at Mount Sinai, where God gave him the Ten Commandments written in His own hand with letters of fire. According to the texts, the proximity of God's glory temporarily coated Moses with His Light, so when he reappeared before his people, he had to cover his face with a veil so as not to frighten them.
Como ésta es una semana de celebraciones religiosas, aquí tenéis una ilustración del profeta Moisés, una figura central en el judaísmo, el cristianismo y el islam, después de su encuentro directo con Dios en el Monte Sinaí, donde Dios le entregó los Diez Mandamientos escritos de Su propia mano con letras de fuego. Según los textos, la proximidad de la gloria de Dios cubrió temporalmente a Moisés con Su Luz, por lo que cuando reapareció ante su pueblo, tuvo que cubrirse el rostro con un velo para no asustarlos.
Com que aquesta és una setmana de celebracions religioses, aquí teniu una il·lustració del profeta Moisès, una figura central en el judaisme, el cristianisme i l'islam, després del seu encontre directe amb Déu al Mont Sinaí, on Déu li entregà els Deu Manaments escrits de la Seva pròpia mà amb lletres de foc. Segons els textos, la proximitat de la glòria de Déu va cobrir temporalment a Moisès amb la Seva Llum, de manera que quan va reaparèixer davant del seu poble, hagué de cobrir-se el rostre amb un vel per no espantar-los.
A few days ago, a discussion took place on Twitter about the basis for the fictional continent of Westeros in George R.R. Martin's 'A Song of Ice and Fire' saga (better known for its television adaptation 'Game of Thrones'). For me, it's quite clear that its basis is a vertical map of Europe with the map of Great Britain superimposed on it, but here's my explanation of my theory: The Narrow Sea is the Mediterranean Sea, Dorne is the Iberian Peninsula, the Red Mountains are the Pyrenees (which separate Dorne/the Iberian Peninsula from the rest of the continent). The Reach is France. The Westerlands are England if it were attached to the continent, while the Iron Islands are Denmark separated from the continent (or, better yet, they are an expanded version of North Sea islands like the Faroe or the Shetland Islands). King's Landing is London, but it also has a lot in common with Rome, the "spiritual" capital of Europe for many centuries, near the Narrow Sea/Mediterranean Sea. Many say the Vale is Switzerland because of its mountains, but it reminds me more of the Balkans: A mountainous and rugged territory with many tensions between the peoples (remember that, during the first volume of the saga, the knights of the Vale are embroiled in a "domestic war" against the various tribes that inhabit the mountains). And the North, although culturally it's clearly Scotland, is also a vast, almost flat territory, like the entire corridor that runs from the center of Europe to the deepest Siberia, an immense and wild territory of nomadic populations who never heard of "kings in castles".
Hace unos días, se debatió en Twitter sobre la base del continente ficticio de Poniente de la saga 'Canción de Hielo y Fuego' de George R.R. Martin (más conocida por su adaptación televisiva, 'Juego de Tronos'). Para mí, está bastante claro que se basa en un mapa vertical de Europa con el mapa de Gran Bretaña superpuesto, pero he aquí la explicación de mi teoría: El Mar Angosto es el Mar Mediterráneo, Dorne es la Península Ibérica, las Montañas Rojas son los Pirineos (que separan Dorne/la Península Ibérica del resto del continente). El Dominio es Francia. Las Tierras del Oeste son Inglaterra si estuviera unida al continente, mientras que las Islas del Hierro son Dinamarca separada del continente (o, mejor aún, son una versión ampliada de las islas del Mar del Norte como las Islas Feroe o las Shetland). Desembarco del Rey es Londres, pero también tiene mucho en común con Roma, la capital «espiritual» de Europa durante muchos siglos, cerca del Mar Angosto/Mediterráneo. Muchos dicen que el Valle es Suiza por sus montañas, pero a mí me recuerda más a los Balcanes: Un territorio montañoso y accidentado con muchas tensiones entre sus pueblos (recordemos que, durante el primer volumen de la saga, los caballeros del Valle se ven envueltos en una «guerra doméstica» contra las diversas tribus que habitan las montañas). Y el Norte, aunque culturalmente es claramente Escocia, es también un territorio vasto, casi llano, como todo el corredor que se extiende desde el centro de Europa hasta la Siberia más profunda, un territorio inmenso y salvaje de poblaciones nómadas que jamás oyeron hablar de «reyes en castillos».
Fa uns dies, es va debatre a Twitter sobre la base del continent fictici de Ponent de la saga 'Cançó de Gel i Foc' de George R.R. Martin (més coneguda per la seva adaptació televisiva, 'Joc de Trons'). Per mi, és força clar que es basa en un mapa vertical d'Europa amb el mapa de Gran Bretanya superposat, però aquí us deixo l'explicació de la meva teoria: El Mar Angost és la Mar Mediterrània, Dorne és la Península Ibèrica, les Muntanyes Roges són els Pirineus (que separen Dorne/la Península Ibèrica de la resta del continent). El Domini és França. Les Terres de l'Oest són Anglaterra si estigués unida al continent, mentre que les Illes del Ferro són Dinamarca separada del continent (o, millor encara, són una versió ampliada de les illes del Mar del Nord com les Illes Fèroe o les Shetland). Port Reial és Londres, però també té molt en comú amb Roma, la capital «espiritual» d'Europa durant molts segles, a prop del Mar Angost/Mediterrani. Molts diuen que la Vall és Suïssa per les muntanyes, però a mi em recorda més els Balcans: Un territori muntanyós i accidentat amb moltes tensions entre els seus pobles (recordem que, durant el primer volum de la saga, els cavallers de la Vall es veuen embolicats en una «guerra domèstica» contra les diverses tribus que habiten les muntanyes). I el Nord, encara que culturalment és clarament Escòcia, és també un territori vast, gairebé planer, com tot el corredor que s'estén des del centre d'Europa fins a la Sibèria més profunda, un territori immens i salvatge de poblacions nòmades que no van sentir mai parlar de «reis en castells».
Eng. Bonus track: Aegon the Dragon and his sisters discussing geography in the Map Room of Dragonstone Castle.
Cast. Bonus track: Aegon el Dragón y sus hermanas discutiendo de geografía en la Sala del Mapa del castillo de Rocadragón.
Cat. Bonus track: Aegon el Drac i les seves germanes discutint de geografia a la Sala del Mapa del castell de Rocadrac.
Now that Christmas festivities have finally ended in Spain with the celebration of Three Kings Day, here's a little divertimento with all the characters related to these dates, from folklore and popular culture from different parts of the world (that you can find by clicking on the 'Folklore' tab in the right-hand column of my blog), which I have been drawing over the years, as if they were selectable characters in a fighting video game, another of my passions.
Ahora que en España finalmente se acabaron los festejos navideños con la celebración del Día de Reyes, un pequeño divertimento con todos los personajes relacionados con estas fechas, tanto del folclore como de la cultura popular de diferentes partes del mundo, que he ido dibujando a lo largo de todos estos años (y que podréis encontrar si clicáis en la pestaña 'Folklore' de la columna derecha de mi blog) como si fueran personajes seleccionables de un videojuego de lucha, otra de mis pasiones.
Ara que a Espanya finalment s'han acabat les festes nadalenques amb la celebració del Dia de Reis, un petit divertimento amb tots els personatges relacionats amb aquestes dates, tant del folklore com de la cultura popular de diferents parts del món, que he anat dibuixant al llarg de tots aquests anys (i que podreu trobar si cliqueu a la pestanya 'Folklore' de la columna dreta del meu bloc) com si fossin personatges seleccionables d'un videojoc de lluita, una altra de les meves passions.
Merry Christmas to everyone with the annual Christmas illustration! The protagonist this year is the Mari Lwyd, a character from South Welsh folklore, who, during the Christmas and New Year festivities, leads small processions with other characters that visit the villages challenging their inhabitants impromptu song duels to win access to their homes in exchange for food and drink.
¡Feliz Navidad a todo el mundo con la ilustración navideña anual! En ella, la protagonista es la Mari Lwyd, personaje del folclore del sur de Gales, el cual, durante las fiestas de Navidad y Año Nuevo, capitanea pequeñas procesiones con otros personajes que visitan los pueblos, desafiando a sus habitantes a improvisados duelos de canciones para poder acceder a los hogares a cambio de comida y bebida.
Bon Nadal a tothom amb la il·lustració nadalenca anual! En ella, la protagonista és la Mari Lwyd, personatge del folklore del sud de Gal·les, el qual, durant les festes de Nadal i Cap d'Any, capitaneja petites processons amb altres personatges que visiten els pobles, desafiant als seus habitants a improvisats duels de cançons per poder accedir a les llars a canvi de menjar i beguda.