Jugar amb foc

La nit passada fou la de la revetlla de Sant Joan, considerada per aquí com la nit més màgica de tot l'any en la que es cremen grans pires de foc. Per a celebrar-ho, el post d'avui serà un esbós per a una història de fantasmes que vaig pensar ja fa temps, i en la que dos aristocràtics germans invoquen esperits del Més Enllà en una vella mansió anglesa per passar l'estona i sense tenir en compte les conseqüències. 

Com no podía ser d'una altra manera, el pentagrama dibuixat al terra per a les invocacions no podía faltar! Inspirat directamente amb els de les pel.lícules de la Hammer.

El vestit "cerimonial", extret directament dels manuals i vells tractats de nigromància que els dos nois han trobat en la vella biblioteca del seu avi, dins la mateixa mansió, tampoc. Veient-lo, no puc mai deixar de pensar en el personatge de Belloq de la saga d'Indiana Jones i el seu final després d'invocar forces més enllà de la seva comprenssió.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Sr. Tur Tur

Arribem a l'equador de les entrades dedicades als esbossos entorn als protagonistes de la novel.la "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", centrada en aquesta ocasió en el senyor Tur Tur, l'ancià i venerable pseudo-gegant vegetarià amb que es topen en Jim i en Lluc enmig de la seva aventura.

Primer esbós que vaig realitzar del personatge i que il.lustra l'esfareïdor primer contacte entre ell i els nostres protagonistes.

En el segon, però, vaig intentar una aproximació més fidedigna a la personalitat pausada del personatge.

El Sr. Tur Tur enmig del seu petit hortet perdut en la immensitat del desert, el seu petit tros de oasis en el no-res. La viva imatge de la tranquilitat, sens dubte! 

Un dels moments més emocionants de la novel-la -tot i no haver-hi cap acció- és el que transcorré durant el sopar que els ofereix el Sr. Tur Tur als protagonistes, on el pseudo-gegant els hi explica als seus inesperats convidats la seva condició de paria social a causa dels prejudicis i la por infundada de la gent. Tota una defensa a favor de la tolèrancia i el fet de ser diferent.

Noelia's way: Time goes faster

I al final hem arribat al post nº 50!… Ja fa més de mig any que vaig estrenar el blog i, per a celebrar-ho, que millor que una tira còmica (bé, això i que no tinc gaire temps per res més! O_o). Es tracten dels mateixos personatges de les anteriors tires de "Noelia's way" però amb "un rentat de cara", ja que vaig intentar tornar a reflotar-los ara farà uns tres anys -sense gaire éxit, la veritat- i que tracta, precisament d'això, del pas del temps.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: princesa Li Si

Continuant amb la sèrie d'esbossos dedicats als personatges principals de la novel.la "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", aquesta setmana li toca a l'espavilada i intel.ligent filla de l'Emperador de Mandala, la princesa Li Si.

El primer esbós que vaig realitzar d'ella, completament de memòria del que recordava de la història que vaig sentir quan era petit, sient més propera a una nina que a una persona humana normal i corrent.

En el segon, un cop rellegida la novel.la, vaig intentar ser més fidel a la imatge d'ella (així com també a les proporcions humanes normals!) que es dona d'ella.

La princesa al costat del seu pare, l'Emperador de Mandala, en un estampa en la que vaig intentar imaginar-me el dia a dia quotidià dels personatges.

Descrita a la novel.la gairebé com una set-ciències, vaig fer aquest esbós pensant en com sería la princesa fora de la pompositat de la cort, dedicada només exclusivament als seus estudis.

Aquesta ja és una imatge directament estreta de la novel.la: el tens moment en que la dragona Queixaluda maltracta a la princesa per haver donat una resposta correcta (de igual forma, la noia tampoc tenia gaires més alternatives: si hagués respós malament no s'hauria evitat l'odi visceral de la "professora"). 

Un moment més distès: En Jim i la princesa xerrant amicalment al costat de la locomotora Emma durant el viatge de retorn a la llar de la noia.

Seahorses Gang. Part 2

Última entrada dedicada a les noies de la banda del Cavallet de Mar; en aquesta ocasió dedicada als enemics principals als quals hauran de fer front.

Disseny per a Mélusine la Sirène, personatge ambigu i d'origen incert que a vegades es presentarà com a enemiga del grup i el seu major antagonista, i a vegades com a inesperada aliada ocasional del grup davant perills més importants.

Detall del cap, amb una espècie de gorgera isabelina entorn al coll, i el tors de Mélusine.

Un dels molts enfrontaments “finals i definitius” entre la cap de la banda i Mélusine a les catacumbes que habita, més envall de l'asfalt i les clavagueres. D'urpes verinoses i atacs ràpids tan de braços com de cames, el neixament i els motius últims de Mélusine mai acabaran d'estar del tot clars.

Un altre dels més terribles enemics de la banda seria també el Dr. Tatopoulos, apodat “the Doll Maker” pel seu desagradable costum de raptar a jovenetes amb l'únic objectiu de convertirles en integrants de la seva colecció de “nines” vivents gràcies a innecesàrias i doloroses intervencions quirúrgiques.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Lluc el maquinista

Seguint amb l'exposició d'esbossos que vaig realitzar per a l'adaptació del relat "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", avui li toca el torn al co-protagonista de la història: el maquinista més famós de tot Lummerland (i del gran regne de Mandala, posats a fer!).

En Lluc fent les dues coses que més li agraden: el seu treball de maquinista i fumar-se una pipa.

Primera prova a color d'en Lluc durant els seus moments de relax després d'una cansada jornada laboral (imatge estreta directament del primer capítol de la novel.la).

En Lluc i en Jim, on el maquinista exerceix del seu paper de millor amic-germà gran-figura paterna del jove heroi.

Tot el grup al complet! En Jim i en Lluc al costat de la bona i vella locomotora Emma (tot un personatge en si mateix!). Com que les màquines no són lo meu a l'hora de dibuixar, només en vaig realitzar aquests ràpids esbossos!

En Lluc al davant de la jove princesa Li Si, protagonista de la pròxima entrega d'aquesta sèrie d'esbossos.

Seahorses Gang. Part 1

Vella idea sobre la història de les “Seahorses Gang”; un grup de noies de barri (unes autèntiques “ghetto princess”) immerses en baralles de carrer (rotllo “Street Fighter” o “King of Fighters”) i tot tipus d'altres trifúlques i problemes, incloent-hi algún del pal sobrenatural, però que, bàsicamente, acabaven sempre en "balls de bastons".

La “líder” de la banda (tot i que, de facto, ningún li reconeix el títol porquè en el grup totes són iguals) al costat de l'únic –i intermitent- membre masculí de la panda; un tipus de poques paraules i amb un passat de yonqui molt eixelabrat que, després de “creuar els inferns”, es guanyarà la seva redempció ajudant a les noies a impossar "l'ordre i la llei" pels baixos fons a base de cops de puny.

Si pot existir una Seahorses Gang, també ho por fer una “Seahorses Band”, per a relax de les de la banda i sense tenir que anar amb tanta parafernalia ni els seus “uniformes” habituals.

… i aquí amb Technicolor.

WebRep

currentVote

noRating

noWeight