The new gods against the old ones. Representation of four of the most important gods of the Nahua culture from pre-Hispanic Central America.
On the left side, the two main gods of the Mexica people (misnamed 'Aztecs' by the same British historians who called Byzantium the Eastern Roman Empire), the last people to settle in the Mexican Altiplano and impose their hegemony. So, from top to bottom:
* Huitzilopochtli ("Hummingbird's Left" or "Hummingbird's South", referring to the South from where the Sun was believed to rise): the young and brave solar god of War and "national" divinity of the Mexica people. He was born to Coatlicue, the goddess Mother-Earth, already fully adult and armed. Since then he has waged a battle against the night forces with his spears (representations of the Sun rays) and his weapon Xiuhcoatl (or "Fire Serpent"). The souls of the fallen warriors in combat followed him in the Hereafter, and today his emblem is the shield of the Mexican flag.
* Tezcatlipoca ("Smoking Mirror"): The cunning and lame (he lost one foot in the fight against the primordial monster Cipactli at the beginning of times) god of the material world, the invisible, the Darkness, Witchcraft and the Night, as well as patron and protector of apprentices and young warriors.
On the right side, the ancient gods already settled in the Altiplano when the Mexica arrived, surely of Toltec origin. So, from top to bottom:
* Tlaloc ("Pulque of the Earth"): the venerable god of the Waters, especially of rain and storms, with which he watered crops, for which he was also considered one of the providers of fertility. The drowned victims had a special place within his private Paradise, always green and humid.
* Quetzalcoatl ("Feathered Serpent"): he was one of the oldest and most important gods, being represented then like, as his name indicates, a great flying serpent with feathers. Later he was even identified with a diffuse historical figure who brought knowledge to the peoples of Mesoamerica. For this reason, he was considered the god of Wisdom, but also of the spiritual world, the Light, the Life and, with his strange beaked mask of Ehecatl, also the god of Wind.
Los nuevos dioses contra los viejos. Representación de cuatro de los dioses más importantes de la cultura nahua de la América Central prehispánica.
En el lado izquierdo, los dos dioses principales del pueblo Mexica (mal llamados 'Aztecas' por los mismos historiadores británicos que llamaron Bizancio al Imperio Romano Oriental), el último en instalarse en el Altiplano Mejicano e imponer su hegemonía. Así, de arriba a abajo:
* Huitzilopochtli ("Colibrí Zurdo" o "Colibrí de la Izquierda", refiriéndose al Sur, de donde se creía que salía el Sol): el joven y aguerrido dios solar de la Guerra y divinidad "nacional" del pueblo Mexica. Nació de Coatlicue, la diosa Madre Tierra, ya completamente adulto y armado. Desde entonces libra una batalla contra las fuerzas nocturnas con sus lanzas (representaciones de los rayos del Sol) y su arma Xiuhcóatl (o "Serpiente de Fuego"). Las almas de los guerreros caídos en combate le seguían en el Más Allá y hoy su emblema es el escudo de la bandera de México.
* Tezcatlipoca ("Espejo Humeante"): El astuto y cojo (perdió un pie en la lucha contra el monstruo primordial Cipactli al inicio de los tiempos) dios del mundo material, lo invisible, la Oscuridad, la Brujería y la Noche, así como también patrón y protector de los aprendices y jóvenes guerreros.
En el lado derecho, los antiguos dioses ya asentados en el Altiplano cuando llegaron los Mexicas, seguramente de origen tolteca. Así, de arriba a abajo:
* Tlaloc ("el Pulque de la Tierra"): el venerable dios de las Aguas, en especial de la lluvia y las tormentas, con las que regaba las cosechas, por lo que era considerado también uno de los proveedores de fertilidad. Las víctimas ahogadas tenían reservado un lugar especial dentro de su Paraíso particular, siempre verde y húmedo.
* Quetzalcoatl ("Serpiente Emplumada"): fue uno de los dioses más antiguos e importantes, siendo representado entonces igual que, y como indica su nombre, una gran serpiente voladora con plumas. Más tarde se le llegó a identificar incluso con una difusa figura histórica que llevó conocimientos y el saber a las gentes de Mesoamérica. Por ello era considerado el dios de la Sabiduría, pero también del mundo espiritual, la Luz, la Vida y, con su extraña máscara picuda de Ehecatl, también dios del Viento.
Els nous déus contra els vells. Representació de quatre dels déus més importants de la cultura nahua de l'Amèrica Central prehispànica.
A la banda esquerra, els dos déus principals del poble Mexica (mal anomenats 'Asteques' pels mateixos historiadors britànics que van anomenar Bizanci a l'Imperi Romà Oriental), l'últim a instal·lar-se al Altiplà Mexicà i imposar la seva hegemonia. Així, de dalt a baix:
* Huitzilopochtli ("Colibrí Esquerrà" o "Colibrí de l'Esquerra", referint-se al Sud, d'on es creia que sortia el Sol): el jove i aguerrit déu solar de la Guerra i divinitat "nacional" del poble Mexica. Va néixer de Coatlícue, la deessa Mare Terra, ja completament adult i armat. Des de llavors lliura una batalla contra les forces nocturnes amb les seves llances (representacions dels raigs del Sol) i la seva arma Xiuhcoatl (o "Serp de Foc"). Les ànimes dels guerrers caiguts en combat el seguien en el Més Enllà i avui el seu emblema és l'escut de la bandera de Mèxic.
* Tezcatlipoca ("Mirall Fumejant"): L'astut i coix (va perdre un peu en la lluita contra el monstre primordial Cipactli a l'inici dels temps) déu del món material, l'invisible, les Tenebres, la Bruixeria i la Nit, així com també patró i protector dels aprenents i joves guerrers.
A la part dreta, els antics déus ja assentats a l'Altiplà quan van arribar els Mexicas, segurament d'origen tolteca. Així, de dalt a baix:
* Tlaloc ("el Pulque de la Terra"): el venerable déu de les Aigües, especialment de la pluja i les tempestes, amb les què regava les collites, per la qual cosa era considerat un dels proveïdors de fertilitat. Les víctimes ofegades tenien reservat un lloc especial dins del seu Paradís particular, sempre verd i humit.
* Quetzalcoatl ("Serp Emplomallada"): era un dels déus més antics i importants, sent representat llavors com, i tal com indica el seu nom, una gran serp voladora amb plomes. Més tard, se'l va arribar a identificar fins i tot amb una difusa figura històrica que va portar coneixements i el saber a la gent de Mesoamèrica. Per això era considerat el déu de la Saviesa, però també del món espiritual, la Llum, la Vida i, amb la seva estranya màscara punxeguda de Ehecatl, també déu del Vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada