En el més profund de la mar

 Sedna is the goddess of the sea and the creatures that inhabit it, who lives deep in the ocean, in the Inuit tradition (misnamed 'eskimos'). According to the myth, she was once a young girl who rejected all her suitors. However, one day a handsome foreigner appeared and took her to live far away. He turned out to be a powerful shaman, so Sedna sent a cry for help to her father. When the old man came with his kayak to rescue her, the sorcerer unleashed a powerful storm. Frightened, Sedna's father threw his daughter into the water to appease him, but the girl tried to cling to the kayak again, so the man, desperately, cut off her fingers one by one with the oar. Sedna ended up sinking into the sea and marine animals were born from each of her fingers. There she become the 'old woman of the sea', hostile and furious with men, especially if they misbehave, although she also gives their livelihood thanks to the 'children' born from her hands.

 Sedna es la diosa del mar, y de las criaturas que lo habitan, que vive en lo más profundo del océano en la tradición Inuit (mal llamados 'esquimales'). Según el mito, una vez fue una joven chica que rechazaba a todos sus pretendientes. Sin embargo, un buen día apareció un atractivo extranjero que se la llevó a vivir lejos. Éste resultó ser un poderoso chamán, de manera que Sedna envió un grito de ayuda a su padre. Cuando el anciano fue con su kayak a rescatarla, el brujo desató una fuerte tormenta. Asustado, el padre de Sedna lanzó a su hija al agua para apaciguarlo, pero la chica intentó aferrarse de nuevo al kayak, de manera que el hombre, desesperado, le fue cortando los dedos uno por uno con el remo. Sedna acabó por hundirse en el mar y, de cada uno de sus dedos, nació un animal marino. Allí se convirtió en 'la anciana del mar', hostil y furiosa con los hombres, sobre todo si se portan mal, aunque también dadora de su sustento gracias a los 'hijos' nacidos de sus manos.

 Sedna és la deessa del mar, i de les criatures que l'habiten, que viu al més profund de l'oceà en la tradició Inuit (mal anomenats 'esquimals'). Segons el mite, una vegada fou una jove noia que rebutjava a tots els seus pretendents. No obstant, un bon dia aparegué un atractiu estranger que se l'emportà a viure ben lluny. Aquest resultà ser un poderós xaman, de manera que Sedna envià un crit d'ajuda al seu pare. Quan l'ancià va anar amb el seu caiac a rescatar-la, el bruixot va desfermar una forta tempesta. Espantat, el pare de la Sedna va llançar a la seva filla a l'aigua per apaivagar-lo, però la noia va intentar aferrar-se de nou al caiac, de manera que l'home, desesperat, li va anar tallant els dits un per un amb el rem. Sedna acabà per enfonsar-se al mar i, de cadascun dels seus dits, en nasqué un animal marí. Allí es convertí en 'l'anciana del mar', hostil i furiosa amb els homes, sobretot si es porten malament, tot i que també dadora del seu sustent gràcies als 'fills' nascuts de les seves mans. 

Mukashi mukashi part 2

 To cheer up the current quarantine situation a bit and because soon, despite everything, it will be spring, here I leave a quick illustration following the Kojiki stories -the mythical chronicle of ancient Japan- from the previous post. Following the conflict between Susanoo, the storm god, and Amaterasu, the sun goddess, the young god managed to enrage and scare his sister to the point that she went to hide in a cave. Without the light and warmth of the Sun, the world was plunged into darkness and cold, and soon it filled with evil spirits. The other gods discussed a thousand and one ways to bring Amaterasu back, but none worked. Then, a little fertility goddess, Ama no Uzume, decided to start performing a dance in front the cave. It was so encouraged that the other gods began to cheer and applaud her, creating a great scandal. Hearing all of that from inside her cave, Amaterasu finally peeked out to see what was happening, returning the light to the world. This is how Uzume became the goddess of dawn, joy and dance, announcer of spring and, therefore, the rebirth of nature.

 Para animar un poco la situación de cuarentena actual y porqué pronto, a pesar de todo, será primavera, aquí dejo una ilustración rápida siguiendo las historias del Kojiki -la crónica mítica del antiguo Japón- del anterior post. Tras el conflicto entre Susanoo, el dios de la tormenta, y Amaterasu, la diosa del sol, el joven dios consiguió enfadar y asustar a su hermana hasta el punto de que ésta se fue a esconder dentro de una cueva. Sin la luz y el calor del Sol, el mundo se sumergió en las tinieblas y el frío, y pronto se llenó de espíritus malignos. Los otros dioses discutieron mil y una maneras de hacer volver a Amaterasu, pero ninguna funcionó. Entonces, una pequeña diosa de la fertilidad, Ama no Uzume, decidió empezar a hacer un baile delante de la cueva. Tan animado fue, que los otros dioses comenzaron a aplaudirla y animarla, creando un gran escándalo. Al oír todo aquello desde su cueva, Amaterasu finalmente miró hacia el exterior para ver qué pasaba, volviendo la luz al mundo. Así es como Uzume se convirtió en la diosa del amanecer, de la alegría y la danza, anunciadora de la primavera y, por lo tanto, del renacimiento de la naturaleza.

 Per animar una mica la situació de quarentena actual i perquè aviat, malgrat tot, serà primavera, aquí deixo una il·lustració ràpida seguint les històries del Kojiki -la crònica mítica de l'antic Japó- de l'anterior post. Després del conflicte entre Susanoo, el déu de la tempesta, i Amaterasu, la deessa del sol, el jove déu aconseguí fer enfadar i espantar a la seva germana fins al punt que es va anar a amagar dins d'una cova. Sense la llum i l'escalfor del Sol, el món es va submergir en la foscor i el fred, i aviat es va omplir d'esperits malignes. Els altres déus discutiren mil i una maneres de fer tornar Amaterasu, però cap va funcionar. Llavors, una petita deessa de la fertilitat, Ama no Uzume, va decidir començar a fer un ball davant de la cova. Tan animat sigué, que els altres déus van començar a aplaudir-la i animar-la, creant un gran escàndol. En sentir tot allò des de la seva cova, Amaterasu finalment va mirar cap a l'exterior per veure què passava, tornant la llum al món. Així és com Uzume es convertí en la deessa de l'alba, de l'alegria i la dansa, anunciadora de la primavera i, per tant, del renaixement de la natura.

Mukashi mukashi

 War in Heaven. The Kojiki is a chronicle of the ancient Japan from the creation of the world to the first emperors. It tells how the storm god Susanoo faced his older sister Amaterasu, the sun goddess. Once they were born, Amaterasu received the Sun and the Sky as a gift, while her brothers Tsukuyomi the Moon and the Night, and Susanoo the Lightning and the Sea. However, the restless and temperamental god didn't like this distribution, because he considered the ocean an empty and barren kingdom, so he entered into dispute with his sister. At first it was a peaceful discussion, focused on seeing who was more worthy of Heaven with the creation of new divinities, but soon it rose in tone, ending the disputes with the expulsion of Susanoo from the Sky Kingdom to the earth, where he was redeemed with heroic deeds. 

 Guerra en los Cielos. El Kojiki es una crónica del antiguo Japón desde la creación del mundo hasta los primeros emperadores. En ella se explica el enfrentamiento del dios de la tormenta Susanoo contra su hermana mayor Amaterasu, la diosa del sol. Cuando nacieron, Amaterasu recibió como obsequio el Sol y el Cielo, mientras que sus hermanos Tsukuyomi la Luna y la Noche, y Susanoo el Relámpago y el Mar. Sin embargo, el temperamental e inquieto dios le desagradó esta distribución, pues consideraba el océano un reino estéril y vacío, por lo que entró en disputa con su hermana. Al principio fue una discusión pacífica, centrada en ver quién era capaz de crear más divinidades nuevas, pero pronto subió de tono, acabando con la expulsión de Susanoo del Reino del Cielo a la tierra, donde se redimió con varias hazañas heroicas.

 Guerra als Cels. El Kojiki és una crònica de l'antic Japó des de la creació del món fins als primers emperadors. En ella s'explica l'enfrontament del déu de la tempesta Susanoo contra la seva germana gran Amaterasu, la deessa del sol. Quan van néixer, Amaterasu rebé com a obsequi el Sol i el Cel, mentre que els seus germans Tsukuyomi la Lluna i la Nit, i Susanoo el Llampec i el Mar. No obstant, el temperamental i inquiet déu li desagradà aquesta distribució, doncs considerava l'oceà un regne estèril i buit, pel que va entrar en disputa amb la seva germana. Al principi fou una discussió pacífica, centrada en veure qui era capaç de crear més divinitats noves, però aviat va pujar de to, acabant amb l'expulsió de Susanoo del Regne del Cel a la terra, on es va redimir amb diverses gestes heroiques.

The Zeus' bunch

 Zeus, the main divinity of the pantheon of the classical Greece ancient religion, was defined in the image and likeness of the ancient Mycenaean kings. As a King of the Gods and Men, then he must surround himself with a retinue of 'helpers' or 'bodyguards'. They were -in the words of the poet Hesiod- the four 'wonderful children' of the titan Pallas and the oceanid Styx: Zelus ('Zeal/Dedication'), Kratos ('Power/Strength'), Bia ('Violence') and Nike ('Victory/Triumph'). Some later authors added the group to Dike ('Justice'), perhaps to balance a bit to such a terrible and formidable escort. 

 Zeus, la divinidad principal del panteón de la antigua religión en la Grecia clásica, estaba definida a imagen y semejanza de los antiguos reyes micénicos. Como Rey de los Dioses y los Hombres, había entonces de rodearse de un séquito de 'ayudantes' o 'guardaespaldas'. Ellos eran -en palabras del poeta Hesíodo- los cuatro 'maravillosos hijos' del titán Palas y la oceánide Estigia: Zelos ('Celo/Dedicación'), Kratos ('Poder/Fuerza'), Bía ('Violencia') y Nike ('Victoria/Triunfo'). Algunos autores posteriores añadieron al grupo a Dike ('Justicia'), quizás para equilibrar un poco a una escolta tan terrible y formidable.

 Zeus, la divinitat principal del panteó de l'antiga religió a la Grècia clàssica, estava definida a imatge i semblança dels antics reis micènics. Com a Rei dels Déus i els Homes, havia llavors d'envoltar-se d'un seguici d' 'ajudants' o 'guardaespatlles'. Ells eren -en paraules del poeta Hesíode- els quatre 'meravellosos fills' del tità Pal·lant i l'oceànide Estix: Zelos ('Zel/Dedicació'), Kratos ('Poder/Força'), Bía ('Violència') i Nike ('Victòria/Triomf'). Alguns autors posteriors van afegir al grup a Dike ('Justícia'), potser per equilibrar una mica a una escorta tan terrible i formidable.  

Hellscape

 Attempt of a heavy metal disc cover. Give it the title you want.

 Intento de portada de disco de 'heavy metal'. Dadle el título que queráis. 

 Intent de portada de disc de 'heavy metal'. Poseu-li el títol que volgueu.