Two versions of the same myth: on the left, the Lamia, a child-eating monsters from the classical Greco-Roman folklore. They were also snake-women who served as bogeyman to mothers of antiquity to scare their children; other of their recognizable characteristics were the fact that they were unable to close their eyes to sleep, but they could remove them from the eye sockets to rest, and the fact that the milk they produced was poisonous. And on the right, the basque and medieval version of the legend, the Lamiak, which they were beautiful girls like classical nymphs, somewhat naive, with copper-colored skin and animal feet, usually duck feet because they lived in streams and quiet ponds, where they combed their hair with golden combs.
Dos versiones del mismo mito: a la izquierda, la Lamia, monstruos devora niños del folclore clásico grecolatino. Ellas también eran mujeres-serpiente que sirvieron de cocos a las madres de la antigüedad para asustar a sus hijos; otras de sus características reconocibles era el hecho de que no eran capaces de cerrar sus ojos para dormir, pero podían quitárselos de las cuencas para descansar, mientras que su leche era venenosa. Y a la derecha, la versión vasca y medieval de la leyenda, las Lamiak, que eran chicas hermosas igual que las ninfas clàsicas, pero algo ingenuas, con la piel de color cobrizo y pies de animal, generalmente de pato, ya que vivían en los arroyos y estanques tranquilos donde peinaban sus cabellos con peines de oro.
Dues versions del mateix mite: a l'esquerra, la Lamia, monstres devora nens del folklore clàssic grecollatí. Elles també eren dones-serp que van servir d'home del sac a les mares de l'antiguitat per espantar els seus fills; una altra de les seves característiques era el fet que no eren capaces de tancar els seus ulls per dormir, però podien treure-se'ls de les conques per a descansar, mentre que la seva llet era verinosa. I a la dreta, la versió basca i medieval de la llegenda, les Lamiak, que eren noies belles igual que les nimfes clàssiques, però un pèl ingènues, amb la pell de color rogenc i peus d'animal, generalment d'ànec, ja que vivien als rierols i estanys tranquils on es pentinaven els cabells amb pintes d'or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada