dijous, 14 d’octubre del 2021

Forest spirits

 Huldras are a kind of fairies or nymphs from Scandinavian folklore. They live at the depths of the forests and usually appear to lost travelers, especially if they are men, not being very dangerous and there are stories that even told of marriages between a man and a huldra, although if they are insulted or mistreated, they can do mislead the traveler. Their appearance is that of attractive girls, but with a cow or fox tail and a large hollow in the back similar to wood from a rotting tree. Aware that this could scare people, they tend to camouflage their tails under long skirts and the hole with their long and beautiful hair, apart from the fact that they also possess superhuman strength.    

 Las Huldras son una especie de hadas o ninfas del folclore escandinavo. Viven en las profundidades de los bosques y suelen aparecerse ante los viajeros perdidos, sobre todo si son hombres, no siendo muy peligrosas y habiendo historias que cuentan incluso matrimonios entre un hombre y una huldra, aunque si son insultadas o maltratadas, pueden hacer perderse aún más al viajero. Su aspecto es el de chicas atractivas, pero con una cola de vaca o de zorro y una gran oquedad en la espalda parecida a la madera de un árbol pudriéndose. Conscientes de que esto puede asustar a la gente, suelen camuflarse las colas bajo largas faldas y el agujero con sus cabellos largos y bonitos, a parte del hecho de que ellas también poseen una fuerza sobrehumana. 

 Les Huldres són una mena de fades o nimfes del folklore escandinau. Viuen a les profunditats dels boscos i solen aparèixer davant dels viatgers perduts, sobretot si són homes, no sent molt perilloses i havent-hi històries que conten fins i tot matrimonis entre un home i una huldra, tot i que si són insultades o maltractades, poden fer perdre's encara més al viatger. El seu aspecte és el de noies atractives, però amb una cua de vaca o de guineu i un gran forat a l'esquena semblant a la fusta d'un arbre podrint-se. Conscients que això pot espantar a la gent, solen camuflar-se les cues sota llargues faldilles i el forat amb els seus cabells llargs i bonics, a part del fet que elles també posseeixen una força sobrehumana.






 

divendres, 1 d’octubre del 2021

A les portes del Ragnarök

 In Norse mythology, the chief gods Odin and Frigg had two twin sons: Balder, god of Light, Wisdom, Forgiveness and Peace, and Hodur, the blind god of Darkness, Discord and Non-understanding. To protect their favorite son, Balder, from all harm due to prophetic dreams about his soon death, his parents asked all living creatures not to harm their son, except the mistletoe plant as considered too harmless. The cunning god Loki, primal god of Fire and Deception, was envious of Balder for the attention he received, so, knowing that mistletoe was the only thing that could hurt him, he tricked the poor and outcast Balder's brother Hodur into throwing him a dart-shaped branch that immediately killed Balder. However, in time the gods took their revenge. They sent the archer god of Vengance Vali to kill Hodur and trapped the elusive Loki to imprision and torture him underground with a snake that spat venom directly into his eyes, the god's convulsions of pain being the origin of earthquakes.  

En la mitología nórdica, los dioses principales Odín y Frigg tenían dos hijos gemelos: Balder, dios de la Luz, la Sabiduría, el Perdón y la Paz, y Hodur, el dios ciego de la Oscuridad, la Discordia y la Incomprensión. Para proteger a su hijo predilecto, Balder, de todos los posibles daños ​​debidos a sueños proféticos sobre su próxima muerte, sus padres pidieron a todas las criaturas vivientes que no hicieran daño a su hijo, excepto a la planta del muérdago por considerarla demasiado inofensiva. El astuto dios Loki, dios primordial del Fuego y del Engaño, tenía envidia de Balder por toda esa atención que recibía, por lo que, sabiendo que el muérdago era lo único que podía herirle, engañó al pobre y marginado hermano de Balder, Hodur, para que le lanzara una rama de muérdago en forma de dardo la cual, inmediatamente, mató a Balder. Sin embargo, con el tiempo los dioses se tomaron su revancha. Enviaron al dios arquero de la Venganza Vali para matar a Hodur, y luego atraparon al esquivo Loki para encarcelarlo y torturarlo bajo tierra con una serpiente que le escupía veneno directamente a los ojos, siendo las convulsiones de dolor del dios el origen de los terremotos. 

 A la mitologia nòrdica, els déus principals Odin i Frigg tenien dos fills bessons: Balder, déu de la Llum, la Saviesa, el Perdó i la Pau, i Hodur, el déu cec de la Foscor, la Discòrdia i la Incomprensió. Per a protegir el seu fill predilecte, en Balder, de tots els possibles danys causats per somnis profètics sobre la seva pròxima mort, els seus pares van demanar a totes les criatures vivents que no fessin mal al seu fill, excepte a la planta del vesc per considerar-la massa inofensiva. L'astut déu Loki, déu primordial del Foc i de l'Engany, tenia enveja d'en Balder per l'atenció que rebia, de manera que, sabent que el vesc era l'única cosa que podia ferir-lo, va enganyar al pobre i marginat germà d'en Balder, l'Hodur, perquè li llancés una branca de vesc en forma de dard que, immediatament, matà en Balder. No obstant, amb el temps els déus es van venjar. Van enviar al déu arquer de la Venjança Vali per a matar l'Hodur, i després van atrapar a l'esquiu Loki per a empresonar-lo i torturar-lo sota terra amb una serp que li escopia verí directament als ulls, sent les convulsions de dolor del déu l'origen dels terratrèmols.