dijous, 20 d’agost del 2020

Història alternativa

 Panel I did as a result of a poll I asked in my Instagram account (@warlike_hermit) in which the majority would have voted to save King Louis XVI Capet from the trial that sentenced him to guillotine during the French Revolution. In this way, the First French Republic would never have existed, France would have continued to be an important kingdom, but perhaps more 'provincial' in stopping all the events that the Revolution unleashed and that led to the creation of Napoleon's French Empire that it occupied half of Europe.

 Viñeta que hice a raíz de una encuesta en mi cuenta de Instagram (@warlike_hermit) en la que la mayoría votó salvar al rey Luis XVI Capeto del juicio que lo condenó a la guillotina durante la Revolución Francesa. De este modo, la Primera República Francesa no habría existido nunca, Francia habría continuado siendo un reino importante, pero quizás más 'provinciano' al detenerse todos los eventos que la Revolución liberó y que provocaron la creación del Imperio francés de Napoleón que ocupó la mitad de Europa.

 Vinyeta que vaig fer arran d'una enquesta en el meu compte d'Instagram (@warlike_hermit) en què la majoria votà salvar al rei Lluís XVI Capet del judici que el va condemnar a la guillotina durant la Revolució Francesa. D'aquesta manera, la Primera República Francesa no hauria existit mai, França hauria continuat sient un regne important, però potser més 'provincià' en aturar-se tots els esdeveniments que la Revolució va alliberar i que provocaren la creació de l'Imperi francès de Napoleó que ocupà la meitat d'Europa. 





Translation from Catalan:
 NARRATOR: Meanwhile, in the year 1793 from an alternate dimension...

GIRONDIN DEPUTIES: Iaaaay! Vive la French Parliamentary Monarchy!

ROBESPIERRE: But, Fouche, you weren't one of us? Didn't you want the king's death above all?

FOUCHE: N-no... No, Mr. Robespierre. I've been a 'louicist' all my life.

SAINT-JUST: I don't know, Danton, but I would say that's not the way things should have gone...

DANTON: I suspect, my dear Saint Just, that it's because many would have voted execution, but didn't dare in the end.

-----------

Traducción del catalán: 
NARRADOR: Mientras tanto, en el 1793 de una dimensión alternativa...

DIPUTADOS GIRONDINOS: ¡Iaaaay! ¡Vive la Monarquia parlamentaria francesa!

ROBESPIERRE: Pero, Fouche, ¿tú no eras uno de los nuestros? ¿No querías la muerte del rey por encima de todo?

FOUCHE: N-no... No, Sr. Robespierre. Yo he sido 'luicista' toda mi vida.

SAINT-JUST: No sé, Danton, pero diría que no es así como las cosas tendrían que haber ido...

DANTON: Sospecho, mi querido Saint Just, que es debido a que muchos habrían votado ejecución, pero no se han atrevido al final.


dimecres, 12 d’agost del 2020

'Le roi est mort... Vive la République!'


 I know that I have been absent for a while, but because I'm busy in a comic about a very specific historical period: the French Revolution. So, to distract me a bit, here is a little illustration of Miss Guillotine with her latest "harvest". She is the shadow of Marianne and the personification of the most "humanist" instrument of execution that modernity was going inagurate by putting an end to all the others medieval torture and death methods.

 Sé que estoy bastante ausente, pero porque estoy ocupado con un cómic sobre un periodo histórico muy concreto: la Revolución Francesa. Así pues, para distraerme un poco, aquí tenéis una pequeña ilustración de Miss Guillotina con su última "cosecha". Ella es la sombra de Marianne y la personificación del instrumento de ejecución más "humanista" que inaugurara la modernidad al poner fin a todos los otros métodos medievales de tortura y muerte.

 Sé que estic bastant absent, però perquè estic ocupat amb un còmic sobre un període històric molt concret: la Revolució Francesa. Així doncs, per distreure'm una mica, aquí teniu una petita il·lustració de Miss Guillotina amb la seva darrera "collita". Ella és l'ombra de la Marianne i la personificació de l'instrument d'execució més "humanista" que inagurà la modernitat al possar fi a tots els altres mètodes medievals de tortura i mort. 







diumenge, 2 d’agost del 2020

Sorna Island Nights

 Illustration made from memory of one of the passages from the novel 'Jurassic Park. The Lost World' by Michael Crichton. Specifically, the moment when the couple of Carnotaurus appear, a kind of elongated sausages with powerful chicken legs and front legs even more ridiculous than those of the T. Rex, but owners of bulldog jaws capable of breaking bones crowned by two horns to which they owe their name; in addition to which Crichton endows them with the ability to change color as if they were giant chameleons. And even so, it always seemed to me that their participation in the story is almost anecdotal, losing all their potential (as, in fact, it also happens in the last 'Jurassic World' movie).

 Ilustración hecha de memoria de uno de los pasajes de la novela 'Parque Jurásico. El Mundo Perdido' de Michael Crichton. En concreto, el momento en que hace acto de presencia la pareja de Carnotaurus, una especie de salchichas alargadas con potentes patas de pollo y unas patitas delanteras aún más ridículas que las del T. Rex, pero poseedores de unas mandíbulas de bulldog capaces de partir huesos coronadas por dos cuernos a las que deben su nombre; además que Crichton los dota de la capacidad de cambiar de color como si fueran gigantescos camaleones. Y aún así, siempre me ha parecido que su participación en la historia es casi anecdótica, perdiendo todo su potencial (como, de hecho, también sucede en la última película de 'Jurassic World').

 Il·lustració feta de memòria d'un dels passatges de la novel·la 'Parc Juràssic. El Món Perdut' de Michael Crichton. En concret, el moment en què fa acte de presència la parella de Carnotaurus, una mena d'embotits allargats amb potents potes de pollastre i unes potetes davanteres encara més ridícules que les del T. Rex, però posseïdors d'unes mandíbules de bulldog capaces de partir ossos coronades per dues banyes a les quals deuen el seu nom; a més que Crichton els dota de la capacitat de canviar de color com si fossin gegantins camaleons. I tot i així, sempre m'ha semblat que la seva participació en la història és gairebé anecdòtica, perdent tot el seu potencial (com, de fet, també passa a la darrera pel·lícula de 'Jurassic World').