divendres, 1 de setembre del 2017

El Formiguer. Part 5

In principle, the last post dedicated to the comic strips that I drew for the comic magazine of the CCOO union, all of them dedicated to the misfortunes of a bunch of ants that live in their anthill.
Continuing with it what was exposed in the previous post, here today I leave You with more sketches (most made in pencil) that I made for the comic strips, some of which would become the definitive ones. 

En principio, la última entrada dedicada a las tiras cómicas que dibujé para la revista de cómics del sindicato CCOO, todas ellas dedicadas a las desventuras de unas hormigas que viven en su hormiguero.
Siguiendo con lo que quedó expuesto en el post anterior, hoy os dejo aquí con más bocetos (la mayoría hechos a lápiz) que hice para las tiras cómicas, algunos de los cuales se convertirían en las tiras definitivas.


En principi, l'última entrada dedicada a les tires còmiques que vaig dibuixar per a la revista de còmics del sindicat CCOO, totes elles dedicades a les desventures d'unes formigues que viuen al seu formiguer.
Seguint amb el que va quedar exposat en el post anterior, avui us deixo aquí amb més esbossos (la majoria fets a llapis) que vaig fer per a les tires còmiques, alguns dels quals es convertirien en les tires definitives.


Pencil sketches with dialogues included of some comic strips; some of which, through a selection process, would eventually become the published comic strips.
In each one of them, I was still testing the format of three vignettes (at the end, it were four) and exposing a story for each of the "castes" in which the ants "society" is divided: In one the queen ant must decide whether to abdicate for the corruption cases within her family; in another, Mr. Cockroach begins to move the threads to seize the anthill; in the next, a very absent worker ant discovers how the main ignore the revolutions and, in the last, police-ants admonish a young larva.

Bocetos a lápiz con diálogos incluidos de algunas de las tiras; algunas de las cuales, a través de un proceso de selección, se convertirían en algunas de las publicadas.
En cada una de ellas, todavía estaba probando el formato de tres viñetas (al final, serían cuatro) y exponiendo una historia para cada una de las "castas" en las que se divide la "sociedad" de las hormigas: En una, la reina debe decidir si abdicar por los casos de corrupción dentro de su familia; en otra, el Sr. Cucaracha empieza a mover los hilos para apoderarse del hormiguero; en la siguiente, una despistada hormiga obrera descubre cómo los poderosos ignoran las revoluciones y, en la última, unas hormigas policía amonestan a una joven larva.

Esbossos a llapis, i amb diàlegs inclosos, d'algunes de les tires; les quals, a través d'un procés de selecció, es convertirien en algunes de les publicades.
En cadascuna d'elles, encara estava provant el format de tres vinyetes (al final, serien quatre) i exposant una història per a cadascuna de les "castes" en què es divideix la "societat" de les formigues: En una, la reina ha de decidir si abdicar pels casos de corrupció dins de la seva família; en una altra, el Sr. Panerola comença a moure els fils per apoderar-se del formiguer; a la següent, una despistada formiga obrera descobreix com els poderosos ignoren les revolucions i, en l'última, unes formigues policia amonesten una jove larva.

One of the last comic strips in three-vignettes format, more elaborate and finished than the rest (since it's inked). In this comic strip, I resumed the fable of the cicada and the ant or, as I reinterpreted it, the ants don't care if cicadas or cockroaches are who invades their anthill... always and when they have money.

Una de las últimas tiras en formato de tres viñetas, más elaborada y acabada que el resto (ya que está entintada). En esta tira cómica retomé la fábula de la cigarra y la hormiga o, como la reinterpreté, a las hormigas no les importa si son cigarras o cucarachas las que invaden su hormiguero...  siempre y cuando tengan dinero.

Una de les darreres tires en format de tres vinyetes, més elaborada i acabada que la resta (ja que està entintada). En aquesta tira còmica vaig reprendre la faula de la cigala i la formiga o, com la vaig reinterpretar, a les formigues no els importa si són cigales o paneroles les que envaeixen el seu formiguer...  sempre que tinguin diners.

And finally, some test sketches that I did to try to make some comic strips without text, only action, to see if I could achieve a more direct and purified humor. The idea did not thrive, but I would have loved to take back the anteater character as a symbol of all of those external dangers - whether real or not - that often plague society. 

Y finalmente, algunos bocetos de prueba que hice para tratar de hacer algunas tiras cómicas sin texto, sólo acción, para ver si podía lograr un humor más directo y depurado. La idea no prosperó, pero me hubiera encantado recuperar el personaje del oso hormiguero como un símbolo de todos esos peligros externos, reales o no, que a menudo acechan a la sociedad. 

I finalment, alguns esbossos de prova que vaig fer per tractar de fer algunes tires còmiques sense text, només acció, per veure si podia aconseguir un humor més directe i depurat. La idea no va prosperar, però m'hagués encantat recuperar el personatge de l'ós formiguer com a símbol de tots aquells perills externs, reals o no, que sovint amenacen la societat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada