Jugar amb foc

La nit passada fou la de la revetlla de Sant Joan, considerada per aquí com la nit més màgica de tot l'any en la que es cremen grans pires de foc. Per a celebrar-ho, el post d'avui serà un esbós per a una història de fantasmes que vaig pensar ja fa temps, i en la que dos aristocràtics germans invoquen esperits del Més Enllà en una vella mansió anglesa per passar l'estona i sense tenir en compte les conseqüències. 

Com no podía ser d'una altra manera, el pentagrama dibuixat al terra per a les invocacions no podía faltar! Inspirat directamente amb els de les pel.lícules de la Hammer.

El vestit "cerimonial", extret directament dels manuals i vells tractats de nigromància que els dos nois han trobat en la vella biblioteca del seu avi, dins la mateixa mansió, tampoc. Veient-lo, no puc mai deixar de pensar en el personatge de Belloq de la saga d'Indiana Jones i el seu final després d'invocar forces més enllà de la seva comprenssió.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: Sr. Tur Tur

Arribem a l'equador de les entrades dedicades als esbossos entorn als protagonistes de la novel.la "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", centrada en aquesta ocasió en el senyor Tur Tur, l'ancià i venerable pseudo-gegant vegetarià amb que es topen en Jim i en Lluc enmig de la seva aventura.

Primer esbós que vaig realitzar del personatge i que il.lustra l'esfareïdor primer contacte entre ell i els nostres protagonistes.

En el segon, però, vaig intentar una aproximació més fidedigna a la personalitat pausada del personatge.

El Sr. Tur Tur enmig del seu petit hortet perdut en la immensitat del desert, el seu petit tros de oasis en el no-res. La viva imatge de la tranquilitat, sens dubte! 

Un dels moments més emocionants de la novel-la -tot i no haver-hi cap acció- és el que transcorré durant el sopar que els ofereix el Sr. Tur Tur als protagonistes, on el pseudo-gegant els hi explica als seus inesperats convidats la seva condició de paria social a causa dels prejudicis i la por infundada de la gent. Tota una defensa a favor de la tolèrancia i el fet de ser diferent.

Noelia's way: Time goes faster

I al final hem arribat al post nº 50!… Ja fa més de mig any que vaig estrenar el blog i, per a celebrar-ho, que millor que una tira còmica (bé, això i que no tinc gaire temps per res més! O_o). Es tracten dels mateixos personatges de les anteriors tires de "Noelia's way" però amb "un rentat de cara", ja que vaig intentar tornar a reflotar-los ara farà uns tres anys -sense gaire éxit, la veritat- i que tracta, precisament d'això, del pas del temps.

En Jim Botó i en Lluc el maquinista: princesa Li Si

Continuant amb la sèrie d'esbossos dedicats als personatges principals de la novel.la "En Jim Botó i en Lluc el maquinista", aquesta setmana li toca a l'espavilada i intel.ligent filla de l'Emperador de Mandala, la princesa Li Si.

El primer esbós que vaig realitzar d'ella, completament de memòria del que recordava de la història que vaig sentir quan era petit, sient més propera a una nina que a una persona humana normal i corrent.

En el segon, un cop rellegida la novel.la, vaig intentar ser més fidel a la imatge d'ella (així com també a les proporcions humanes normals!) que es dona d'ella.

La princesa al costat del seu pare, l'Emperador de Mandala, en un estampa en la que vaig intentar imaginar-me el dia a dia quotidià dels personatges.

Descrita a la novel.la gairebé com una set-ciències, vaig fer aquest esbós pensant en com sería la princesa fora de la pompositat de la cort, dedicada només exclusivament als seus estudis.

Aquesta ja és una imatge directament estreta de la novel.la: el tens moment en que la dragona Queixaluda maltracta a la princesa per haver donat una resposta correcta (de igual forma, la noia tampoc tenia gaires més alternatives: si hagués respós malament no s'hauria evitat l'odi visceral de la "professora"). 

Un moment més distès: En Jim i la princesa xerrant amicalment al costat de la locomotora Emma durant el viatge de retorn a la llar de la noia.