Família Alcázar-Trencaossos

Una altra mostra dels treballs demanats a classe. En aquest cas es tractava de crear un muntatge amb els 5 membres d'una família composta per una persona gran, la parella central, un fill (biològic o no) i una mascota. Com que els elments fantàstics estaven prohibits, em vaig decantar per crear una família un pel disfuncional i d'aire "American Ghotic"; com una espècie de família Addams però ambientada en un ambient rural, més propera en esperit, per tant, a la família de "rednecks" de "La matanza de Texas".

L'avi, l'Arcadi Trencaossos, amo i propietari de les terres on viu la família i antic i aclamat saurí de la zona.

L'"home de la casa", l'Isaac Alcázar, tot i que es tractat més aviat com a un intrús. Treballador incansable i taciturn d'una fàbrica de productes agrícoles propietat d'una despiedada multinacional no gaire amiga de les normes medioambientals.

La Sílvia Trencaossos, devota muller i gelosa guardiana de les propietats de la família. Darrera filla i única noia dels descendents de l'Arcadi, ha aconseguit convertir-se en l'única hereva de tot.

Trobat enmig del bosc als voltants de la casa propietat de la família en un estat de salvatgia total, en Silvestre Alcázar-Trencaossos és l'últim membre aparegut a la família en esdevenir el "fill adoptiu" de l'Isaac i la Sílvia.

Anomenat "El Devorador" per raons óbvies, el gos de la família és l'únic descendent que queda d'una nissaga de gossos guardians a la que ell mateix possà fi en matar de gana i inanició als seus germans i a la seva mare quan només era un cadell.

I aquí una imatge del procés de coloració dels dibuixos...

... i del muntatge final de tota la família junta, més una il.lustració de tots els membres en un context diferent de l'habitual (fotografies cortesía de Andrea Osuna).

 

Qué no decaiga...!

Per mantenir el bon ritme amb les publicacions del bloc, continuo amb una altra entrada dedicada als "expermients" i gargots més primarencs (que, si la memòria no em falla, deuen correspondre a l'etapa corresponent entre els 15 i els 17-18 anys).

 

Esbossos de Hansel i Gretel

Tot seguit uns quants esbossos dels protagonistes del clàssic dels germans Grimm "Hansel i Gretel" que m'han encarregat a classe. Per a la meva visió, i tot i ser fidel al màxim al conte original, he preferit ambientar els personatges en un futur post-apocalíptic o en una futura i decadent colònia espacial, on la gana i els perills estan a l'orde del dia, així com ho deurien estar durant l'Edat Mitjana on es gestà la rondalla original. D'aquí l'estètica de màscares de gas per a protegir-se del futur aire viciat i els vestits protectors complementats amb botes, guants i rodilleres que mostren.

El caps rapats que mostren ambdòs germans seria alhora per a protegir-se de malalties i paràsits i, tot i trobar-nos en un futur llunyà, m'he imaginat que en Hansel (projectat com un adolescent més que un nen en el seu paper de germà gran), continuaria ajudant al seu pare en la seva tasca de llenyataire a pessar de la ubicació distòpica del relat.

Amb el personatge de la bruixa he volgut jugar amb aquesta nova ambientació més "marciana", convertint-la en una espècie de criatura depredadora inteligent que utilitza l'engany per atreure a les seves presses. Així com en la natura existeixen moltes espècies d'insectes carnívors i aranyes que es camuflen sota formes inofensives per deixar que les seves víctimes s'apropin, el fet que, en el conte original, la casa de la bruixa tingués un aspecte extern "atraient", potencià aquesta idea dins el meu cap. Així, aquesta "bruixa" es recobreix la part davantera del cos amb una "disfressa" humana afable per atreure el seu sopar, i que només mostra treient el cap una mica del seu "cau" (el qual, no cal dir-ho, i tot i ser una gran "teranyina", externament també sembla un lloc acollidor), amagant així al darrera tota la seva gran còrpora monstruosa.

Io sono pronto!

Ok, all right, let's go! Em sembla que per iniciar aquest bloc personal no està de més possar unes quantes il.lustracions dels meus inicis durant els "años mozos"            (... el que queda clar és que, amb 13 anys, només em molaven els monstres i les pelis cutres de monstres... Bé, encara em molen).