Memorial Humorístic

 Two comic strip proposals that I submitted to the FESABID (Spanish Federation of Archivists, Library Science, Documentation and Museology) graphic humor contest of this year.

 Dos propuestas de tira cómica que presenté en el concurso de humor gráfico de la FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) de este año.

 Dues propostes de tira còmica que vaig presentar al concurs d'humor gràfic de la FESABID (Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística) d'enguany.

Eng. version: 

- Mesopotamian guy: *Speaks in cuneiform*

- Medieval guy: I must confess that I share my fellow Tablet's confusion. I don't know if I'll ever get used to this.

- Modern Day guy: The truth is that it's strange not to see shelves or folders anywhere, my friend Parchment, but let's trust in the Cloud, the new one.

- Angel of the Future: Don't be alarmed. It's true, Archive, that it may be challenging at first, but from here, my domain of the future, we can all be together and be the crown of knowledge always accessible to our users.

Eng. version:

In the labyrinth of Life and Memory... To fight the flames of the Demon of Forgetfulness... Find your Ariadne's Thread that will lead you along the path of Knowledge.

The War for Cybertron

 A few months ago, I revisited Michael Bay's Transformers film saga. And I was thinking that, if that's his way to approach a civil war (with its extreme savagery and revenge for moments), it would be interesting to see what a historical movie by him about the American Civil War would be like, for example. 

 Hace unos meses volví a visionar la serie de películas de Transformes de Michael Bay. Y pensé que, si ésta es su manera de enfocar una guerra civil (con sus salvajismo y revancha extremas por momentos), sería interesante ver cómo sería una película histórica suya sobre la Guerra Civil Americana, por ejemplo.

 Fa uns mesos, vaig tornar a veure la sèrie de pel·lícules de Transformes d'en Michael Bay. I vaig pensar que, si aquesta és la seva manera d'enfocar una guerra civil (amb les seves salvatgia i revenja extremes per moments), seria interessant veure com seria una pel·lícula històrica seva sobre la Guerra Civil Americana, per exemple. 

                                                                                  

The Bad Guys Band!

 Rogue Gallery! In almost every mythology, there's a god, or an aspect of divinity, that is conflictive or problematic. From our modern, Manichean perspective, it's easy to classify them as 'evil gods', but in most cases, they're much more complex figures who also help the rest of the gods or are key to the proper development of the world. Among them are the following:

- Ares, the Greek god of War.

- Samael, the archangel in charge of carrying out God's harshest orders.

- Susanoo-no-Mikoto, the Japanese Shinto god of Storm and Sea.

- Loki, the Norse god of primordial Fire and Deception.

- Seth, the Egyptian god of War, Desert and Sandstorms.

- Tezcatlipoca, the Mexica god of Night, Magic, Destiny and Protector of youngs warriors.

 ¡Galería de malotes! En casi todas las mitologías existe un dios, o un aspecto de la divinidad, que es conflictivo o problemático. Desde nuestra perspectiva moderna y maniquea, es fácil clasificarlos como 'dioses malvados', pero en la mayoría de los casos son figuras mucho más complejas que también ayudan al resto de dioses o son clave para el buen desarrollo del mundo. Entre ellos destacan los siguientes:

- Ares, dios griego de la Guerra.

- Samael, el arcángel encargado de cumplir las órdenes más duras de Dios.

- Susanoo-no-Mikoto, el dios japonés sintoísta de la Tormenta y el Mar.

- Loki, el dios nórdico del Fuego primordial y el Engaño.

- Seth, el dios egipcio de la Guerra, los Desiertos y las Tormentas de Arena.

- Tezcatlipoca, el dios mexica de la Noche, la Magia, el Destino y Protector de los jóvenes guerreros.

 Galeria de tipus durs! En quasi totes les mitologies hi ha un déu, o un aspecte de la divinitat, que és conflictiu o problemàtic. Des de la nostra perspectiva moderna i maniquea, és fàcil classificar-los com a 'déus malvats', però en la majoria dels casos són figures molt més complexes que també ajuden a la resta de déus o són clau per al bon desenvolupament del món. Entre ells destaquen els següents:

- Ares, déu grec de la Guerra.

- Sammael, l'arcàngel encarregat de complir les ordres més dures de Déu.

- Susanoo-no-Mikoto, el déu japonès xintoista de la Tempesta i el Mar.

- Loki, el déu nòrdic del Foc primordial i l'Engany.

- Seth, el déu egipci de la Guerra, els Deserts i les Tempestes de Sorra.

- Tezcatlipoca, el déu mexica de la Nit, la Màgia, el Destí i Protector dels joves guerrers. 

 

Abans que ens atrapi la marea

 A small illustration in homage to the Oscar winner for best animated film of this year with its anthropomorphized protagonists: The Latvian film 'Flow', a great little surprise in the cinematic world.

 Una pequeña ilustración en homenaje a la ganadora del Óscar a la mejor película de animación de este año con sus protagonistas antropomorfizados: La película letona 'Flow', una pequeña gran sorpresa en el panorama cinematográfico. 

 Una petita il·lustració en homenatge a la guanyadora de l'Òscar a la millor pel·lícula d'animació d'aquest any amb els seus protagonistes antropomorfitzats: La pel·lícula letona 'Flow', una petita gran sorpresa dins el panorama cinematogràfic. 

Forging a New Cosmos

 In Greek mythology, as recorded by the poet Hesiod, the Cyclopes ('round-eye') were three one-eyed giants named Brontes, Steropes and Arges. In the war at the dawn of time between their relatives, the Titans, and the young Olympian gods (The so-called Titanomachy), they decided to side with the latter. Thus they forged prodigious weapons such as the Trident of Poseidon, the Helmet of Invisibility of Hades and, finally, the most powerful weapon for Zeus: The Thunderbolt. These early Cyclops should not be confused with the race of savage, cannibalistic and also one-eyed giants that, eons later, the Sea god Poseidon fathered. The fate of these three blacksmith sibilings was instead to serve as assistants to the god of Blacksmithing and Goldsmithing Hephaestus, with whom they forged more fabulous weapons for gods and heroes, until the god Apollo, hurt by the death of his son Asclepius by a lightning bolt thrown by his father Zeus, decided to take revenge by killing those who had forged that 'weapon'.

 En la mitología griega, tal y como dejó constancia el poeta Hesíodo, los Cíclopes ('ojo-redondo') eran tres gigantes de un solo ojo llamados Brontes, Estéropes y Arges. En la guerra en los inicios del tiempo entre sus parientes, los Titanes y los jóvenes dioses Olímpicos (La llamada Titanomaquia), decidieron ponerse del lado de estos últimos. Así, forjaron armas prodigiosas como el Tridente de Poseidón, el Casco de la Invisibilidad de Hades y, finalmente, el arma más poderosa para Zeus: El Rayo. Estos Cíclopes primigenios no deben confundirse con la raza de gigantes salvajes, caníbales y también de un solo ojo que, eones más tarde, engendró el dios del Mar Poseidón. El destino de estos tres hermanos herreros fue, en cambio, el de servir como ayudantes del dios de la Herrería y la Orfebrería Hefesto, con quien forjaron más armas fabulosas para dioses y héroes, hasta que el dios Apolo, dolido por la muerte de su hijo Asclepio a causa de un rayo lanzado por su padre Zeus, decidió vengarse matando a quienes habían forjado dicha 'arma'.

 A la mitologia grega, tal com deixà constància el poeta Hesíode, els Ciclops ('ull-rodó') eren tres gegants d'un sol ull anomenats Brontes, Estèropes i Arges. En la guerra als inicis del temps entre els seus parents, els Titans i els joves déus Olímpics (L'anomenada Titanomàquia), decidiren posar-se al costat d'aquests últims. Així, van forjar armes prodigioses com el Trident de Posidó, el Casc de la Invisibilitat d'Hades i, finalment, l'arma més poderosa per a Zeus: El Llamp. Aquests Ciclops primigenis no s'han de confondre amb la raça de gegants salvatges, caníbals i també d'un sol ull que, eons més tard, engendrà el déu del Mar Posidó. El destí d'aquests tres germans ferrers va ser, en canvi, el de servir com a ajudants del déu de la Ferreria i l'Orfebreria Hefest, amb qui van forjar més armes fabuloses per a déus i herois, fins que el déu Apol·lo, dolgut per la mort del seu fill Asclepi a causa d'un llampec llançat pel seu pare Zeus, decidí venjar-se matant els qui havien forjat aquesta 'arma'.

The Hell's Pet

 Ammut or Ammit ('the Devourer One') was a deity of the Underworld or Duat in Ancient Egypt resembling a chimera composed of a crocodile, a lion and a hippo, the three most dangerous animals known to the Egyptians. During the judgment of the souls of mortals to decide their fate, she remained at the foot of the scales that weighed the heart of the deceased with the feather of Maat, the goddess of Truth. If the heart was heavier than the feather due to his or her bad actions in life, the soul didn't access the Afterlife, but it was devoured by Ammut, which entailed the total disappearance of the deceased into absolute nothingness, the most severe punishment.

 Ammut o Ammit ('la Devoradora') fue una deidad del Inframundo o Duat en el Antiguo Egipto similar a una quimera compuesta por un cocodrilo, un león y un hipopótamo, los tres animales más peligrosos conocidos por los egipcios. Durante el juicio de las almas de los mortales para decidir su destino, permanecía a los pies de la balanza que pesaba el corazón del difunto con la pluma de Maat, la diosa de la Verdad. Si el corazón pesaba más que la pluma debido a sus malas acciones en vida, el alma no accedía a la Otra Vida, sino que era devorada por Ammut, lo que suponía la desaparición total del difunto en la nada más absoluta, el castigo más severo.

 Ammut o Ammit ('la Devoradora') fou una deïtat de l'Inframón o Duat a l'Antic Egipte semblant a una quimera composta per un cocodril, un lleó i un hipopòtam, els tres animals més perillosos coneguts pels egipcis. Durant el judici de les ànimes dels mortals per decidir el seu destí, romania als peus de la balança que pesava el cor del difunt amb la ploma de Maat, la deessa de la Veritat. Si el cor pesava més que la ploma a causa de les seves males accions a la vida, l'ànima no accedia a l'Altra Vida, sinó que era devorada per Ammut, la qual cosa suposava la desaparició total del difunt en el no-res més absolut, el càstig més sever. 

Bon Any Nou 2025! ¡Feliz Año Nuevo 2025! Happy New Year 2025!

 To celebrate the New Year, a first illustration of the year about beginnings: As told in the Kojiki (the first written chronicle of ancient Japan) and it's believed in Shintoism religion, Izanagi and Izanami were the youngest of the last generation of primordial 'kamis' (gods). When they married, the other gods gave them a great Heavenly Spear. Standing on a great Bridge in the Sky (the rainbow), then they stirred with the spear the dark waters beneath the Kingdom of Heaven where the gods lived, creating a lump that gave birth to the islands of Japan and our world as we know it, with Izanagi representing the 'masculine' side of Creation, while Izanami did the same with the 'femenine' one.  

 Para celebrar el Año Nuevo, una primera ilustración del año sobre los inicios: Tal y como se cuenta en el Kojiki (la primera crónica escrita del antiguo Japón) y se cree en la religión sintoísta, Izanagi e Izanami fueron los más jóvenes de la última generación de 'kamis' (dioses) primordiales. Cuando se casaron, los demás dioses les dieron una gran Lanza Celestial. De pie sobre un gran Puente en el Cielo (el arco iris), entonces ellos removieron con la lanza las oscuras aguas bajo el Reino del Cielo donde vivían los dioses, creando un grumo que dio a luz a las islas de Japón y a nuestro mundo tal y como lo conocemos, con Izanagi representando el aspecto 'masculino' de la Creación, mientras que Izanami hizo lo propio con el 'femenino'.

 Per celebrar l'Any Nou, una primera il·lustració de l'any sobre els inicis: Tal com es conta al Kojiki (la primera crònica escrita de l'antic Japó) i es creu en la religió xintoista, Izanagi i Izanami foren els més joves de la darrera generació de 'kamis' (déus) primordials. Quan es van casar, els altres déus els hi van donar una gran Llança Celestial. Dempeus sobre un gran Pont al Cel (l'arc de Sant Martí), llavors van remoure amb la llança les fosques aigües sota el Regne del Cel on vivien els déus, creant un grumoll que donà llum a les illes del Japó i al nostre món tal com el coneixem, amb Izanagi representant l'aspecte 'masculí' de la Creació, mentre que Izanami féu el mateix amb el 'femení'.