The nest at the edge of Time

 Who is the intruder? Ethology work on an extinct species seemed interesting until it become a babysitting job for an entire family of 'Tropeognathus' pterosaurs.

¿Quién es el intruso? El trabajo de etología sobre una especie extinguida parecía interesante hasta que se convirtió en un trabajo de niñera de toda una familia de pterosaurios 'Tropeognathus'. 

 Qui és l'intrús? El treball d'etologia sobre una espècie extinguida semblava interessant fins que es convertí en una feina de mainadera de tota una família de pterosaures 'Tropeognathus'.

 

Father of the 'Reges Criniti'

 The Quinotaur was a sea monster, an aquatic bull with up to five horns, which -according to the medieval chronicles of the Franks- is at the origin of the Merovingian dynasty. According to it, its first king, Merovech, was born from the union between his mother and the monster, so that the successors to the throne of France would always come by sea. Reminiscences of the myth of the Minotaur and the sea god Neptune seem to mix in this strange legend.  

 El Quinotauro era un monstruo marino, un toro acuático provisto de hasta cinco cuernos, que -según las crónicas medievales de los francos- se encuentra en el origen de la dinastía merovingia. Según éstas, su primer rey, Meroveo, nació de la unión de su madre con el monstruo, por lo que los sucesores al trono de Francia vendrían siempre por mar. Reminiscencias del mito del Minotauro y del dios del mar Neptuno parecen mezclarse en esta extraña leyenda.

 El Quinotaure era un monstre marí, un bou aquàtic provist de fins a cinc banyes, que -segons les cròniques medievals dels francs- es troba a l'origen de la dinastia merovingia. Segons aquestes, el seu primer rei, Meroveu, va néixer de la unió de la seva mare amb el monstre, de manera que els successors al tron de França vindrien sempre per mar. Reminiscències del mite del Minotaure i del déu del mar Neptú semblen barrejar-se en aquesta estranya llegenda.  

Guardians de les Aigües

 Kappas are a lake monsters from Japanese folklore. They look like a cross between a monkey, a frog and a terrapin, and they are the size of a child. They live in rivers and swamps and are usually quite dangerous for people who approach the riversides unsuspecting, although they can be avoided if they are given the food they really love and crave, the cucumber, or it's possible to empty the bowl in which their skull is deformed of the liquid it contains.

 Los kappas son monstruos lacustres del folclore japonés. Parecen una mezcla entre un mono, una rana y una tortuga de agua, teniendo el tamaño de un niño. Viven en los ríos y pantanos y suelen ser bastante peligrosos para las personas que se acercan a las orillas desprevenida, aunque se pueden evitar si se les da la comida que realmente aman y desean, el pepino, o bien es posible vaciarles el bol en que se deforma su cráneo del líquido que contiene.

 Els kappas són monstres lacustres del folklore japonès. Semblen una barreja entre un mico, una granota i una tortuga d'aigua, tenint la mida d'un nen. Viuen als rius i pantans i solen ser força perillosos per a les persones que s'acosten a les ribes desprevinguda, tot i que es poden evitar si se'ls dóna el menjar que realment estimen i desitgen, el cogombre, o bé és possible buidar-los el bol en que es deforma el seu crani del líquid que conté. 

 

A horror tale in the middle of the ocean

Drawing tribute to the short story 'The voice in the night' (1907) by William Hope Hodgson, whose sailor stories are exceptional and brilliant. Don't be fooled by the cartoonish style (tribute in turn to the 'manga' author Shigeru Mizuki), it's one of the most distressing and bitter stories.

Dibujo homenaje al relato corto 'Una voz en la noche' (1907) de William Hope Hodgson, los relatos marineros del cual son excepcionales y brillantes. Que no os engañe el estilo caricaturesco (homenaje a su vez al autor de 'manga' Shigeru Mizuki), se trata de una de las historias más angustiantes y amargas. 

 Dibuix homenatge al relat curt 'La veu a la nit' (1907) de William Hope Hodgson, els relats mariners del qual són excepcionals i brillants. Que no us enganyi l'estil caricaturesc (homenatge al seu torn a l'autor de 'manga' Shigeru Mizuki), és tracta d'una de les històries més angoixants i amargues. 

The Original Aberration

 In Greek mythology, the Chimera was a monster born from the parents of all other monsters, Typhon and Echidna, although some authors believed that it was rather the fruit of some incestuous union between these other monsters. It lived in the mountains of Lydia, in Western Asia Minor, being a hybrid creature, half lion, goat and snake/dragon, capable of spitting fire, which is why some authors believe that it's the mythification of some volcanic manifestation of the area. Until it was killed by the hero Bellerophon mounted on the winged horse Pegasus, it ravaged the country, devouring as many animals as men who crossed its path. 

 En la mitología griega, la Quimera era un monstruo nacido de los padres de todos los otros monstruos, Tifón y Equidna, aunque algunos autores creían que fue más bien fruto de la unión incestuosa entre otros de estos monstruos. Vivía en las montañas de Lidia, en Asia Menor occidental, siendo una criatura híbrida, mitad león, cabra y serpiente/dragón, capaz de escupir fuego, por lo que algunos autores creen que es la mitificación de alguna manifestación volcánica de la zona. Hasta que no fue muerta por el héroe Belerofonte montado en el caballo alado Pegaso, asoló el país, devorando tantos animales como hombres que se cruzaran en su camino.

 A la mitologia grega, la Quimera era un monstre nascut dels pares de tots els altres monstres, Tifó i Equidna, tot i que alguns autors creien que fou més aviat fruit de la unió incestuosa entre d'altres d'aquests monstres. Vivia a les muntanyes de Lidia, a l'Àsia Menor occidental, sent una criatura híbrida, meitat lleó, cabra i serp/drac, capaç d'escopir foc, motiu pel qual alguns autors creuen que és la mitificació d'alguna manifestació volcànica de la zona. Fins que no fou morta per l'heroi Bellerofont muntat en el cavall alat Pegàs, va assolar el país, devorant tants animals com homes que es creuessin al seu camí.   

The Dreamcatcher

 Iktomi the Spider is one of the most important spirits of the Lakota people of the Great Plains, being a shapeshifter who can take both the form of a spider and that of a man. It was he who brought culture to the Lakota by giving them their customs, stories and games. Still, he is usually a malicious, mischievous and capricious character (which is why he is usually accompanied by Coyote, another reveler). His antics have spawned a whole genre of fables to teach Lakota children how to avoid getting into trouble unlike Iktomi. Far from this facet of a buffoon, he also has a dangerous side (as it's said, it's not convenient to look him directly in the eye), whose actions lead to great disasters, entangling people like his equals with his cobwebs. Even so, he cannot be described as an 'evil' spirit, as there are those who say that his hooliganism also hides a form of knowledge, since before being "corrupted", Iktomi was the deity of wisdom or his son.  

Iktomi la Araña es uno de los espíritus más importantes del pueblo Lakota de las Grandes Llanuras, siendo un cambiaformas que puede tomar tanto la forma de una araña como la de un hombre. Fue él quien llevó la cultura a los Lakota dándoles sus costumbres, historias y juegos. Aún así, suele ser un personaje malicioso, travieso y caprichoso (por eso suele ir acompañado de Coyote, otro juerguista). Sus payasadas han generado todo un género de fábulas para enseñar a los niños Lakota cómo evitar meterse en problemas a diferencia de Iktomi. Lejos de esta faceta de bufón, también tiene un lado peligroso (como se dice, no conviene mirarlo directamente a los ojos), cuyas acciones conducen a grandes desastres, enredando a la gente con sus telarañas al igual que sus semejantes. Aun así, no se le puede calificar de espíritu 'maligno', ya que hay quienes dicen que su gamberrismo esconde también una forma de conocimiento, ya que antes de ser "corrompido", Iktomi fue la divinidad de la sabiduría o su hijo. 

Iktomi l'Aranya és un dels esperits més importants del poble Lakota de les Grans Planes, sent un canviaformes que pot prendre tant la forma d'una aranya com la d'un home. Va ser ell qui va portar la cultura als Lakota donant-los els seus costums, històries i jocs. Tot i així, sol ser un personatge maliciós, entremaliat i capritxós (per això sol anar acompanyat de Coiot, un altre amant de la gresca). Les seves pallassades han generat tot un gènere de rondalles per ensenyar als nens Lakota com evitar ficar-se en problemes a diferència d'Iktomi. Lluny d'aquesta faceta de bufó, també té un cantó perillós (com es diu, no convé mirar-lo directament als ulls), les accions del qual condueixen a grans desastres, enredant a la gent amb les seves teranyines igual com fan els seus semblants. Tot i així, no se'l pot qualificar d'esperit 'maligne', ja que hi ha qui diuen que el seu gamberrisme amaga també una forma de coneixement, ja que abans de ser "corromput", Iktomi fou la divinitat de la saviesa o el seu fill.

 

Còmic 'La Sibila Cuántica'

While I'm busy finishing the new illustration for the blog, I leave you with these panels from a short comic that I made for a contest. Its title is 'La Sibila Cuántica' ('The Quantum Sibyl') and it deals with something as intangible as what we call good/bad luck or, simply, "destiny".  

Mientras estoy ocupado en acabar la nueva ilustración para el blog, aquí os dejo con estas viñetas de un cómic corto que realice para un concurso. Su título es 'La Sibila Cuántica' y trata sobre algo tan intangible como es aquello que llamamos buena/mala suerte o, simplemente, "destino".  

 Mentre estic ocupat en acabar la nova il·lustració per al bloc, aquí us deixo amb aquestes vinyetes d'un còmic curt que vaig realitzar per a un concurs. El seu títol és 'La Sibil·la Quàntica' i tracta sobre una cosa tan intangible com és allò que anomenem bona/mala sort o, simplement, "destí".